Una de les màximes de la meva família és que una paella feta amb esmer, dedicació i 'carinyu' no surt tan bé com una paella feta a corre-cuita, amb presses i a la 'paterrellada' (un vocable inventat per la meva mare, crec). Algunes vegades he pensat que això també és aplicable als posts. Per alguns posts que estan especialment treballats, no hi ha hagut tants comentaris com per altres que els he fet també a la 'patarrellada'. Invoco a l'efecte P (P de paella) i a la vostra indulgència perquè aprofiteu aquest post per donar suport amb els vostres comentaris a l'ACFH (Associació en Contra dels Flautistes d'Hamelin). Buf, els flautistes d'Hamelin, un altre més dels drames que es sumen als que ja patim els viatgers de Rodalies. Flautistes que van amunt i avall del vagó, completament abstrets, com sonàmbuls, tocant l'Himne de Riego o una peça celta, amb un look entre follet i Ian Anderson dels Jethro Tull.
Així anem, de la paella, als flautistes d'Hamelin ferroviaris,
La cara que poso jo al tren és infinitament de més mala llet que la que posen els passatgers d'aquest tren de Bombai
a la flauta celta
Fixeu-vos amb les Guinness, la gerra de porcel·lana, el pentinat i els colls de la camisa dels músics. Semblen sortits dels Dublinesos de Joyce. Ah, i el tipus amb look Elvis no té desperdici
i, per què no? a la flauta travessera de Mozart, tot i que l'odiava profundament.
Efectes de la medicació contra el flemó durant aquests últims dies. De la dentista que he conegut, de la diplomàcia de la seva retòrica, i del pòster Dónde Está Wally al sostre perquè et vagis entretenint mentre van manipulant la teva boca, poden ser elements de posts més inspirats.
12 comentaris:
A mi m'ha encantat on s'ha fet la ratlla dels cabells l'home de l'esquerra: una mica més i se la fa arran d'orella! Però la música celta, mola :)
Jo no he vist cap flautista dels que parles: potser és que només pugen al Maresme Nord i, a causa de les aglomeracions al tren més a la vora de la ciutat, passen de pujar-hi abans, no? Ara estic convençuda que posaria la meva pitjor cara de mala llet, perquè de vegades m'ofén fins i tot que la gent parli una mica alt (solució: mp3 al canto!).
I, per cert, jo també vaig tenir un flemó (vale, miniflemó) el dia 5 de desembre :P
Bon diumenge!
nur: doncs de flautistes de Hamelin n'he vist cap a les 7 o a les 7.15 del vespre, i ja vénen d'Arc de Triomf o Catalunya. Però vaja, no t'ho recomano. Això sí, el que són perles negres són les converses que escolto de tres dones que cada dia agafen el tren que agafo jo al matí. Ja les tinc controlades i m'hi poso a la vora per escoltar-les (sí, no puc evitar-ho). No vegis els nervis que tenien el divendres perquè el cap de magatzem anava al sopar d'empresa. Però vaja, que van d'aquest tema apassionant, a parlar de regressions hipnòtiques i recorden el que feien en temps dels faraons, i també fan teràpia de grup i es diuen les seves virtuts i defectes, i també els de les companyes de feina. Com no podria ser així si una és argentina?
Ara ja no el tens el flemoret? Perquè et puc recomenar la clínica dental que vaig anar jo. Tota una experiència.
Quim: expulsa'm del teu bloc! Una coma entre subjecte i verb! Déu me'n guard! Oh, filòlegs del món, uniu-vos!
Per sort, el flemó va desaparéixer (l'ampolla de vi que ens vam prendre la Joana i jo després de la Jornada de bones pràctiques hi devia tenir alguna cosa a veure):)
I sobre converses al tren (això també era una bloc, oi?): hi ha gent que flipa sentint a parlar sobre Ventdelpla a certes hores del matí, eh? :-P
nur; jo descanso en diumenge i no tinc la vista dels correctors. No havia vist la gran falta, i tampoc estic segur d'haver-la trobat. O sigui que te invito a que continues en la academia.
uis aquest post està agafat pels pèls....eh
lo millor Quim és la dentadura directament...així no has d'anar patint
na
En el fons sóc un clàssic: dels quatre "concerts" que ens ofereixes aquest diumenge em quedo, sense cap dubte, amb la flauta mozartiana... i amb la cara del dentista! :)
Bona setmana i fins aviat!
na: sí, em sembla que ja ho deixo a entendre en el post. Està super agafat pels pèls però l'antibiòtic em mata tots els microbis creatius. Què hi farem! Però vaja, si dius que lo millor és la dentadura... no sé la cosa ja és preocupant.
ferran: bona elecció. De tota manera, és curiós que Mozart sigui famós sobretot per la Flauta Màgica, un instrument que odiava i li repelia
No en sabia res d'això de que Mozart odiava la flauta. D'on ho has tret?
Josep
Josep: que li repelia la flauta ho diu el mateix Mozart en una carta al seu pare. Fins i tot se li atribueix la frase "només hi ha una cosa pitjor que una flauta, i són dues flautes" (http://mq.oxfordjournals.org/cgi/content/citation/XV/3/469)
Olá Quim. Hoje estou com o Diumenjam-rediou. E já estamos quase no fim de mais uma semana.
Um abraço.
Olá Paulo,
Eu espero que você gosta da musica que eu põr o último fim de semana (missa solemnis, Sinatra). Para o próximo domingo mais
Um abraço
Claro, Quim. Sempre óptimas escolhas. O Sinatra também está no meu radio, precisamente "When I was seventeen".
Um abraço.
Publica un comentari a l'entrada