O Thou that tellest good tidings to sayonara

Aquest post del Ferran m'ha donat la idea de posar-vos el 'O Thou that tellest good tidings to Zion', del Messies de Haendel cantada per la meva admirada, estimada, adorada criatura del cant, la Kathleen Ferrier. És la mítica gravació per a Decca amb la London Philarmonic Orchestra dirigida per l'Adrian Boult. La gravació es va fer entre el 7 i el 8 d'octubre de 1952, just un any abans de la seva mort (va morir el 8 d'octubre del 1953). Oh, fixeu-vos com diu 'arise', 'shine'... i aquest 'the glo-o-ory o-o-of the looooooord'.

Quan era professor d'anglès per a estudiants de turisme els posava aquesta ària per a il·lustrar les diferentes maneres de pronunciar la lletra 't' en anglès, i la lletra 'd' final, la de 'behold your God' (contempleu el vostre Déu) per exemple, i els passats regulars (els acabats en 'ed'). Segurament els meus estudiants de turisme van creure que no en treurien gaire profit d'escoltar aquesta ària, i la veritat és que no em plantejo si hauria estat millor haver posat una cinta del Speak Up o la gravació d'una reserva d'hotel en el BBC English. Em divertia i m'entussiasmava posar Haendel i Ferrier a la meva classe, a més de presentar-los una vocalització perfecta i clara des diferents sons, molt difícils de ser captats en la parla espontània. En realitat, només pel fet de que tinguessin la 'rara' i 'extraordinària' oportunitat de veure un professor gaudint de la seva hora de classe, em semblava que ja pagava la pena.

Us convido a escoltar les varietats de la 't' en el primer vers O Thou That Tellest good Tidings to Zion.

Un dels enllaços de dalt us porta al quart post del Diumenja'm que vaig escriure el desembre de l'any passat. En aquell post lamentava no poder posar-vos cap interpretació de la Kathleen Ferrier d'alguna peça de Mahler. Afortunadament ara sí que podeu escoltar-ne una gràcies al Diumenja'm Rediou. Hi trobareu l'últim moviment- L'Adéu- de la Cançó de la Terra (Das Lied von der Erde) en la gravació que esmento en el post del desembre: la de la Filarmònica de Viena, dirigida per Bruno Walter. Sentiu el seu serè i tranquil comiat del món i de la vida, quan pronuncia al final la paraula ewig.

Per cert, tot això em recorda que s'apropa l'aniversari d'aquest bloc. Ja us aniré informant de les activitats de celebració d'aquesta diumenjada onomàstica.

I aprovechando que el Tormes pasa por Antequera, des dels confins orientals de la blogosfera us presento aquest original generador de noms japonesos, que en Akinami ens proposa. Benvingut, petit saltapujols.

Sayonara.

Joruri Komatsuzaki