Festival de Cap Roig, interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven, amb l'Orquestra Toscanini i l'Orfeón Donostiarra, dirigits per Lorin Maazel
Homes amb nàutiques, dones amb talons impossibles i vestides de Recepción del Embajador, algunes cares femenines tibades per una capa d'Ironfix. Francesos, burgesos, funcionaris, companys de feina que passen les vacances al mateix lloc d'estiueig. Tots vam acabar fent cua per fer un mos selecte davant dels molt ben organitzats mostradors de càtering, i també per anar a les cabines dels lavabos, mirant a terra, com si esperéssim per confessar-nos.
Després de sentir vàries vegades, mentre sopàvem un entrepanet, que anéssim en compte de no cremar el Jardí Botànic de Cap Roig amb una cigarreta, vam decidir ocupar les nostres localitats. Així vam passar en menys d'un minut de la improvisada reunió de amigos de la Isabel Preysler a pujar a la tribuna; o al andamio, com en Bustamante.
Surt en Lorin Maazel a l'escenari, i saluda al públic de manera breu, freda i seriosa; interpreto que no li fa res que pensem que serà un concert de tràmit. Què vols? Escoltar la Novena des d'una bastida i a l'aire lliure no és la millor manera de gaudir aquesta simfonia. Partint d'aquesta base, per què matar-s'hi? (dic jo). Però crec que tots esperàvem contemplar en directe l'entranyable director que havíem vist als Concerts d'Any Nou (va ser el primer director no austríac en dirigir-lo). Malhauradament no vaig apreciar cap tret del seu carisma mentre rebia els aplaudiments del públic.
2 comentaris:
Un ambient una miqueta més "pagés" que el del concert del castell de Santa Florentina... Girona is different.
Jo sempre ho he dit que Girona és different. Per això que, des de petit, sempre m'ha tirat molt el seu paisatge i la seva gent.
Publica un comentari a l'entrada