Un dels alicients d'anar a la feina és trobar-me a la cambrera que em serveix el mini de pernil i el cafè amb llet, i mirant-me fixament em diu: 'dos deu'. Té el rostre d'un retrat de patrícia en un mosaic romà, i penso que si jo fós el seu xicot li diria 'mosaiquet romà meu' o simplement 'mosaiquet romà'. Però, què li semblaria a ella? Potser li agradaria que li digués una altra cosa. En tot cas, 'mosaiquet meu' seria un apel·latiu carinyós just; cosa que no sempre passa ja que durant un temps vaig tenir l'apel·latiu de 'monstre' o 'monster'.
Curiosament el meu apel·latiu a la cambrera seria com un nom wagnerià, que descriu el personatge, com 'Siegfried' (pau victoriosa), o 'Sieglinde' (victòria apacible), o descriu la cosa, com un terme de les TIC normalitzat pel Termcat. Potser l'excepció wagneriana és Lohengrin, perquè Elsa havia de buscar una manera d'adreçar-se al seu cavaller estimat sense dir-li el seu nom, ja que el cavaller li havia prohibit saber com es deia. Per això penso que segurament no tenia cap més remei que adreçar-se a ell amb un apel·latiu carinyós. Però, quin apel·latiu li poses a un cavaller paladí de la cristianitat, de la virtut i la puresa, un cavaller torrecollons, en definitiva? Potser sí que li hauria d'haver dit 'torrecollononen' de manera carinyosa, describint-lo amb justesa. Però dir les coses amb justesa sovint requereix molt sentit de l'humor, sobretot per part de l'apel·lat.
Bé, escolteu Karita Mattila i Gwyneth Jones en un assaig del final del duet Ortrud i Elsa, del segon acte de Lohengrin, un dels moments més bells de les òperes wagnerianes i, per extensió, de les músiques que es fan i es desfan. Després, podeu veure la part assajada en la representació a l'Òpera de la Bastilla de París. Com a curiositat d'aquest segon vídeo, del minut 3.50 al 4.16 podeu escoltar el motiu musical que acompanya el tema de la prohibició de conèixer el nom de l'heroi.
8 comentaris:
Un post excel·lent, Quim. Un dels millors, si no el millor, que he llegit al Diumenja’m.
Encara que no té res a veure aprofito per afegir una sorprenent informació operística que he llegit fa poc, que de ser certa em ratifica en algunes manies sobre el gènere: en el noranta per cent de les 90.000 òperes existents, la soprano mor en el cinquè acte.
Estic d'acord de que és un post excel·lent, no en va ens trobem davant el poeta de la Xarxa. Deixeu-me dir, a més, que m'ha colpit veure la Gwyneth Jones en el paper de l'Ortrud. Gwynet, filleta, qui t'ha vist i qui et veu! Això de fer-se vell és una punyeta no gens recomanable per als cantants. La Jones ha tingut sempre un vibrator ample però ja resulta una mica exagerat.
Josep
Déu n'hi do amb el teu apel·latiu carinyós: digue'm qui és, que li trenco les cames :P
Qui més qui menys ha tingut apel·latius poc o molt carinyosos, però aquest de mosaiquet és original perquè sí, eh?
Ah, un dubte que fa molts dies que tinc: per què quan accedeixo al teu bloc se m'obre una pop up (finestra emergent, segons el Termcat) publicitària? (et paguen alguna cosa? Si és així, avisa, que m'ho plantejaré) :)
Franc i Josep, no sé si ho dieu seriosament però si realment trobeu aquest post excel·lent ja pots, Franc, aportar una altra dada estadística que va en la línia de l'efecte P (de paella) que comentava en un post. Quan més a la patarrellada està fet un post, més agrada. Durant aquests dies no li puc dedicar gaire temps en pensar temes per al Diumenja'm, però vaja me n'alegro que us continui agradant.
nur, no cal fer-li res a qui em deia 'monster'. A mi em feia gràcia i jo em tornava dient-li 'she-monster, you', que és la manera de referir-se als monstres en femení :)
No en tinc ni idea de la pop-up, o finestra emergent publicitària. Ja miraré que no surti, o bé ja m'informaré de si podria rebre comissió. Per cert, moltes gràcies per dir 'finestra emergent publicitària' . Va que ni pintadu com exemple de terme descriptor de la cosa a l'estil Termcat. Un estil que assegura que els termes catalans siguin emprats abastament i gaudeixin d'una llarga vida. Podent dir 'finestra emergent publicitària' per què dir una cosa tan curta, expressiva i tan extesa entre els internautes com 'pop up'? :D
De res, Quim, ja coneixes la meva debilitat pels neologismes del Termcat i, en general, per la seva tasca tan útil i creativa :P
Pot estar fet a la parratellada o com es digui però d'on hi ha en raja...
Molt bonic,
na
Crec que la finestra emergent publicitària apareix per tenir instal·lat el Motigo o comptador estadístic de visites. A mi també em passa.
Josep
Potser sí que és pel Motigo aquest. Gràcies, Josep
Publica un comentari a l'entrada