Una veu precedida de certa fama és la de James Joyce. Els seus biògrafs solen parlar de la seva notable veu de tenor que explotava cantant àries d'òpera o llegint fragments de la seva pròpia obra, alguns dels quals han quedat enregistrats. Aquí el podeu escoltar llegint un fragment del Finnegans Wake. A banda de la seva lectura de miol de gat, i de les seves br que m'evoquen el soroll de l'aigua quan arrenca a bullir, us haig de dir que de la seva veu encara no tinc una opinió gaire formada. A veure què us sembla.
http://media.salon.com/mp3s/joyce1.mp3
Per aquí tinc un CD de la EMI, que es diu Poets and Writers amb lectures de Joyce, T.S. Eliot i altres autors com la Virginia Woolf. Una amiga meva- la E****- és una gran lectora de la Virginia Woolf. Un dia, mentre sopàvem, vam comentar la pel·lícula i el llibre Les hores on la Nicole Kidman interpreta l'escriptora anglesa. E**** estava tan seduïda per l'univers woolfià que no em vaig atrevir a proposar-li d'escoltar la veu de la Virginia, cosa que segurament li hauria fet molta il·lusió. Si penseu que no podia permetre que la E**** es sentís decebuda per l'escolta de la veu real de la Virginia Woolf, apagada, morosa i thatcheriana, no aneu desencaminats. Ho podeu comprovar si feu doble click aquí.
http://www.malcolmingram.com/vw2.wav
Abans de l'era Internet, en general, i del YouTube, en particular, quan la veu d'un actor et conmovia en un determinat moment, havies de conformar-te en deixar passar els anys amb la nostàlgia d'aquell instant si no volies gastar-te calerons comprant-te el video per reviure el moment. Jo vaig comprar el Henry V del Kenneth Brannagh només per escoltar-lo una i una altra vegada pronunciant les paraules màgiques we few, we happy few a la seva arenga del St Crispin's Day, a l'escena de la batalla d'Agincourt. Moment gloriós i conmovedor, on el primer pla del rostre d'en Kenneth, la modulació de la seva veu, i la música de la banda sonora (del Patrick Doyle) assoleixen l'objectiu de la filmació d'aquesta escena: que compartim la simpatia i l'entrega incondicional d'uns soldats per un rei que els arenga per anar a una mort quasi segura. I jo no puc evitar emocionar-me i que se'm posi un nus a la gola. Ara que estem en plena era YouTube ho podeu gaudir una i altra vegada, sense que us costi un duro :)
http://media.salon.com/mp3s/joyce1.mp3
Per aquí tinc un CD de la EMI, que es diu Poets and Writers amb lectures de Joyce, T.S. Eliot i altres autors com la Virginia Woolf. Una amiga meva- la E****- és una gran lectora de la Virginia Woolf. Un dia, mentre sopàvem, vam comentar la pel·lícula i el llibre Les hores on la Nicole Kidman interpreta l'escriptora anglesa. E**** estava tan seduïda per l'univers woolfià que no em vaig atrevir a proposar-li d'escoltar la veu de la Virginia, cosa que segurament li hauria fet molta il·lusió. Si penseu que no podia permetre que la E**** es sentís decebuda per l'escolta de la veu real de la Virginia Woolf, apagada, morosa i thatcheriana, no aneu desencaminats. Ho podeu comprovar si feu doble click aquí.
http://www.malcolmingram.com/vw2.wav
Abans de l'era Internet, en general, i del YouTube, en particular, quan la veu d'un actor et conmovia en un determinat moment, havies de conformar-te en deixar passar els anys amb la nostàlgia d'aquell instant si no volies gastar-te calerons comprant-te el video per reviure el moment. Jo vaig comprar el Henry V del Kenneth Brannagh només per escoltar-lo una i una altra vegada pronunciant les paraules màgiques we few, we happy few a la seva arenga del St Crispin's Day, a l'escena de la batalla d'Agincourt. Moment gloriós i conmovedor, on el primer pla del rostre d'en Kenneth, la modulació de la seva veu, i la música de la banda sonora (del Patrick Doyle) assoleixen l'objectiu de la filmació d'aquesta escena: que compartim la simpatia i l'entrega incondicional d'uns soldats per un rei que els arenga per anar a una mort quasi segura. I jo no puc evitar emocionar-me i que se'm posi un nus a la gola. Ara que estem en plena era YouTube ho podeu gaudir una i altra vegada, sense que us costi un duro :)
6 comentaris:
Avui ens engreixarem...!!!
Escolta mira què diu la Carme, el 17 d'octubre del 2005
Anna
Anna,
Quina alegria. Lectora dels meus posts recent sortits del forn :)
He llegit el que diu la Carme i hi estic d'acord: la Bartoli fascina i convenç a on canta. Ara bé, com que no diu exactament perquè, doncs mantinc la meva opinió al Tacet.
Va, vinga: debat, debat... :)
Quim...escolta cada diumenge la fas més grossa...potser t'hauré de llegir cada 15 dies...:)Quan vulguis un cafè amb llet jo t'explico el meu perquè!
Ala
Un cafè amb llet amb un anònim? :D
Quim, si per "showman" (showwoman, en aquest cas) entens algú que exterioritza el seu entusiasme pel que fa, doncs sí, Bartoli és una "show-woman". Penso que no estem acostumats a veure cantans amb el seu alt grau de vivència de la música en el moment del concert. Creiem que aquesta actitud és patrimoni de la música moderna. Algun crític, a qui se li va congelar el cervell el dia que va morir la Callas, fins i tot va dir que no li agradava la Bartoli perquè semblava una minyona. Més que per la seva prodigiosa tècnica, Bartoli entusiasma perquè canta entusiasmada.I visca les minyones.
Per cert, a mi també se'm un nus a la gola en aquesta escena de "Henry V". Quina meravella més musical, amb un crescendo gradual que esclata amb les paraules "Crispin's day".
Publica un comentari a l'entrada