Pels mateixos motius que vaig exposar el 24 de juny de l'any passat, el començament de l'estiu és el moment en què el Diumenja'm tanca la temporada. M'adelanto una setmana perquè passaré una nit de Sant Joan sense petardada a la dolça i malencònica Dublín, i com que en Floquet ja m'ha dit que no m'acompanyarà perquè n'està una mica fart de tant anar amunt i avall, possiblement no pugui penjar post el diumenge que ve, perquè estaré a Galway.
Ai, Galway, Galway... la mítica terra on reposen les despulles de Michael Furey, el vailet que va morir d'amor per Gretta en el relat Els Morts de James Joyce. Terra simbòlica de l'essència irlandesa...
Us deixo amb The rare old times, la cançó que evoca amb nostàlgia un Dublín joycià que començava a desaparèixer, i que reflexen les fotografies. La veu que la canta us pot semblar infame però per a mi no deixa de tenir la seva gràcia.
Per veu mítica la d'en Luke Kelly, que podeu escoltar-la amb els The Dubliners en l'esfereidora The Foggy Dew, una cançó que anima als joves unir-se a la causa irlandesa i no a la dels anglesos durant la 1a Guerra Mundial.
Us deixo dues versions més del Foggy Dew. La de l'Alan Stivell, que va ser la primera versió que vaig escoltar ara farà.... buf... quants anys Franc? Bé, un es fa gran i es nota perquè al final em quedo amb la del Luke Kelly. Ara bé, el vídeo de la versió del Stivell està bé perquè il·lustra amb imatges la lletra de la cançó.
També és recomenable la versió de la Sinnead O'Connor, amb els Chieftains (fixeu-vos en les seves 'r' finals, amb un aroma tan irlandès, com quan diu 'clear' o 'year'). Per cert, a Dublín hi ha un restaurant amb un escrit que proclama amb orgull que la Sinnead hi va treballar. Ai, Dublín....et trobava a faltar.
I bé, ens retrobarem a la pròxima temporada, per setembre, potser amb whiskey in the jar.
Us desitjo que gaudiu d'un bon i profitós estiu.
10 comentaris:
Igualment,
Anna
Enveja sana per no haver de suportar el maleït soroll dels petards la nit de Sant Joan, i enveja absolutament insana pel plaer de gaudir uns dies d' Irlanda....
La música... encertada comme d'habitude, però jo em quedo amb la versió de la O'Connor per molt impresentable que em sembli...
Fins ara James... mai millor dit!
Vagi bé a Irlanda i molt, molt bon estiu :)
I a mi que, tan maniàtica com sóc amb els sorolls, m'encanten els petards i, especialment, les traques, vés.
Bon voyage!
Ja veig que ens deixes orfes de Diumenja'm per una temporada llarga. Espero que ho podrem resistir. Que tinguis un bon viatge i ja ens veurem per la Luisa Miller. Per cert, a mi tampoc no m'agraden els petards i, a més, he vist ferides esgarrifoses provocades per aquests enginys. Com diria un xinès, hi ha massa "yang" al món i molta manca de "Yin".
Josep
Bon estiu, ens llegim al setembre!
Deixas-nos sem "diumenjar" durante muuuuito tempo.
Sentiremos a falta...
Boa viagem e boas férias, Quim.
Anna: espero que ja hagis iniciat unes bones tardes de diumenge en el teu raconet de Caldetes. Avui és el primer dia que he anat sense jaqueta i amb el 'bolso' per homes tan pràctic. O sigui, això vol dir que per fi ha arribat l'estiu i que de tant en tant faré passejades per la platja amb un croissant de xocolata :D
Helenna: Realment, allò que se'n diu tenir un dia de perros m'escau perfectament per la revetlla. Fins i tot en Nuk, el gos de la meva tia, és més valent que jo quan tiren petards. I ja sabem lo malament que ho passen els gossos per Sant Joan. Ara bé, m'alegra saber que amb això, i amb altres coses, no estic sol. Un petó :D
Nur: Gràcies. Doncs ja ho veus. Acompliré un dels meus somnis. Viure una nit de tanta significació celta a terres irlandeses sense un soroll, ni traca ni res. També et desitjo un molt bon estiu.
Josep: segur que tu i tothom podrà resistir un estiu sense diumenja'm. Aquest bloc i els diumenges estivals són incompatibles. Ara els diumenges s'han de gaudir a l'aire lliure, amb sol, mar, muntanya, bon menjar, bona conversa i bon... bé, no continuo... (ja m'entens/ja m'enteneu) Sí, ens veurem per la Luisa Miller, una òpera que només conec un duet que m'agrada força. Fins a la tornada.
Sara Maria: bon estiu i bona cuina, com deia aquell. Ens llegim el setembre. Mentre, oloraré els fogons :D
Paulo: obrigado. Nós não perdemos o contato.
Veja-o em teu blog. Bom verão e boas férias, e naturalmente, boa música e momentos felizes
Acabat de tornar d'uns dies a Barcelona, passo per casa teva i em trobo la persiana baixada. Quim, molt bon estiu i, segur, ens retrobem en l'època dels examens! :)
Suposo que ja has tornat del viatge...
Sempre vaig tard ho se ...encara i aixi que fare sense el Diumenjam?:(
Et desitjo molt Bon estiu :)
Betty
Mi otro yo dice,que no te tendra en cuenta haberte olvidado de la fecha...de ella .. :P ,
Petonets
Hi Quim,
No sé si coneixes aquesta, de la meva època: Thin Lizzy.
http://www.youtube.com/watch?v=RLDXr7Dwh54&feature=related
El cantant, en Phil Lynott, té una estatua a Dublin, a Harry St.:
http://en.wikipedia.org/wiki/Image:Philip_Lynott_Dublin_Statue.jpg
Publica un comentari a l'entrada