A la matinada em resistia a tancar les finestres, tot i la pluja i la fugaç visió dels edificis il·luminats pels llamps, com en una radiografia.
Al matí, al sortir al carrer, sento l'olor de la brisa del mar a la tardor.
Ja ha arribat el temps dels fascicles col·leccionables, i de les rodes de premsa dels entrenadors de futbol, dels telefilms basats en fets reals. Temps també per llegir Nabokov.
En pantalons curts cap a la feina, com si fós un becari informàtic, sota el cel gris que amenaça més pluja. Rachmaninoff m'ha fet pensar que ben aviat tocarà canviar la roba de l'armari. Molt, molt aviat.
Al matí, al sortir al carrer, sento l'olor de la brisa del mar a la tardor.
Ja ha arribat el temps dels fascicles col·leccionables, i de les rodes de premsa dels entrenadors de futbol, dels telefilms basats en fets reals. Temps també per llegir Nabokov.
En pantalons curts cap a la feina, com si fós un becari informàtic, sota el cel gris que amenaça més pluja. Rachmaninoff m'ha fet pensar que ben aviat tocarà canviar la roba de l'armari. Molt, molt aviat.
Vocalise, de Sergei Rachmaninoff, interpretada per l'Orquestra de Philadelphia, dirigida pel mateix compositor (1929)
9 comentaris:
La teva condició de poeta de la Xarxa no ha canviat, veig. T'has plantejat escriure alguna cosa més...estructurada i llarga com, per exemple, una novel·la? o un llibre de poesia?
Aixxx.... i amb la tardor, cauran les fulles dels arbres....
Fulles que tot passejant, trepitjaré i sentiré els cric,cric,cric...
La jaqueta ens acompanyarà... i espero que un paraigües! Que ens cal una mica d'aigua!!!!
Tota època té les seves coses maques....
Ja desitjo sentir l'olor a terra mullada!!!
;-)
Rachmaninof em conmou, no hi puc fer més. Els colors i la olor de la tardor també.
Rumbau té raó.... després de la tesi... un nou projecte? (con un par!!).
Ahh!, si us plau, no tanquis la finestra ni baixis del tot la persiana. La "fressa" de la pluja i la visió de les llums dels cotxes al sostre és tot un éxtasi gloriós :-D
que Rachmaninoff em perdoni... li he robat una f.
Josep: gràcies per la suggerència, que m'afalaga. Quan era adolescent sí que em vaig plantejar escriure una novel·la o un llibre de poesia. Gràcies a Deú, la lectura de Tròpic de Càncer, de Henry Miller, un encontre de joves poetes catalans a Elx (tenia 17 anys llavors), i les lectures de Nabokov, em van fer prendre una decisió que no tothom que escriu i publica s'ha plantejat: no fer perdre el temps al lector llegint una cosa mediocre. Molt millor que llegeixin Nabokov, Dostoievsky, els Dublinesos de James Joyce, o 'Desgràcia' del Coetzee. Això sí que és un bon temps invertit.
Eli: tens tota la raó. De fet, els posts del Diumenja'm tenen una mica això: fan un recorregut per les diferents estacions treient-li el suc a les coses que per a mi valen la pena, i compartir-les.
Helenna: Ai, ai, ai... Em sembla que el nou projecte no serà aquest que insinues. Ja li he explicat al Josep. Una amiga, quan li quedava poc per acabar la tesi, em va dir que tenia ganes d'embarcar-se al projecte de fer punt de creu. Vaig entendre molt bé què volia dir. Tindré nous projectes, el de punt de creu no, però segur que tindran a veure amb passejades, en gaudir de l'aire lliure, i altres coses que seran igual de gratificants. Tu ja m'enteeeenssssss.
Per cert, crec que Rachmaninoff perdonarà a una entussiasta de la seva música com tu la seva 'f' de menys :)
Argh, em nego a pensar que ha arribat la tardor! Espero que encara retorni una mica el bon temps i l'estiu s'allargui encara durant unes setmanes.
T'he dit mai que odio la tardor? Tot i això, fa dos anys que miro d'encarar-la amb uns altres ànims: és com si comencés una nova etapa, un nou curs. Un altre cop, em sento criatura :)
Rebenvingut a això que en diuen la blogosfera, quim :)
Em sap greu per la Núria, però jo adoro aquesta època de l'any: els colors, les olors... i la manca de calor! la converteixen en la millor per fer balanç, per reflexionar i per encarar l'hivern amb les piles a tope.
Vive la tardor! :)
nur: sí que m'has dit que odies la tardor. De tota manera, m'alegra que ara l'encaris d'aquesta manera. És el que em passava abans amb l'estiu, la pitjor època per a mi: xafogor, mosquits, classes particulars de 8 de matí a 9 del vespre, petards per Sant Joan... I curiosament, ara m'agrada. Fins i tot m'encanta amb soroll de coberts sorgint de la Novena de Beethoven. Imagina't.
ferran: a mi sempre m'ha agradat aquesta atmosfera de 'vuelta al cole' i de 'Hanna y sus Hermanas' que tenen aquests dies.
Salut. Per cert, d'aquí poc per terres alemanes again.
Tu? Sí? Però passaràs per Berlin? Dates???
Publica un comentari a l'entrada