... i n'hi ha que no. Jo sóc un dels que no patinen. Un peató sofert que cada cop que passa pel davant del Macba ha d'esquivar uns individus que es dediquen a l'afició absurda, segons el meu parer és clar, de saltar amb el skateboard i caure. No em molesta que patinin pel meu costat; el que em molesta és haver-los d'esquivar quan cauen. Perquè fins ara no he vist un patinador d'aquests que acabi bé l'acrobàcia que intenta fer. I, total, tanta energia inútil simplement per aconseguir un soroll de rodes i fusta petant contra l'asfalt que em posa dels nervis. En aquest video ho podeu comprovar amb tota la seva cruesa. Aquest sol ser el soroll de l'estiu a ciutat.
Però vaja, avui és un diumenge pre-estival i posem-nos de bon rotllo. Escoltem uns altres sons d'estiu a la ciutat.
i per què no? Escoltem el so lleu d'una nit d'estiu de Berlioz amb la sempre esplèndida Janet Baker, llàstima que el so no sigui gaire bo. Quina manera de dir 'j' arrive', 'j'arrive du paradis'...
7 comentaris:
ostres Quim,
és que els teus posts d'avui són una mica difícils de comentar...o vaig curta d'idees... Els de la Pça. del MACBA, els mataria a tots, jo ja me'ls miro ja...i de vegades crec que els faig caure...:)Per cert lo del post de les preguntes difícils, és fàcil d'entendre...que amb una caixa de llapis al costat perquè fer-te tantes preguntes? Que és senzill!un plis plas, 4 dies neeeng!
Na
Na
Na,
Sí, deu ser que aquests posts són difícils de comentar, però avui tinc una depre de manca de comentaris. Bé, de fet la tinc des del meu Sísif, que sí sí, que amb aquest post puc haver contribuït a la nostra idea de revolucionar l'estètica dels blocs però vaja, me n'adono que també us haig de donar alguna cosa per on agafar-vos si vull que comenteu. Però res, no continuo que ja semblo la nostra amiga peperiana i papista.
M'alegro que pensis igual dels patinadors del Macba. Un dia podem mirar-los fixament i dir 'aquest' i així de manera capritxosa i arbritària fer-los caure un a un. Pot ser divertit.
Sobre lo de la caixa de llapis...Ummm, no tinc el dia però em queda per saber lo dels pueblos. Però vaja, amb lo de '4 dies neeeng' crec que ja ho pillo.
Aprofito per dir-te aqui que estic completament d'acord amb el comentari d'en Josep Rumbau sobre el concert de Ravel en l'últim post del teu bloc. Molt delicat, suau i t'arriba a dins. Una bona manera d'acomiadar el diumenge.
Jo no sóc skater, ni jove, ni amant dels esports extrems, però sense agradar-me gens ni mica la presència d'skaters a les places dures de la ciutat, cal tenir en compte que son un dels pocs reductes contraculturals de l'actualitat.
El primer problema que tenen és que no tenen espais "reglats" per fer-ho. A la ciutat de BCN se'n poden comptar amb els dits d'una ma i si els vas a veure te n'adones de que fan pena, fins i tot sense entendre-hi.
I el més important és que, encara que n'hi haguessin molts i en condicions, més de la meitat d'aquests joves no deixarien els carrers. I no ho farien perquè és la seva manera de manifestar-se de fer-se notar i, mai millor dit, de fer-se sentir (encara que el que sentim no ens agradi).
Aquests joves també formen part de la banda sonora de la ciutat, encara que el seu estil sigui més bé "atonal" :-)
Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure un interessantíssim debat al Millenium del Colom sobre la contracultura. I va ser molt interessant no pel contingut del debat ni per les aportacions dels convidats sinó per poder comprovar com els representants del maig del 68, que llavors eren rebutjats per la immensa majoria de la societat i titllats d'esbojarrats i vàndals, ara es dediquen, en la seva cinquantena, a desproticar d'igual manera als joves d'avui en dia.
Sort que en el debat hi havia el Delgado, que els va posar una mica a to :-)
ep,
avui millor eh, molt millor!!!! :)
petonts
carme
marc àmbit: i sort de tu, que també m'has posat a to. Potser em convenia. Gràcies. :)
carme: aixo es perquè aquest diumenge estàs més contenta del costum ;)
No sempre les coses són com poden semblar ;-)
ptons
carme
carme: no, malauradament no sempre les coses són com semblen i encara és pitjor si per anar tirant volem enganyar-nos amb les aparences.
Un petó també per a tu.
Publica un comentari a l'entrada