diumenge, 25 de maig del 2008

Elogi de la línia recta

Pots anar d'Alexanderplatz fins a la Porta de Brandenburg seguint una línia recta.
Pots anar de la Filarmònica de Berlín a la Postadammer Platz traçant una línia recta.
Pots anar de la Porta de Brandenburg a la Columna de la Victòria descrivint una línia recta
Podia anar del meu hotel- veïnatge de dones de mala vida del Berlín dels 2000- a l'església conmemorativa dibuixant una línia recta.

El dilluns a la tarda, un ponent de la conferència ens va dir que lamentava no haver assistit a les sessions del matí. 

És la segona vegada que visito Berlín. La primera va ser el 1986, abans de la caiguda del Mur. El trajecte que he fet avui hauria estat ple d'inconvenients, haurien calgut permisos, hauria calgut molta paciència, i també una molt bona orientació ja que hauria hagut de seguir camins tortuosos per arribar fins aquí. Però avui, no he pogut resistir l'encantadora temptació que m'ha brindat aquesta bonica ciutat en primavera, i he preferit passar el matí passejant. He vingut aquí tot caminant sense desviar-me: he anat travessant l'Est i l'Oest constantment, sense adonar-me'n. Només alguna vegada, quan mirava a terra i els meus dos peus estaven a les dues bandes de la cinta d'asfalt que recorda la traça serpentejant de l'antic mur, que ara està fet d'aire.




15-Zuhalter-Ballade - Kurt Weill



5 comentaris:

Ferran ha dit...

Ben vist, Quim. Berlin és, i tant!, una ciutat de línies rectes. Una curiositat: d'Alexanderplatz fins a la pl. Ernst Reuter, a l'extrem occidental del Tiergarten, s'hi pot anar en línia absolutament recta. Això són uns 7km, més distància de la que separa el mar de l'Avinguda Tibidaabo de Barcelona.

Com sempre, molt addient, la música triada.

helenna ha dit...

La línea recte és sempre el camí més curt encara que a vegades ens perdem i ens passem el viatge serpentejant l'asfalt sempre acabem retrobant-la. Una música molt adient, com diu el Ferran, i ballar-la tot un plaer compartit...

Anonymous ha dit...

He sentit una enveja absolutament malsana perquè no conec Berlin i en tinc ganes. Tinc ganes de veure, entre altres coses el Museu Pèrgamo que és una de les meves assignatures pendents més cobejades. La música que has posat trobo que és molt suggestiva i enquadra molt bé el teu comentari.
Josep

quim ha dit...

Ferran: quan hi torni prometo fer els 7 km que dius. Qualsevol motiu és bo per tornar-hi. Salut. Espero que gaudeixis de les variacions Goldberg

Helenna: sí, tens raó. Sempre acabem trobant la línia recta, encara que s'hagin d'esperar alguns anys.

Josep: jo com que no sóc de museus vaig tenir l'excusa perfecta per no anar-ne a cap. Les hores d'obertura coincidien amb les meves de congrés. Així que a partir de les 6 tot tancat. M'hagués agradat veure el bust de la Nefertiti, però una altra vegada serà.

Ens veiem al Liceu, buf quina setmaneta més intensa... ja em frego les mans :)

Ferran ha dit...

Quim, les Variacions m'han inspirat mentre preparava una feina. Les afegeixo a la meva llista de "música per quan necessito inspirar-me" :-)
Vielen Dank!!