Demà farà un any

Demà farà exactament un any que vaig publicar el primer post del Diumenja'm. Vaig escriure unes línies inspirades en algunes escenes meves de diumenge a la tarda, i en altres que li esqueien a persones que conec. Em sembla que ja he explicat per què publico posts els diumenges, però ho explicaré una altra vegada. Un dels motius per fer-ho va ser la lectura d'un estudi que deia que a les tardes dels diumenges proliferaven posts depressius, posts de queixa, enyor, soledat... Per això la meva intenció va ser que el bloc fós tot el contrari: volia recrear per a mi i per als meus 'possibles lectors' els diumenges a la tarda de la meva adolescència i joventut universitària, quan la meva mare i la meva àvia anaven a casa dels meus oncles i em quedava sol. Era el moment que podia escoltar i gaudir completament del meu aparell de música que estava al menjador, i podia escoltar amb un so nítid i potent un programa de Ràdio 2 que feia audicions comparatives de registres d'obres importants dirigides per diferents directors d'orquestra. Així vaig descobrir, per exemple, les Illuminations i la Serenada per a trompa i orquestra de Britten. També posava a tota pastilla els CDs de la Valkíria, amb el Lauritz Melchior i la Lotte Lehman, la Quarta Simfonia de Brahms que vaig comprar a Londres, la marxa fúnebre de la Tercera Simfonia de Beethoven, les Noces de Fígaro amb el Karl Böhm de director, i vaig gravar malament un dels pilars estètics que més m'han impressionat a la meva vida: la Cançó de la Terra, amb la Kathleen Ferrier. També haig de fer esment de les Quatre últimes cançons de Richard Strauss, amb la Elisabeth Schwarzkopf i, com no, el sublim Tristany i Isolda de Furtwängler, amb la Kirsten Flagstad.





Precisament, l'Elisabeth Schwarzkopf va ser la protagonista del segon post del primer Diumenja'm. Era una gravació seva, extraordinària, del Morgen de Richard Strauss que vaig trobar al Youtube. Així vaig descobrir l'impressionant dipòsit de gravacions mítiques, de joies musicals impensables de trobar, que era el Youtube. Vaig pensar que el bloc es podia convertir en un penja-robes per posar-hi les meravelles que anava trobant. En aquells temps, desconeixia si era possible baixar-me els videos. Per això, el Diumenja'm era per a mi un espai on els podia guardar i mirar-los des de qualsevol lloc. Gràcies a la nur, ja m'havia interessat la blogosfera plena de reflexions i vivències personals. En aquell moment, però, em semblava estar creant un subgènere prou atractiu: el bloc contenidor d'obres mestres seleccionades. No només les podia gaudir jo sinó que qualsevol podia fer-ho (una cosa que ara també és possible gràcies al Diumenja'm Rediou). De tota manera, no m'agradava gens que el bloc només fós una tirallonga de quadradets amb el botó de play, des d'on podia reproduir els vídeos. Per això vaig posar alguns textos comentant el que s'hi podia veure. Aviat aparegué el primer comentari, el de la Carme Miró, i després el de l'Anna, i a través d'ella vaig 'provocar' la intervenció del Dottore i així, d'aquesta manera, el bloc s'ha anat obrint a noves coneixences, a noves i estimulants experiències, i han entrat en el meu museu del Barça altres músics i intèrprets: Vignoles, Scalera, Dermotta, Tosti... Això sí, quan vaig visitar els blocs dels meus primers visitants, vaig adonar-me de que la meva idea no era tan innovadora. Això explica per què quan vaig voler ser una mica trencador, vaig decidir posar un video del Pornotube.

En Vincenzo Scalera acompanyant Carreras en la cançó 'Non t'amo piú' de Paolo Tosti (amb escopinada inclosa)

Ara el vídeo de la Schwarzkopf ja no està disponible al Youtube. O sigui, 'this video is no longer available'. Vaig haver de ser conscient de que els vídeos del Diumenja'm són fotografies de moments i estats d'anim que desapareixen de l'àlbum. De la mateixa manera, passat un any també hi ha hagut coses a la vida extrabloc que abans eren presents però que ara són 'no longer available'. No puc dir que això sigui la conseqüència d'una evolució perquè les pèrdues no m'han aportat res positiu. El que sí que m'ha aportat de bo aquest any és la coneixença de gent extraordinària, gent que em fa escriure-li en portuguès fins i tot! (en alemany encara no, però). I també gràcies al bloc he recuperat coses del passat que jo creia 'no longer available'. Al menys he recuperat les converses plenes de 'piques de bon rotllo' amb algú amb qui feia temps que no parlava. Ara hem reprès el contacte, amb el mateix afecte i complicitat, tot i la distància. A mes, si hi afegeixo els visitants amb qui he compartit birres i música en torres hi-fi sentats sobre el llit, tots formem en el Diumenja'm una substanciosa i suau escudella on s'hi barreja el nou amb el vell. 

Però no vull parlar només del que m'ha aportat a mi el Diumenja'm. M'agrada saber que per algú la visita al bloc ha estat un alicient en moments i dies difícils, i hagi servit també d'excusa per comentar rient alguna bajanada que he dit en algun post quan s'acostava una hora delicada per aquella persona. I, sobretot, em satisfà moltíssim compartir amb vosaltres les meves grans passions musicals, i que les descobriu si us eren desconegudes. Fins i tot m'ha conmogut saber que gràcies al post de la extàtica agonia algú ha començat a tenir en compte la música clàssica per incrementar la quantitat i la qualitat dels seus orgasmes.

Vull agrair-vos la vostra fidelitat, els vostres comentaris, i les activitats extra blocaires que he gaudit i que m'han divertit moltíssim. M'encantaria compartir amb vosaltres una diumenjada de celebració. Tenint en compte que són dates complicades, proposo fer la trobada al gener, passat festes. Ens posem d'acord via correu electrònic.

Res més, gràcies de nou, i diumengeu de gust

ÚLTIMA HORA: També esteu convocats a la celebració del bateig d'en Floquet, el meu MacBook. Ell i jo estarem molt contents de que compartiu amb nosaltres un moment tan important.