diumenge, 9 de desembre del 2007

Demà farà un any

Demà farà exactament un any que vaig publicar el primer post del Diumenja'm. Vaig escriure unes línies inspirades en algunes escenes meves de diumenge a la tarda, i en altres que li esqueien a persones que conec. Em sembla que ja he explicat per què publico posts els diumenges, però ho explicaré una altra vegada. Un dels motius per fer-ho va ser la lectura d'un estudi que deia que a les tardes dels diumenges proliferaven posts depressius, posts de queixa, enyor, soledat... Per això la meva intenció va ser que el bloc fós tot el contrari: volia recrear per a mi i per als meus 'possibles lectors' els diumenges a la tarda de la meva adolescència i joventut universitària, quan la meva mare i la meva àvia anaven a casa dels meus oncles i em quedava sol. Era el moment que podia escoltar i gaudir completament del meu aparell de música que estava al menjador, i podia escoltar amb un so nítid i potent un programa de Ràdio 2 que feia audicions comparatives de registres d'obres importants dirigides per diferents directors d'orquestra. Així vaig descobrir, per exemple, les Illuminations i la Serenada per a trompa i orquestra de Britten. També posava a tota pastilla els CDs de la Valkíria, amb el Lauritz Melchior i la Lotte Lehman, la Quarta Simfonia de Brahms que vaig comprar a Londres, la marxa fúnebre de la Tercera Simfonia de Beethoven, les Noces de Fígaro amb el Karl Böhm de director, i vaig gravar malament un dels pilars estètics que més m'han impressionat a la meva vida: la Cançó de la Terra, amb la Kathleen Ferrier. També haig de fer esment de les Quatre últimes cançons de Richard Strauss, amb la Elisabeth Schwarzkopf i, com no, el sublim Tristany i Isolda de Furtwängler, amb la Kirsten Flagstad.





Precisament, l'Elisabeth Schwarzkopf va ser la protagonista del segon post del primer Diumenja'm. Era una gravació seva, extraordinària, del Morgen de Richard Strauss que vaig trobar al Youtube. Així vaig descobrir l'impressionant dipòsit de gravacions mítiques, de joies musicals impensables de trobar, que era el Youtube. Vaig pensar que el bloc es podia convertir en un penja-robes per posar-hi les meravelles que anava trobant. En aquells temps, desconeixia si era possible baixar-me els videos. Per això, el Diumenja'm era per a mi un espai on els podia guardar i mirar-los des de qualsevol lloc. Gràcies a la nur, ja m'havia interessat la blogosfera plena de reflexions i vivències personals. En aquell moment, però, em semblava estar creant un subgènere prou atractiu: el bloc contenidor d'obres mestres seleccionades. No només les podia gaudir jo sinó que qualsevol podia fer-ho (una cosa que ara també és possible gràcies al Diumenja'm Rediou). De tota manera, no m'agradava gens que el bloc només fós una tirallonga de quadradets amb el botó de play, des d'on podia reproduir els vídeos. Per això vaig posar alguns textos comentant el que s'hi podia veure. Aviat aparegué el primer comentari, el de la Carme Miró, i després el de l'Anna, i a través d'ella vaig 'provocar' la intervenció del Dottore i així, d'aquesta manera, el bloc s'ha anat obrint a noves coneixences, a noves i estimulants experiències, i han entrat en el meu museu del Barça altres músics i intèrprets: Vignoles, Scalera, Dermotta, Tosti... Això sí, quan vaig visitar els blocs dels meus primers visitants, vaig adonar-me de que la meva idea no era tan innovadora. Això explica per què quan vaig voler ser una mica trencador, vaig decidir posar un video del Pornotube.




En Vincenzo Scalera acompanyant Carreras en la cançó 'Non t'amo piú' de Paolo Tosti (amb escopinada inclosa)


Ara el vídeo de la Schwarzkopf ja no està disponible al Youtube. O sigui, 'this video is no longer available'. Vaig haver de ser conscient de que els vídeos del Diumenja'm són fotografies de moments i estats d'anim que desapareixen de l'àlbum. De la mateixa manera, passat un any també hi ha hagut coses a la vida extrabloc que abans eren presents però que ara són 'no longer available'. No puc dir que això sigui la conseqüència d'una evolució perquè les pèrdues no m'han aportat res positiu. El que sí que m'ha aportat de bo aquest any és la coneixença de gent extraordinària, gent que em fa escriure-li en portuguès fins i tot! (en alemany encara no, però). I també gràcies al bloc he recuperat coses del passat que jo creia 'no longer available'. Al menys he recuperat les converses plenes de 'piques de bon rotllo' amb algú amb qui feia temps que no parlava. Ara hem reprès el contacte, amb el mateix afecte i complicitat, tot i la distància. A mes, si hi afegeixo els visitants amb qui he compartit birres i música en torres hi-fi sentats sobre el llit, tots formem en el Diumenja'm una substanciosa i suau escudella on s'hi barreja el nou amb el vell. 




Però no vull parlar només del que m'ha aportat a mi el Diumenja'm. M'agrada saber que per algú la visita al bloc ha estat un alicient en moments i dies difícils, i hagi servit també d'excusa per comentar rient alguna bajanada que he dit en algun post quan s'acostava una hora delicada per aquella persona. I, sobretot, em satisfà moltíssim compartir amb vosaltres les meves grans passions musicals, i que les descobriu si us eren desconegudes. Fins i tot m'ha conmogut saber que gràcies al post de la extàtica agonia algú ha començat a tenir en compte la música clàssica per incrementar la quantitat i la qualitat dels seus orgasmes.

Vull agrair-vos la vostra fidelitat, els vostres comentaris, i les activitats extra blocaires que he gaudit i que m'han divertit moltíssim. M'encantaria compartir amb vosaltres una diumenjada de celebració. Tenint en compte que són dates complicades, proposo fer la trobada al gener, passat festes. Ens posem d'acord via correu electrònic.


Res més, gràcies de nou, i diumengeu de gust


ÚLTIMA HORA: També esteu convocats a la celebració del bateig d'en Floquet, el meu MacBook. Ell i jo estarem molt contents de que compartiu amb nosaltres un moment tan important.

18 comentaris:

Anonymous ha dit...

moltes felicitats!!!!!!!!
na

TACET ha dit...

El mateix dic.Per molts anys!

Petulandcia ha dit...

Joieaux anniversaire!!!
Un año entregando generosamente tus tesoros, espero que sea el primero de muchos más. Mi enhorabuena y agradecimiento, Quim.
Sólo una cosita, si las cosas fuesen forerever-and-ever, no nos acordaríamos de que debemos vivir cada segundo como el último que son now-available. Todos los días algo más es no-longer-available y cientos de cosas nuevas nos esperan.
Un beso grande.
PD: Juro solemnemente no haber leído a Paulo Coelho, es simplemente que hace un radiante y tembloroso domingo sobre la tierra media.

quim ha dit...

Moltes gràcies, Na i Ta(cet)

Muchas gracias, Petulandcia. Peor hubiera sido que te hubieras inspirado en el Bucay, pero bueno, Bucay y Coelho tanto monta... Muy Reyes Católicos la cosa. Comprendo el efecto de las mañanas radiantes de domingo, sobretodo en la Tierra Media y ¡ayyy!, yo también quiero un domingo tembloroso... Por cierto, tu comentario seguro que le gusta a un crítico literario que me comentó que escribías de forma muy personal y con mucha garra. Así que, igual nos vemos por Sant Jordi y te pido que me dediques el libro.

Un beso desde La Comarca

Paulo ha dit...

Les meves felicitaciós.

Muitos parabéns, Quim. Foi com muito agrado que descobri o Diumenja'm, talvez num domingo à tarde, e fiquei cliente não só aos domingos mas vários dias por semana.

Per molts anys de diumenjes a la tarda!

Anonymous ha dit...

Per molts anys puguis anar omplint els diumenges de poesia, sensibilitat i bon gust! No havia pescat aquest vídeo d'en Carreras i Scalera, encara que conec la cançó i els havia sentit interpretar-la alguna vegada. Preciosa cançó, per cert.
El fet de que alguns vídeos deixin d'estar operatius al cap de poc temps dóna un caire efímer a aquests posts que encara els fa més interessants.
I tot esperant la trobada diumengera, anirem passant per la vida tant intra com extra-bloguera tan bé com puguem i sempre, això si, acompanyats de la imprescindible bona música.
Una abraçada,
Josep

Ferran ha dit...

Enhorabona també des de Berlin, Quim! Ja no recordo com vaig descobrir el Diumenja'm (potser a través del blog de la Nur?), però el que sí sé és que m'agrada entrar-hi i descobrir les peces que ens ofereixes cada setmana. M'agrada molt la música clàssica, em relaxa, la trobo bonica... però no hi entenc gens! Amb el Diumenja'm m'ho poses fàcil: llegeixo, clico, escolto i disfruto, sense haver de buscar més.

Pel que fa a la trobada, llàstima que no podré afegir-m'hi :( Per Festes seré a Barcelona però el 7.01 me'n torno a Berlin. Potser a l'estiu...

Per molts anys!

nur ha dit...

Per molts anys, Quim! Déu n'hi do com passa el temps! Després que em diguessis que algú va criticar la manera com escrivies, em va sorprendre llegir-te (abans del Diumenja'm a un altre lloc). Que qui sigui retiri les seves paraules!

Gràcies també per citar-me com a inductora al naixement del Diumenja'm (i abans d'altres blocs que, pobrets, es moren i no serà que no estan de moda!).

Enhorabona i... nos vemos en los bares :)

quim ha dit...

Paulo: Obrigado. Eu estou muito feliz você sou fiel a meu blog todo o dia da semana. É um prazer para mi escrever se você é um de meus leitores. Um abraço

Josep: completament d'acord amb tu quan dius que el caràcter efímer dels vídeos fa els posts més interessants. Et motiven a escriure de tal manera que el post s'aguanti i tingui cos independentment de la reproducció del video. I la veritat és que hi he trobat amb això una bona metàfora del pas del temps i de com van canviant les circumstàcies al llarg de la vida. Uisssshhh, no continuo per aquí, que em posaré Coelho. Això sí, m'agrada la frase aquesta: la vida i les experiències són com un bloc amb videos del youtube que apareixen i també desapareixen. Ja seria hora que féssim metàfores anomenant aquestes coses, que estan tan presents en la nostra vida quotidiana, però que cap artista diu, com si no existissin. Qui dirà en una cançó 'em vaig enamorar de tu parlant pel Messenger'? Gràcies pel teu comentari i per moltes altres coses.

Ferran: m'alegro que em diguis que t'ho poso fàcil si creus que no entens gaire de música clàssica. És tot un elogi per a mi. Espero no haver d'esperar fins a l'estiu per trobar un moment per quedar i xerrar, i t'ensenyo el meu MacBook. Quan el vegis segurament ja caminarà sol amb el Leopard :)

Nur: gràcies. Sí, ets ben bé la inductora de la meva afició als blocs i, per tant, també ho ets del Diumenja'm. D'una cosa que m'era bastant aliena, vas fer que escriure un post fós una cosa ben divertida, i inspiradora de bons moments, sobretot quan eren compartits. Agafo la paraula d'una ponent que va sintentitzar de manera molt lúcida el que són els blocs: són espais per l'intercanvi, per la coneixença, però el que importa de veritat són les persones, la taula amb les cerveses i les Alfonso Torres en un xiringuito o en un bar :)

Anonymous ha dit...

S'ha de venir molt mudada al bateig? I haurà "Peladilles"? QUe t'agradaria que li regalessim a la criatura???

Be, ja ens diràs,

Susanna

Ferran ha dit...

Constato que, a més de en música clàssica, també sóc un ignorant pel que fa a MacBooks. Mmm... què és?

quim ha dit...

Susanna, tranquil·la que pots venir arreglá pero informá. Per cert, m'encanta això de les 'peladilles'. No hi faltaran els sugus tampoc. A la criatura potser li convé una altra toma USB, però vosaltres mateixos.

Ferran el MacBook és un model de portàtil de la casa Apple. No pesa res, te'l pots portar a tot arreu sota el braç i és un gustasso treballa amb ell. Durant els dies freds berlinesos et faria molta companyia. I encara escriuries més posts :D

Paulo ha dit...

Olá Quim. Uma dúvida: que significa "escopinada"?

quim ha dit...

Olá Paulo, 'una escopinada' significa una 'cuspidura'.

Um abraço

Quim.

Paulo ha dit...

Ah. Obrigado. Mas mesmo amb escopinada, en Josep está molt bé.
Bravo.

Um abraço.

Franc ha dit...

Que sigui per molts diumenges, Quim! T’ho desitja un admirador infidel del blog, que encara no ha aprés a llegir amb música de fons i que es salta el noranta per cent dels vídeos, en part perquè no comparteix algunes de les teves passions musicals i en part per mandra de posar-se a descobrir-les. No sé si ho aprovaràs, però per sobre de vídeos més o menys eròtics i de reflexions més o menys sensibles i intel·ligents, d’aquest primer any de vida del diumenja’m em quedo amb allò que té “d’escudella barrejada de lo nou i lo vell”, com tu mateix el descrius. Ja ens entenem. En memòria d’antics diumenges a la tarda, permet-me una altra descripció pedant: el diumenja’m com un intent de retrobar el paradís perdut d’infantesa i adolescència –aquell amagatall vedat als estranys: primer la caseta de fusta al jardí i després les golfes amb equip hi-fi, en tot cas reductes d’onanisme extraescolar amb entrada restringida–, ara posat al dia i amb barra lliure.

Dóna molts records al Floquet :-)

Ferran ha dit...

Veus?, ja he après una altra cosa! :)

quim ha dit...

Hola, admirador infidel.

Sí, ja sé que no comparteixes del tot les meves passions musicals. I fas molt ben fet de no posar-te a descobrir-les per mandra. Com va dir un gran filòsof; si un té mandra és perquè té criteri.

Per cert, la teva descripció no només és pedant sinó molt encertada :) Li has donat just a la fusta (no podia ser d'altra manera, amb els anys que ens coneixem). Sí, admeto que és un retorn al paradís de l'adolescència. El paradís clàssic, el de la infantesa, la veritat, no la recordo amb gens de nostàlgia. I m'agrada especialment el teu comentari quan dius que els reductes que podien ser exclusius abans, ara són de barra lliure. Sí, encara que aquest bloc pugui semblar un cant a l'onanisme (per exemple, el post de l'extàtica agonia), creu-me que és tot el contrari.

Li he donat molts records al Floquet de part teva