diumenge, 11 de febrer del 2007

La veu humana (III): la madalena vocal de Proust

Permeteu-me que us posi el comentari que vaig veure fa pocs dies en un bloc. Em sembla que és prou aclaridor de l'efecte 'proustià' que pot tenir una veu en la vida d'una persona.

I am looking for a copy of the Peter and the Wolf narrated by Boris Karloff. I want to give it to my Sister for her birthday. She has breast cancer and emphysema but is very active and reminiscing about her childhood right now. We listened to this almost every day as children.

Curiosament, aquest comentari em va fer recordar una altra veu, la d'en Rafael Taibo. Precisament ell també va gravar Pere i el Llop. La veu d'en Rafael Taibo és la veu dels documentals del Cousteau dels meus diumenges a la tarda adolescents. Després va ser el meu solemne acompanyant en les seves insuperables retransmisions del Festival de Bayreuth per Ràdio 2. Les paraules que pronunciava eren per sí soles peces musicals. Déu meu, encara recordo els seus 'Philipppppp' (el nom del segon d'abord del Calypso- el vaixell d'en Cousteau) amb una vocal neutra petiteta penjada de la 'p' i les consonants finals quan pronunciava noms wagnerians com 'Sigmunddddddd'. En homenatge a ell, escolteu la seva narració de Pere i el Llop.