Hoy puede ser un gran día

Com si fós un personatge de novel·la, la missa funerària per al marit de la S***** va fer que revisités una ciutat del meu passat. No sé si 'revisitar' és un verb correcte, però és igual. Aquest verb evoca una de les meves sèries i novel·les preferides- Brideshead Revisited- i, com li passa a Charles Ryder, jo també vaig reviure sensacions en un escenari que ara només ho és de la memòria: Blanes, una ciutat que, per circumstàncies de la vida que no es van realitzar, podria haver estat ara la meva ciutat de residència.

L'arribada a l'estació i el trajecte en autobús fins al nucli urbà em van transportar quasi bé uns deu anys enrera. I allà continuava la locomotora a la Rotonda, i les parades em sacsejaven de la mateixa manera. Quan vaig baixar de l'autobús, em vaig aturar un moment per apreciar l'aire i la llum del mar que embolcallava el Passeig i tots nosaltres: jo mateix amb la maleta , en Floquet que hi era a dins, les gavines, els coloms, els jubilats fent-la petar vestits amb xandal, i la torre del Castell de Sant Joan que dominava la platja i la ciutat des del turó.

Com que tenia temps, vaig començar a caminar pel passeig després d'haver llegit el poema d'un poeta local, exposat en una mena de cartell. Un poema deliciosament carrincló, però amb una carrincloneria que li escau a Blanes. A Blanes jo hauria cantat a una coral, hauria sigut el poeta o el rapsoda inevitable en els caus d'art, no m'hauria perdut cap concert de la jove orquestra municipal, i m'hauria aficionat a ballar sardanes. Tot allò que jo identifico amb una sèrie de gent que no hi simpatitzo gens ho hauria fet, i amb molt de gust, perquè allà aquestes coses tenen un caire naïf i entranyable que em fan sentir bé.

Després em vaig internar pels carrers fins a la Parròquia de Santa Maria, on es feia la missa, i vaig passar per davant del cinema- on em va tocar la penitència de veure Titanic-. Segur que els diumenges al vespre encara hi ha qui fa les crepes al carrer, remenant la pasta fina i groguenca de manera abstreta i mecànica. Fins i tot, l'home es deu sorprendre algunes vegades al veure, de sobte, que aquesta pasta doblegada ha anat a les mans vermelles pel fred dels joves que surten del cinema. Un cop passat el racó de l'home de les crepes, vinga oficines d'inmobiliàries amb ofertes d'apartaments, dúplexs, cases adossades, empaperant aparadors.

A l'església, vaig veure la cerimònia des de baix. Quan hi anava fa uns anys acompanyant la A*** que tocava l'orgue, i li portava les partitures amb una carpeteta blava, veia els casaments des de dalt. Des del mirador de l'orgue mirava el fresc de darrera l'altar, que semblava una representació d'una reunió dels cavallers del Grial al Montsalvat de Parsifal, i algunes vegades desviava la mirada per fixar-me en les mans petites de l'A***, fent salts de longitud i triples salts pel teclat.

A la cerimònia, l'orgue no va sonar. La música de rèquiem va ser en la seva majoria gravada, excepte quan un grup coral va cantar una peça que diríem 'moderna'. Va ser curiós, però tant o més que el Lacrimosa del Requiem de Mozart- en el cas de que l'haguessin posat- em va conmoure la música de comiat de la missa: el Hoy Puede Ser un Gran Dia, en la versió dels Chambao. La qualitat humana de la persona a qui anava destinada la missa, i la de la seva vídua i amics quedava ben patent en aquesta elecció musical aparentment paradoxal però ben feliç. Un recordatori de que hem de viure la vida plenament i un desig generós de que ho fem així.

A l'estació, esperant el tren cap a la feina, vaig veure els camps amb una tonalitat que només veig a la província de Girona; però tot i així se m'apareixien de manera diferent, potser perquè encara estava tocat pel missatge vital del final de la cerimònia. Al vagó mig buit vaig mirar el mar escoltant Debussy (si voleu sentir com les ones xoquen a les roques, amb el so de les gavines, poseu aquest video de la interpretació de La Mer, des del minut 4.39 fins al 5.24),



i, després de deixar enrera l'estació del meu poble, vaig treure en Floquet i vaig començar a redactar la memòria d'un projecte.