Que bonic tornar a sentir la familiar picor al nas dels diumenges últims de setembre.. Diumenges de sol, que treu els colors al retornat hoste de l'edredó. Passejant entre l'encostipat i el no-encostipat, entre la jaqueta i la màniga curta, entre els nassos plens en sentit literal i el figurat. Tu-tu-rú, tu-tu-ri-tu, tu-ru-rú, turi-rú...
7 comentaris:
Ostres, què fabulós aquest tomb pel costat salvatge! Temps que feia que no escoltava aquest tema...
Bach.... què vols que et digui....
Em quedo amb la part salvatge del post i l' edredó d' estètica barroca :-))
Ferran: un tema que ve directament de la màquina del temps, com un power point que em va arribar el divendres amb fotografies meves i dels meus amics quan estudiàvem a l'institut :D
Helenna: Doncs jo em quedo amb Bach, Lou Reed, el Leyla, i altres joies del barroc recent.
Aveure si et passarà com al poeta que deia:
S’em belluga una burilla
dins la immensitat del nas
i em fa una picor senzilla
des del davant al “detrás”.
Ja fa estona que em turmenta
i no para de voltar,
Qui pogués ja fer-la fora
i no haver més d’ensumar.
Mes m’hauré de resignar
esperant amb paciència
un bon invent de la ciència
per poder-me alliberar.
De cop i volta, però,
L’esternut, oh benvingut!
M’ha fet sortir l’invasora
I la pau m’ha retornat.
Ai las! Quin final:
Ha estat un orgasme nasal.
Josep
carai, Josep. A veure si trobes una mostra d'alta poesia quan parli de l' efecte dels cigrons en el nostre organisme :D
M'agrada aquest video...
Ostres, entre tanta música clàsica... Aixxx... no sabia que t'agradava en Lou Reed.. o no?
:-D
En Lou Reed té alguna que m'agrada. Per exemple aquesta, la del Walk on the Wild Side. Però s'ha de reconèixer que porta uns anys fent unes cançons fosques i molt depriments. Escoltes un recital i et venen ganes de suicidar-te.
Publica un comentari a l'entrada