dissabte, 23 de febrer de 2008

El que s'ha de veure i escoltar


El llum no ho deixa veure bé, però és una pancarta on posa 'Edita, simply the best', dedicada a Edita Gruberova que va cantar Lucrezia Bogia, de Gaetano Donizetti, el divendres passat al Liceu

Lucrezia: M'estimes?

Gennaro: Sí, però hi ha una altra dona

Lucrezia: L'estimes més que a mi?

Gennaro: Sí, per ella donaria la vida

Lucrezia: Qui és?

Gennaro: La meva mare.

Lucrezia: Com es diu?

Gennaro: No ho sé; encara no la conec

Transcripció de memòria d'un duo entre Gennaro i Lucrezia Borgia

Hay que joderse (o you must fuck yourself) Realment, la conversa aquesta és impagable. Després resulta que la Lucrezia és la mare.

Els estossecs i altres sorolls poden desconcentrar els intèrprets i molestar la resta de públic. Un mocador atenua la intensitat d'una simple tos (fragment del programet de mà de la representació de la Lucrezia Borgia al Liceu)

...and last but not least

Vaig veure 'Lucía y el Sexo' a Madrid i la música d'Alberto Iglesias no només va ser la banda sonora d'aquesta pel·lícula sinó també d'aquells dies de viatge per Madrid i voltants, marcats també per l'11-S. A banda de la barbàrie, recordo aquells dies amb un somriure, gràcies, en gran part, al lirisme i delicadesa d'aquesta banda sonora. Espero que a l'Alberto li donin l'Oscar (o no). En tot cas, li desitjo el millor per a ell. Us deixo unes mostres de la seva música, tretes de la BSO de 'Lucía y el sexo'. Potser us recorden molt a les bandes sonores d'altres pel·licules, però potser les altres pel·lícules sonen molt a la de la 'Lucía...'





11 comentaris:

Ferran ha dit...

Molt boniques, totes dues músiques. És cert que la primera, tot i no haver vist "Lucía..." em resulta familiar. Potser va ser la música amb què es va donar a conèixer la pel·lícula?

quim ha dit...

Crec que tens raó, que amb aquesta música van promocionar la peli. També té un tema que molts diuen que els sona a l'arxiconegut tema de 'Deseando Amar'. Però jo crec que el compositor d'aquest tema es va inspirar en el Iglesias :)

A veure si li donen l'Oscar... No sé... l'Iglesias fa cara de bona persona.

Anonymous ha dit...

L'Iglesias és fantàstic...qué bé que coincidim,
petó,
Na

quim ha dit...

Na, m'alegro de coincidir. Per un aficionat d'oida com jo, la coincidència amb tu m'alegra doblement. Igual trobaves la seva música massa ingènua, amb un lirisme efectista buit i comercial. Però ja veig que no Fantàstic :D

nur ha dit...

ostres, jo també vaig veure Lucía y el sexo a Madrit, concretament als cinemes Alphaville (allà a la plaza de los Cubos), un cinema on no deixen menjar crispetes (grrrr!).

La primera cançó és d'aquelles que em donen bon rotllet, oi?

Ferran: home, l'has de veure, és una bona pel·lícula!

Per cert, l'expressió completa és "you must fuck yourself to not to fall yourself" :P (i, si no, pregunta-li a algú de l'#operabuffa). La versió castellana, ja te la vaig dir :P

quim ha dit...

nur: jo la vaig veure a la Gran Via, en un cine que estava completament buit, però l'acomodador em va cridar l'atenció perquè vaig agafar la primera localitat que vaig trobar. Em va fer seure al costat d'una parella més inspiradora del títol de la pel·lícula que la pel·lícula mateixa. I és que, com diuen alguns entesos, hi ha cantants de lieder que són eclipsats pels pianistes que els acompanyen. Una cosa semblant li va passar a la pel·lícula: la banda sonora em va impactar molt més, i la recordo més per la música que per la Paz Vega que, aprofito per dir, sempre m'ha inspirat pudor a suat. Però hi havia l'Elena Anaya, i aquí sí que... buffff.

quim ha dit...

Per cert, nur, fa dies que no passo per l'#operabuffa, però si parles amb un membre del grup, digues-li que no m'oblido de la sessió post-Elektra. :)

Anonymous ha dit...

No he vist la penícula (o flim) aquesta però pel què dieu potser que l'aconsegueixi i la vegi i de passada m'escoltaré la música de l'Església aquest. Potser si que m'agradarà, tot i que a la meva edat això del sexe ja no és el què era.
Josep

quim ha dit...

Josep: jo, més que la pel·lícula et recomano que escoltis directament el cd de la banda sonora. La peli va estar rodada en càmara digital i veuràs que en les escenes de molta llum (migdies d'estiu completament assolellats) la imatge surt com cremada. Això sí, bons jocs de llum en una escena de sofà de l'Elena Anaya que, des que la vaig veure a la pel·lícula 'Familia' em té el cor robat.

Ferran ha dit...

Nur, sí, sí, m'hi poso!!

Paulo ha dit...

Quim, não estive no Liceu (com muita pena...) mas sempre pude ouvir o final da Lucrezia:

http://uk.youtube.com/watch?v=kYOdTQ7sxqM

Um abraço.