Si la vida és només un somni,
per què, doncs, l'esforç i la pena?
Jo bec fins que ja no puc més,
tot l'estimat dia!
I quan ja no puc beure més
perquè la gola i l'ànima són plens,
llavors camino vacil× lant fins a la meva porta
i dormo meravellosament!
Què sento en despertar-me? Escolta!
Un ocell canta damunt l'arbre.
Li demano si ja és primavera, --
Per a mi, és com un somni.
L'ocell respon, xerrotejant: Sí! La primavera
és arribada, ha vingut per la nit!
Des de l'esguard més profund, vaig parar l'orella,
l'ocell canta i riu!
M'omplo novament la copa
i la buido fins al final,
i canto, fins que la lluna brilla
en l'obscur firmament!
I quan ja no puc cantar més,
m'adormo de bell nou.
Què m'importa la primavera?
Deixeu-me estar borratxo!
(El borratxo a la primavera, de 'La Cançó de la Terra' de G. Mahler)
Interpretació de Jon Vickers. City of Birmingham Symphony Orchestra, dirigida per Simon Rattle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada