L'habilitat i el control fent anar unes tisores, no importa que l'objecte estigui en constant moviment
Mou les mans com un director d'orquestra. Quina manera d'aixecar el dit petit. I el client, com tothom, tanca els ulls. No s'hi pot fer res. Moment de recolliment i pau a les mans d'un altre.
Barbers des/estressants
Jo vull que en Jesús (el meu barber) em faci això...
Barber d'estudi
... i un somriure a partir d'1.25 que voldria veure cada dia
Barbers virtuals (indispensable posar-vos els cascos)
De barbiere a barber
De barber a Barber
L'adagio per a cordes de Samuel Barber amb imatges d'Escòcia. Els espais s'han obert de bat a bat. Respireu fons
10 comentaris:
vaya pistes...quin viatget de bon matí...
Na
Bon dia, Na!
Hauràs fet un viatget (no sé si musical) per la Mediterrània...
Per cert, si no fas els deures escoltant amb els cascos lo de la barberia virtual posaré falta.
Genial, el post d’aquest diumenge!
El #1 m’ha atabalat, el #2 m’ha fet somriure, el #3 ha sigut com si els massatges me’ls fessin a mi (tot i que, a mi, la música Bollywoodiense... :), el #4 m’ha fet patir, el #5 m’ha agradat (i sí, quin somriure!), el #6 me’l deixo de deures, el #7 l’he trobat bonic i el #8 m’ha relaxat (em feia falta, després del Sonar d'ahir!), m’ha encantat.
A aquesta llista podries afegir Abraham Bomba, el barber de Treblinka. Em pregunto com collons et pots deixar tallar els cabells mentre escoltes una història com aquesta.
http://www.youtube.com/watch?v=SGKgE3sCGss
Magnífic recull.
La meva experiència personal però resta en el record. Ara fa dos anys que no em tallo els cabells -la darrera vegada, jo mateix amb una màquina d'arreglar barbes-.
De tant en tant però, em permeto el luxe de fer-me fer un rentat amb massatge per part d'una de les tres perruqueres que conec que tenen mans de sant i que provoquen efectes més aviat diabòlics.
És potser la única mancança que hi he trobat... una fèmina entre mascles.
petons i llepades barberianes!
He passat per una cel·lebració d'aniversari de noces que m'ha semblat un episodi de final de temporada del Cor de la Ciutat. Passades unes hores d'aterrament a la realitat contesto als que heu fet comentaris a partir d'aquest migdia. :) Per cert, us dono les gràcies per participar-hi.
ferran: m'alegro que t'hagi agradat el recull i que em diguis el que t'ha semblat cada un dels videos. I ja era això: passar del món divertit, còmode i acollidor però claustofòbic com és el de la barberia (sobretot la del tio de Milan) al relax del camp obert amb la música de Samuel Barber de fons. I només canviant la lletra 'b' de barber a la 'B' de (Samuel) Barber.
franc: aquest video el vaig veure en la meva cerca de perruqueries però em va semblar que donaria mal rotllo. El que volia era barberies amables amb barbers artistes i amos somrients del seu territori. De totes maneres, zenks per la suggerència.
gatot: primer de tot, benvingut al diumenja'm. I m'alegra que t'hagi agradat el post. Curiosa la teva crònica perruquera. Sobre lo de la fèmina... ostres, amb el somriure de la Audrey Hepburn ja en tinc prou. Però vaja, posem que no hagués sortit la Hepburn. També està bé mostrar homes fent coses sense que calgui la presència d'una dona per fer-ho més interessant, no?
Hola Quim,
Molt agut aquest post dels barbers. El de la Índia amb mi acabaria aviat.
Les escenes de la Hepburn i del Charlot ja les coneixia, però m'ha agradat de reviure-les. L'adagio del Samuel Barber amb les imatges escoceses segur que em faran dormir millor aquesta nit.
Hola Josep: espero que aquest post hagi contribuït a passar millor una nit d'insomni :)
Ostres! El Rumbau té insomni? A veure si fem alguna sortida aquest estiu amb paella o sense...
Na
Em sembla molt bé la proposta :)
Publica un comentari a l'entrada