He llegit en algun lloc que en els temps més solitaris d'Islàndia, quan els seus habitants es sentien més oblidats per tothom, els reclusos de la presó de Reykjavik podien estar de permís tot el dia. L'única mesura punitiva era que si tornaven a la presó més tard de les 10 de la nit no se'ls deixava entrar.
Pobrets... encara que algun supervivent hi hauria despertant-se en el paisatge d'hivern rogenc i blanc, descrit en l'últim moviment de la simfonia 5 de Sibelius.
Finale de la 5ª Simfonia de Sibelius (Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, dirigida per Esa-Pekka Salonen.
3 comentaris:
brrrr quin fred!!!
anna
L'Anna té raó i de debò que devia ser un bon càstig deixar al carrer els presos que feien tard a la nit.
Està molt bé el vídeo de la música de Sibelius i el director és dels recomanables.
Buona notte,
Josep
Deu n'hi do, què originals, els islandesos. Realment deu ser lleig, molt lleig que et deixin al carrer amb -25º C. Quina mandra!
La música, molt maca.
Publica un comentari a l'entrada