diumenge, 25 de febrer del 2007

Música mecanogràfica


De tant en tant contemplo com en J******, un company de feina, escriu un document o el codi d'un programa a l'ordinador. Ho fa amb els cascos posats i polsa les tecles amb totes dues mans de la mateixa manera que ho faria un pianista si toqués una peça al piano. Per la manera de moure el cap, com s'inclina cap endavant deixant que dos dits polsin fins al fons dues tecles, la cantarella silenciosa que els seus llavis delaten, i les celles elevades cada dos per tres, és obvi que està simulant la interpretació al piano de la música que està escoltant.

Quan li vaig preguntar un dia per la música que escoltava mentre escrivia, em va contestar que li anava molt bé escriure al ritme de qualsevol peça de Bach interpretada al piano. Que gaudia deixant anar les lletres per la pantalla de l'ordinador, una a una, com si fossin notes emitides des dels seus dits. I, segons em va dir, la música de Bach al piano és molt mecanogràfica i que Glenn Gould és el pianista més mecanògraf de tots. Jo li vaig preguntar si les peces de Bach necessàriament havien de ser interpretades al piano, si amb clavicordi no era el mateix. No, no és el mateix- em va dir com si li proposés una bajanada-. Les notes d'una peça de Bach al clavicordi no em surten dels dits, sinó que les sento moure's i dispersar-se en el meu cap com abelles rabioses.

Aquesta setmana he escrit textos polsant les tecles del meu ordinador com si estigués interpretant la música que escoltava pels altaveus- Bach interpretat al piano, per suposat. Us presento el resultat del text que he escrit tot deixant-me portar per la interpretació de Glenn Gould de la Invenció número 10 de Bach durant deu segons. Podeu escoltar la música mentre llegiu el text i us convido a fer el mateix exercici. Sigueu uns Glenn Goulds interpretant Bach amb un editor de textos al teclat dels vostres PCs o Macs (portàtils o no).

Bach, Johann Sebastian - Invention No. 10 in G Major (BWV 781) Glenn Gould



Result de l'exercici:

Pu pu puuulll sas Pu pu puuuuulll sas Inicio nicio nicioy y eje cutar cutar Pul pul sas En pul sas En ter y en la ven yen la ven tana de MS -DOS

També podeu intentar interpretar aquestes dues peces bachianes per piano escrivint un text, i comprovar si Murray Perahia i Martha Argerich són tan mecanògrafs com Glenn Gould (jo crec que no). Si no us convenç aquest exercici, escolteu i gaudiu simplement de les interpretacions.

Suite anglesa n. 3 2n mov (Murray Perahia)



Partita nº 2 in C Minor BWV 826. Andante (Martha Argerich)

4 comentaris:

Anonymous ha dit...

A vegades, si no et taral·legen, es fa difícil reconèixer les tecles...

Bon diumenge!!

:-)

Anonymous ha dit...

Carai mmm estan bons aquests boquerons :)
Em faré passar pel Rafael Taibo...a veure si fas uns dijocs...
A.

quim ha dit...

Ai, a mi lo de taral·lejar em sona a trio la-la-la de l'Eurovisió

A. : M'alegro que t'hagin agradat els boquerons musicals. I vaja, no cal portar barba a la Taibo per proposar dijocs. Ja en pensaré algun més :)

Anonymous ha dit...

Hola Quim!
Crec que al Fnac de Catalunya tampoc hi és. Potser a Castelló. jo vaig tenir la sort que es va creuar en el meu camí, però si el trobes diga-m'ho que tinc ganes de tenir un de propietat.
La Carme proposa una trobada de boquerons...
El meu mail és anit1977@hotmail.com
A.