dissabte, 27 de setembre de 2008

Picor al nas

Que bonic tornar a sentir la familiar picor al nas dels diumenges últims de setembre.. Diumenges de sol, que treu els colors al retornat hoste de l'edredó. Passejant entre l'encostipat i el no-encostipat, entre la jaqueta i la màniga curta, entre els nassos plens en sentit literal i el figurat. Tu-tu-rú, tu-tu-ri-tu, tu-ru-rú, turi-rú...

7 comentaris:

Ferran ha dit...

Ostres, què fabulós aquest tomb pel costat salvatge! Temps que feia que no escoltava aquest tema...

helenna ha dit...

Bach.... què vols que et digui....
Em quedo amb la part salvatge del post i l' edredó d' estètica barroca :-))

quim ha dit...

Ferran: un tema que ve directament de la màquina del temps, com un power point que em va arribar el divendres amb fotografies meves i dels meus amics quan estudiàvem a l'institut :D

Helenna: Doncs jo em quedo amb Bach, Lou Reed, el Leyla, i altres joies del barroc recent.

Anonymous ha dit...

Aveure si et passarà com al poeta que deia:

S’em belluga una burilla
dins la immensitat del nas
i em fa una picor senzilla
des del davant al “detrás”.
Ja fa estona que em turmenta
i no para de voltar,
Qui pogués ja fer-la fora
i no haver més d’ensumar.
Mes m’hauré de resignar
esperant amb paciència
un bon invent de la ciència
per poder-me alliberar.
De cop i volta, però,
L’esternut, oh benvingut!
M’ha fet sortir l’invasora
I la pau m’ha retornat.
Ai las! Quin final:
Ha estat un orgasme nasal.

Josep

quim ha dit...

carai, Josep. A veure si trobes una mostra d'alta poesia quan parli de l' efecte dels cigrons en el nostre organisme :D

Eli ha dit...

M'agrada aquest video...
Ostres, entre tanta música clàsica... Aixxx... no sabia que t'agradava en Lou Reed.. o no?
:-D

quim ha dit...

En Lou Reed té alguna que m'agrada. Per exemple aquesta, la del Walk on the Wild Side. Però s'ha de reconèixer que porta uns anys fent unes cançons fosques i molt depriments. Escoltes un recital i et venen ganes de suicidar-te.