Del post anterior potser penseu: 'ai, el Quim. Tan bon nano que semblava i ara resulta que li agrada el Aquí hay Tomate'. Per compensar un post de contingut tan frívol, us recomano una entrevista a Sergi Jordà, publicada a la revista digital Mosaic. Sergi Jordà és el creador, entre altres membres del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra, del reacTable. Com es diu en la presentació de l'entrevista, el reacTable
... es un instrumento musical electrónico dotado de una interfaz tangible basada en una mesa, e inspirado en los sintetizadores modulares de los años sesenta. Es un instrumento esencialmente multiusuario, que permite que un número variable de personas compartan su control, moviendo y acariciando objetos en una mesa luminosa. Las posiciones y orientaciones de estos objetos, así como las relaciones entre ellos, permiten crear complejas y dinámicas topologías sonoras con objetos generadores de sonido, filtros, osciladores de baja frecuencia, moduladores, etc. Además, las redes sonoras resultantes se visualizan permanentemente sobre la superficie de la mesa, describiendo en cada instante la actividad musical. Esto invita a los usuarios a mirar y escuchar a la vez, a tocar y a toquetear, a experimentar, y ayuda a entender el funcionamiento del instrumento.
Potser és millor veure'l com el fan anar per saber ben bé què és
Aquest és l'enllaç a l'entrevista
http://mosaic.uoc.edu/entrevistas/sjorda0207.html
... es un instrumento musical electrónico dotado de una interfaz tangible basada en una mesa, e inspirado en los sintetizadores modulares de los años sesenta. Es un instrumento esencialmente multiusuario, que permite que un número variable de personas compartan su control, moviendo y acariciando objetos en una mesa luminosa. Las posiciones y orientaciones de estos objetos, así como las relaciones entre ellos, permiten crear complejas y dinámicas topologías sonoras con objetos generadores de sonido, filtros, osciladores de baja frecuencia, moduladores, etc. Además, las redes sonoras resultantes se visualizan permanentemente sobre la superficie de la mesa, describiendo en cada instante la actividad musical. Esto invita a los usuarios a mirar y escuchar a la vez, a tocar y a toquetear, a experimentar, y ayuda a entender el funcionamiento del instrumento.
Potser és millor veure'l com el fan anar per saber ben bé què és
Aquest és l'enllaç a l'entrevista
http://mosaic.uoc.edu/entrevistas/sjorda0207.html
6 comentaris:
Honradament pots dir que això sigui música?
Si ho és ja te la ben regalo. Ho sento però és que sóc una mica "carrossa" i més enllà d'Alban Berg em costa molt.
No sé si és música. No tinc prous coneixements com per jutjar-ho. Ara bé, el que puc dir és que de petit m'hauria encantat que m'haguessin regalat el reacTable per Reis :)
De totes maneres, es podria encetar el debat: 'hi ha música després d'Alban Berg?'. Seria interessant, no?
Es realment enlluarnadora la "joguina " aquesta :-)
La veritat és que no deixa de ser una interfície diferent per a uns sons que ja estan molt treballats en el camp de la música electrònica, però com a producte audiovisual m'encanta! :-)
El que si sembla és que no ha de ser fàcil dominar aquest "instrument". L'audiopad, l'instrument en el que es van inspirar aquesta gent sembla molt més entenidor i fàcil de tenir sota control (vídeos i explicacions aquí
Veure el vídeo que has penjat em dona sensacions semblants a observar una interpretació amb altres instruments "màgics" i tecnolpògics com el Theremin o el Ones Martenot. :-)
Molt xulo, Quim!
Reconec que m'he passat amb l'Alban Berg. Evidenment que hi ha música després de Berg, i després de Britten, i de Jannachek i tants d'altres. Volia simplement dir simplement que la música electrònica no m'interessa per a res, encara que reconec que l'aparell és curiós.
Senyor Rimbau: és clar que quan vostè feia referència a l'Alban Berg no es podia interpretar de manera estricta que, per vosté, no hi havia música després d'aquest compositor. M'he servit de la frase del seu comentari per encetar un debat sobre la música contemporània, les dificultats que presenta a l'hora d'apreciar-la, etc. I potser una bona manera d'iniciar-lo és pensar per què Britten, per exemple, no l'associem amb la música contemporània tal com l'entem i, en canvi, Berg sí. O potser estic equivocat amb el que acabo de dir.
Gràcies per intervenir amb els seus comentaris
Doncs deuen estar contents aquests xavals que han inventat el ReacTable, perquè he llegit que la Björk l'està fent servir en les actuacions de presentació del seu nou disc Volta! :-)
Publica un comentari a l'entrada