El dimarts d'aquesta setmana havia d'anar a un lloc prop de Drassanes. No tenia gens de ganes d'anar-hi en metro des de Plaça Catalunya ni tampoc em venia gens de gust baixar les Rambles. No m'agraden les Rambles. Em sembla que ja no tinc edat com perquè em fascini el seu cosmopolitisme, del qual l'únic que es podria aprofitar- malgrat que no m'agradi- és l''ambientillo' Erasmus.
Així que vaig decidir anar-hi a peu des de l'estació d'Arc de Triomf, passant pel Born. Vaig prendre la millor decisió. No és que m'entussiasmi tampoc el Born- ara zona lúdica dels usuaris de les pàgines web de contactes- però a la llum de les nou del matí, el barri tenia un aire com per estrenar. Talment semblava el que em deien els meus pares, allò de que a les primeres hores del matí, el sereno va posant els carrers. I aquest ambient irreal es va mantenir quan vaig llegir els noms dels carrers recent posats
Un carrer estret anomenat dels petons (al meu poble n'hi ha un de semblant que es diu dels pixaners, però ja sabem com són els del meu poble) i un altre d'una denominació fascinant que sembla una perogrullada però que ben mirat no ho és: el carrer dels canvis nous. Després de trobar-me aquests carrers de noms tan curiosos, vaig recórrer el camí cap a Drassanes pels carrers paral·lels a l'Avinguda de Colom. Va ser curiosa la sensació d'estar caminant per un París mediterrani.
No em direu que no va ser un bon passeig. Sobretot amb la banda sonora de la simfonia nº 8 de Bruckner. Aquí us deixo l'últim moviment, amb la World Philarmonic Orchestra, dirigida per Carlo Maria Giulini
Dissabte al vespre, després de la manifestació, vaig tornar a l'Arc de Triomf a peu. No vaig pensar en anar pel carrer dels canvis nous. Ja hi tornarem.
16 comentaris:
potser estic menopausica ja...s.o.s.
anna
quin post tant bonic...sobretot això de que era per estrenar el carrers del born o alguna cosa així que dius...
quin plaer l'altre dia anar al concert del Florez amb tu i el Dr...m'ho vaig passar molt bé..en serio potser perquè ja fa un any o potser perquè és dissabte a la nit i no he anat a la manifestació però que xulo conèixer-vos.
“El barri tenia un aire com per estrenar.” Què fi i ben trobat; es nota que ens acostem a l’Any Rodoreda. Ho dic per mi, també: ahir mateix, en un dinar brasiler al barri de Sants, mentre tu devies estar cridant allò de “in, inde, independència!”, jo engegava a una joveneta que no deixava de mirar-me de reüll: “Senyoreta, si em segueix mirant així m’hauran de collir de terra”. Per sort no em va entendre, tot i que està fent el curs 1-A de català per a immigrants.
Cada dia m’agraden més els teus posts, sobretot els que no parlen de música :-)
Anna i Franc: jo crec q us agraden els posts per la mega super adquisició del macbook d'Apple. A Borovets una noia em va comentar que desde que treballa amb ell la vida li havia canviat. De moment, no m'ha canviat la vida de manera substancial però sí que potser estic més inspirat. I Anna, si tu estàs menopausica, jo estic més amariconao :)
Ah, Franc, quan tu estaves amb la brasilera no estava cantant in, inde, independenciá (que em recordava allò de Zárágozáá). Estava dinant amb la family amb el guia del Marroc, delectant-me amb uns canelons i uns peus de porc que feia temps que no els menjava tan bons. Això sí, després cap a la mani. Mare meva, al final no sabia què hi fotia allà, rodejat de mainada i profes funcionaris enfundats en estelades: si hi era pel caos de Rodalies, o per la independència, o perquè no publiquen les balances fiscals, o per les seleccions catalanes. Estic massa ben acostumat: quan em convoquen, l'assumpte sigui clar i definit.
I per què no li vas dir allò a la noia? Ella sí hauria caigut al terra i mira, si la reanimes és un bon començament, no? :)
Cada dia passejo pel born, de camí de la feina a casa. M'agrada parar-me i llegir "Carrer dels petons", i sempre em porta el mateix record. Potser és hora de canviï de trajecte.
Per cert, !Canelons i peus de porc"!!!! Vas poder aixecar-te de la cadira i anar a la mani. Carai!
Apa! "Misión Cumplida" , tu ja m'entens ( i no és que el bròquil s'estigui florint). Be, ja paro, veus com és millor que no intervingi.
Petons, i bona setmana
Susanna
Gràcies Susanna. Necessitava la intervenció d'una vianant del Born i per fi has posat comentari :D
I no és millor que no en posis cap de comentari. Tot al contrari. Per cert, l'única vegada que em va costar aixecar-me de la cadira va ser a Madrid, al restaurant La Bola després d'un cocido. O sigui que cap problema :p
Bona setmana a tu també. Petons.
Un altre dia coneixeràs el carrer de banys nous. És al costat del carrer de la palla: hi han antiquaris, encara que no si t'interessa això de les antiguitats i les palles. Em refereixo, naturalment, a les antigues palles per beure orxata. Ara són tubs de plàstic de coloraines.
Per cert, fantàstica i molt ben dirigida la música de Bruckner.
Josep
Què maco aquest viatge virtual per la Barcelona gòtica! (i cosmopolita, hehe; però aquesta part la podem obviar :)
No tenia ni idea que existia aquest carrer dels Petons. Què maco viure-hi, trobo. Carrer dels Petons s/n. Hehe.
"Carrer dels petons" é um nome bonito. Mas não entendo os "pixaners". Ainda tentei a tradução automática mas o Translendium desconhece a palavra e deixa-a a vermelho...
Giulini e Bruckner é a perfeição.
1 de Dezembro foi o nosso feriado da "In, inde...". 1640.
Boa semana.
Josep: conec el carrer dels banys nous. De les palles, doncs mira, igual dónen per un post. Ara, no sóc gens aficionat a les antiguitats. M'alegro que t'agradi la interpretació del Giulini. He buscat en Celibidache però no l'he trobat. I posar tota la simfonia dirigida per ell al Diumenjam rediou potser faria carregar massa el servidor dels MediEa Master.
Ferran: sí, ha de ser bonic néixer en un carrer amb aquest nom. Jo vaig néixer en un carrer de nom de bisbe. Però qualsevol carrer pot ser el carrer dels petons en la nostra geografia sentimental, no?
Paulo: a tradução automática é boa. A palavra e deixa-a a vermelho. Pixaner em catalan é a pessoa che faz xixi (é correcto- to pee?). Xixi é fantastica :P
Embora tarde, bom feriada independente! :)
Ahhhhhhhh!!!!!!! Agora entendo por que razão o Translendium se recusa a traduzir a palavra que, em português, significa "mijões".
A tradução é boa e, quando estou em dificuldades, vou lá pedir ajuda:)
Todos os feriados que calham ao sábado são maus, mas obrigado. 1 de Dezembro foi o dia em que começou a revolta dos portugueses contra Filipe IV, que levou à restauração da independência de Portugal.
Um abraço.
você comemora uma vitória. Nós comemoramos uma rendição, com um outro Filipe, Filipe V.
Fa uns dies, en LL***, em va dir que tenies un blog, i avui hi he entrat desde Donosti, on estic fent unes vacances plenes de pluja d'una setmana combinades amb una mica de feina i ja veig que m'has fet cas... ets la 5è victima, de la frase: "des de que tinc un mac, m'ha canviat la vida" jijiji.
Molt guai el blog. Suposo que saps qui soc.
Vagi bé tot! :)
Eiii Montse!!!
I tant que sé qui ets. Murallas... murallas de Borovets. Si vas ser el model inspirador del meu canvi de vida :) Ostres, estic com un pare recent estrenat. Fa uns dies li vaig comprar al Macbook una funda. No vaig trobar la del teu Mac però em vaig gastar una pasta en una funda italiana de disseny. Tot el millor pel meu reietó. És com si li hagués comprat els primers 'patucus' (paücs en català normalitzat). Anant cap a casa, estava super content i nerviós pensant si li agradaria i la veritat és que la criatura és molt agraïda. És més macuuuuu!!!!
Malgrat el temps plujós a Donosti, espero que gaudeixis del pont. Jo estic treballant, aquí solet amb un dia molt rúfol però amb musiqueta. Ah, està amb mi el barret vermell que vaig comprar a Borovets.
M'alegra que t'agradi el bloc. A veure si ens anem veient per aquí. Records a tota la 'quadrilla' donostiarra. I a veure si en el pròxim congrés els convencem que ballin al menys un minut.
Una abraçada
El Born té racons preciosos i carrers amb noms molt interessants (els Petons, n'és un, sí senyor, però em sembla que per allà mateix hi ha el dels Enamorats, entre d'altres).
Curiós: jo, després de la mani, també vaig passejar pel Born, però vaig anar més amunt i més a l'esquerra. Vaig fer unes birres en un bar regentat per un paquistanès, que parlava un català gairebé fabrià, i al cap d'una estona va venir una senyora burgesa encantadora, tot i que votant de CiU (duia una enganxina a l'abric), comentant que aquell local havia estat casa seua i que allà on èrem havia conegut el seu xicot, que va ser el seu marit durant molts i molts anys.
Va ser un tancament de la mani molt nostrat, francament :)
Nur, hauria d'existir el Carrer dels Nostrats. Potser està a Gràcia, que és on creia que estava el Carrer dels Enamorats. També a Gràcia hi ha el restaurant d'un iraquí que et parla amb un català Fabra, Ruaix, Alcover i Cuní. És agradable el lloc, amb uns llums coberts amb sacs que li dónen un aire caravanserai de les Mil i Una Nits.
Per cert, com en la història de la burgesa, segur que molt sovint seiem en els racons més significatius de la història d'algú i és bonic que el protagonista et convidi a reviure-la amb el seu record.
Publica un comentari a l'entrada