Per culpa del refredat que porto des del dijous, he hagut de mesurar les meves paraules perquè em produeixen tos i ofec. També ha fet que em perdés La Mort a Venècia del Benjamin Britten, que em feia molta il·lusió. Hi ha alguna cosa pitjor que estar carregat de pit en plena calor i dies de llum primaveral? Com si hagués de parlar, escriure un post llarg se'm fa un món ara.
De tota manera, encara que no estigui gaire inspirat, vull fer esment de tres coses vinculades a Die Walküre, que es va representar al Liceu aquest dimecres. La primera és òbvia: l'èxtasi gloriós al veure al davant el Plácido Domingo i la Waltraud Meier- una soprano que sempre m'ha provocat una cosa de cinc lletres que comença en 'm' i acaba en 'o', des de les seves Isoldes amb el Barenboim i els seus braços de Sieglinde buscant a Siegmund amb passió i tendresa a l'Scala (també amb en Plácido).
La segona és l'encontre espontani que el Dottore i jo vam tenir amb María Elena Mexía (àlies Agatarco), coneguda pel seu bloc operístic Theatrum Ab Esse i la seva amiga María Isabel Albuja, soprano equatoriana. Finalment, la tercera cosa és, evidentment, la foto de grup amb el Plácido que veieu presidint el post. Hi sortim el Dottore, la María Elena, en Plácido (està entre el Dottore i la Maria Elena, per si no el reconeixeu) i servidor. Sóc el de la camisa que em fa panxa, i l'únic que no porta corbata (és la primera vegada que em pregunto si hauria d'anar amb vestuari més adequat al Liceu). Ah, i teniu raó: què hi faig jo en una recepció al Saló dels Miralls, quasi a les dues de la matinada, amb unes ulleres de sol a la butxaca? Ai, què hi farem!
L'important per a mi és la satisfacció i l'alegria que es reflexen en les nostres cares. És normal, la vetllada operistica va ser extraordinària i la companyia durant la recepció va ser molt i molt agradable
Así que Maria Elena y María Isabel, encantado de conoceros. Espero que tengamos otras ocasiones para hablar de forma 'presencial' y ampliar el espacio de encuentro fuera de los límites del blogspot.
Un abrazo
(ups, paro que em ve la tos....)
11 comentaris:
Doncs sí, ens ho vam passar d'allò més bé. Per cert, la M. Elena i la M. Isabel molt amables i simpàtiques, i també l'esposa del mestre Tribó que ens va donar una agradable conversa durant una bona estona i al mateix temps, el pica-pica i la copa de cava per acabar una vetllada d'aquelles difícils d'oblidar. I a la foto hem quedat fantàstics!
Per cert, ja t'ha vist el teu metge?
Cuida't
hi va en castellano...me va a tocar aprender el catalá a este paso con vosotros dos jajaja!!! asi que ya me lo estais enseñando.
Ha sido un placer conoceros, el principio de una gran amistad!
Quim, que bom há-de ter sido falar com Plácido depois de o ouvir cantar Siegmund! E que bem estão todos na foto.
Saludos.
Josep: tens tota la raó. L'esposa del mestre Tribó és una dona encantadora que ens va explicar moltes coses interessants. Ah, i aquell pica-pica tan dolent per al meu colesterol... sublim! Per cert, vaig anar al metge i ja em trobo molt millor. Encara tinc mucositats i el meu pit sona com els contrabaixos de la Cavalcada de les Valquíries, però estic en fase de recuperació. Gràcies :)
Agatarco: sería fantástico si te animas a aprender catalán. Me ofrezco como profesor :) Mira, si lees esto:
'jo també espero que sigui el principi d'una gran amistat'
puedes ver que no es muy difícil. Ya no te digo lo de los pronombres átonos (pronoms febles), que són el calvario del Montilla, el presidente de la Generalitat. Esta ya es otra historia, aunque en algunas cosas se parece al italiano
Paulo: Obrigado. Eu penso que você deve estar na foto
Caram, caram, Quim: en quinze dies has passat de "codejar-te" amb en Ferran a "departir" amb en Plácido Domingo. Sort que estàs fotut, que sinó igual m'apareixies a la balconada de Sant Marc al costat del Benet! :-)
Cuida't.
Bem gostaria de estar presente, Quim.
Um abraço.
Ferran: la 'codejada' amb en Plácido va ser breu. En canvi, la codejada berlinesa va ser més prolongada, i va ser molt profitosa i ens ho vam passar molt bé. Espero que mai no hagi de sortir al balcó amb el Ratzinger-Z. Que si li explico lo de la creu assolellada al pirulí d'Alexanderplatz (àlies la creu de la venjança), és capaç de fer el Via Crucis des d'allà. I si estic per Berlin per Setmana Santa, quin mal rotllo, no?
Per cert,m'alegro molt de que en Bach i en Glenn Gould t'inspiressin tant.
Paulo: u desejo que há uma outra oportunidade de fazer na foto
Per cert, acabo de veure el web d'un servei turístic molt bo a Berlín. Mirant, mirant he vist que la persona que s'ofereix a ensenyar aquesta increible i encisadora ciutat sap molt bé el que es fa i sap moltes coses de la seva història, i de la seva gent. Francament, crec que seria pecat anar a Berlín i no posar-se en contacte amb ell. Jo, ho afegiria a la llista de pecats ampliada últimament.
El web és aquest
http://www.berlinencatala.eu/
Ara sí que et mereixes que el pròxim Apfelsaft berlinès te'l pagui jo, haha! Val, d'acord, per tu una cervesa, per mi el suc de poma :-)
Gràcies pel comentari anterior :))
Caram quin nivelón!
Qui són els dos que hi ha al costat teu???!!!!
ja,ja,ja...
En Placido Domingo!!!! Si el veiès la meva mare, s'emocionaria tant!!!!
;-)
Doncs res, quan torni a venir en Plácido li presento a la teva mare. Es que tenim molta confiança ell i jo... :)
Publica un comentari a l'entrada