A Jerez, la M**** i jo vam sentir al Museo del Tiempo l'efecte relaxant que produeix el tic-tac de més de 200 rellotges palpitant entorn nostre. Una experiència que us recomano fervorosament si un dia visiteu Jerez. Resulta que els rellotges del museu havien estat propietat del Ruíz Mateos però li varen expropiar. Això és el que ens va dir en Juanma, el recepcionista de l'hotel que el dia que tenia lliure ens va fer de guia improvisat per Chipiona, Sanlúcar de Barrameda, Rota, Puerto de Santa María i Cádiz. Menys mal que ens ho va dir un cop ja havíem vist els rellotges francesos del primer i segon imperi, amb els seus motius alegòrics de Cupid, Atenea, o escenes de la Ilíada; i els rellotges anglesos esquelet, els quals estaven desventrats, deixant al descobert la seva maquinària.
Molt millor haver passejat pel palauet del museu, amb el pas envellutat del cant de cigarra del temps, sense haver reproduït en la memòria el que te pego leche. Ni tampoc haver experimentant l'angoixa del pas del temps que solen emfatitzar muntatges visuals sobre rellotges.
Al contrari, quan a dos quarts de set van cantar els rellotges com a l'inici del Time de Pink Floyd, vam despertar del nostre ensimismament, tal com si emergíssim d'una piscina coberta de minuts i segons d'argent viu, i vam sentir que havíem entrat en una dimensió més màgica i musical.
Ai, i és que el temps a la ciutat daurada i violeta de Jerez al capvespre és com el brodat fet de notes minúscules que pincen les busques dels rellotges del museu. El temps flueix sense agoviar. A Jerez tenir pressa té tan poc sentit com dedicar temps a escoltar la Novena Simfonia i estar impacient per escoltar el final. Això sorprèn i s'agraeix. Ha estat la primera vegada que m'he trobat que si la ponència al congrés s'hagués allargat uns vint minuts o una mitja hora més no hauria passat res. Y es que estamos tan a gustito... Aquest matí m'he adonat que el segon moviment de la simfonia 40 de Mozart em provoca una sensació molt semblant. Aquí teniu una interpretació d'aquest moviment de la Filarmònica de Viena, amb el Nikolaus Harnoncourt.
Ai, i és que el temps a la ciutat daurada i violeta de Jerez al capvespre és com el brodat fet de notes minúscules que pincen les busques dels rellotges del museu. El temps flueix sense agoviar. A Jerez tenir pressa té tan poc sentit com dedicar temps a escoltar la Novena Simfonia i estar impacient per escoltar el final. Això sorprèn i s'agraeix. Ha estat la primera vegada que m'he trobat que si la ponència al congrés s'hagués allargat uns vint minuts o una mitja hora més no hauria passat res. Y es que estamos tan a gustito... Aquest matí m'he adonat que el segon moviment de la simfonia 40 de Mozart em provoca una sensació molt semblant. Aquí teniu una interpretació d'aquest moviment de la Filarmònica de Viena, amb el Nikolaus Harnoncourt.
10 comentaris:
Al final encara t'haurà agradat viatjar amb ella, l'M***** :)
Bon diumenge i bona setmana,
ui ui ui ...ens deu haver despertat l'eclipse? o 123 456 78 910 12 123 456 78 910...el ritmo ese
un petó,
Anna
Es veu que els finitos t'han afectat (o potser t'has enamorat de la M*****), perquè has tornat amb el sentimentalisme a flor de pell.
La veritat és que Jerez, com Lisboa, té una llum i un ritme que et fa posar sentimental. I és que també tenim la primavera molt a prop, què hi farem!
Ah, dir-vos que amb la meva companya de feina, la M*****, hem quedat com amics :)
Ui, ui, que se senten campanas de boda: ding-dong-ding-dong. I la M**** entre mansanilla i peixet fregit va perdre el cap!
Viva, viva, una boa! :)
Quim!!!!
Et cases? Anem de compres a provar trajos de nuvi?
Susanna
Al Caprabo? Per 20 euros? Grrrrrrrrrrrrrrrr
No era al Caprabo sinó al Carrefour :)
Així m'agrada, que siguis estalviador i garrepa: en una paraula, bon-català. Això i que llegeixis Eiximenis és el que em va enamorar.
M******
Doncs jo no he llegit mai Eiximenis, ni quan tocava fer-ho a l'institut. Ups, vés a saber les coses que vaig dir-te a la caseta de la bodega per culpa del finito Croft (o Lara Croft, com vam batejar) :P
Publica un comentari a l'entrada