Si surts de la feina cap a les sis, la tarda ja té una llum tendra, el cel es posa rosat i els núvols formen el·lipses daurades. S'intueix la primavera. Polseu les tecles dels vostres ordinadors com ho fa l'acompanyant de l'Anne-Sophie Mutter amb les tecles del piano en el primer moviment de la Sonata Primavera de Beethoven.
I que el bon temps ens agafi amb les cortines obertes, no com aquests pobres que no saben si ve la primavera
6 comentaris:
Ara ja sóc adicte dels diumenja'ms...
Un dia vaig llegir que al Japó els joves tenen una malaltia psíquica que els impadeix sortir de casa i així alguns passen anys...on ens portarà el capitalisme? o com es digui això que hi ha ara...
Un final d'hivern sense cafèamllet és com una primavera sense piano?
Hola anónimo,
Es veu que aquests joves se'ls coneix com Hikikomori
http://es.wikipedia.org/wiki/Hikikomori
Jo he tingut moltes primaveres sense piano, així que no sé si es pot comparar amb un final d'hivern sense cafèamllet.
tu ets de armas tomar eh!
a.
Amb les cortines obertes o veient com es pon el sol des de la vora del mar (com mes a la vora millor). A la tarda hi ha uns colors preciosos i cada dia, per sort, s'allarga més el dia.
Sí que s'intueix la primavera, malgrat que m'entesti a dir que no. Ara ja no és temps de cafès amb llet, no? Jo ja començo a preferir les cerveses: ja és temps de cervesa un altre cop.
Que tinguem una bona setmana!
Ah, per ajudar a començar bé la primavera, avui ha nascut el primer cosinet del Víctor (que, evidentment, no és fill meu). Alegria, alegria!
nur: alegria, alegria pel naixement del cosinet del Victor.
Estic amb tu que aquest temps, de tardes de colors rosats i daurats, és un temps més propi de cerveses.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada