Recordo el gran aconteixement de l'exposició de Las Meninas de Velázquez després d'haver passat per un procés de neteja. Gent de tot arreu va anar a veure el quadre amb l'expectació de descobrir els colors que el pas del temps havia esmorteït, cobert i ocultat. Una expectació semblant vaig sentir tornant a casa després d'haver passat una estona molt agradable parlant amb en Josep Rumbau- sobretot escoltant-lo parlar d'òpera i cantants amb apassionament. Tenia ganes de redescobrir els CDs que han estat amb mi durant anys i anys. Estava convençut de que apreciaria nous colors, nous matisos, una nova llum. I així ha estat quan he tornat a gaudir del Requiem de Fauré, amb la Victòria dels Àngels. I és que, prenent-me la llibertat de recórrer a Foix i a la nur, m'exalta el vell perquè sempre és nou.
Josep, especialment per a tu he penjat aquest Libera me. No és en Fischer-Dieskau però és el que he trobat.
Josep, especialment per a tu he penjat aquest Libera me. No és en Fischer-Dieskau però és el que he trobat.
i a tots us desitjo una bona estada in paradisum, però a la terra i vivint-la amarats de llum de diumenge.
4 comentaris:
Quina enveja em feu...Quim Nathalie Dessay, et fa?
Na
Moltes gràcies per la bona intenció.
Aquest director interpreta el Requiem com quasi un pasdoble, però la música és tan esplèndida que fins i tot així sona bé.
Na: Nathalie Dessay em fa, em fa. La Manon que ha de fer al Liceu pot ser legendària.
Josep: sí, tens tota la raó. Ja em va fer cosa posar aquesta versió però és l'única que vaig trobar. Un dia s'haurà de fer un estudi sobre el que NO es troba al Youtube.
Estic d'acord amb en Josep, la versió és espantosa. Jo, de ser el "Domine", no l'alliberaria d'una "morte aeterna"
Publica un comentari a l'entrada