diumenge, 1 de març de 2009

Mozart, Haydn i el treball temporal

En aquests temps laboralment convulsos, molts viuen la vida segons Mozart o Haydn*. Hi ha bastants homes i dones de mitja edat que són uns Haydn, és a dir, són persones amb una estabilitat laboral, com la que tenia el compositor treballant per a la família Esterhazy, i que és envejada per amics Mozarts. L'amic Mozart és aquell que no acaba d'aconseguir un contracte indefinit, va donant bandades, i treballa de freelance per anar tirant. Els Mozart no estarien convençuts del tot del seu talent, si no fós pels Haydns amics que els elogien. Per això el Mozart es crema les pestanyes cada nit per enlluernar i cridar l'atenció dels homes influents que poden oferir-li la plaça que tant anhela. La plaça que li donarà la tranquilitat, la seguretat i el descans de tanta lluita.

De tant en tant el Mozart sí que enlluerna el públic, i creu que el futur està guanyat. Com quan Praga es va entusiamar amb el Don Giovanni.



El primer moviment de la simfonia 38 'Praga', de W.A. Mozart, interpretada en un continuum per cinc directors: Harnoncourt, Klemperer, Walter, Britten i Maag.

Però de sobte la fortuna canvia i el Mozart torna a dependre del Haydn que li promet un altre cop que parlarà amb aquest i aquell, que enviarà cartes, que parlarà al seu favor i farà tot el possible per a que li donguin la plaça que ell espera. I més hores, i més treball per enlluernar, per encisar...



Andante de la simfonia 41, la Jupiter, creada per Mozart durant el temps infernal previ a la seva mort, quan el seu medi de subsistència era composar simfonies com a freelance per a concerts de suscripció, a banda d'altres obres per encàrrec com el Réquiem i La Flauta Màgica.

Escolteu aquest moment de la Creació de Haydn, que aquest va composar després de fer-se construir una casa ben gran, i un cop va veure que amb els calers que havia guanyat podia permetre's el luxe de dedicar-se únicament a composar música sacra. Potser direu que amb un projecte de vida tan prometedor i tranquil no és d'estranyar que hom composi una música tan sublim



Emma Kirkby: Soprano, Michael George, baríton i The Academy of Ancient Music, dirigits per Christopher Hogwood

Ara escolteu aquest duo de la Flauta Màgica, creat durant hores d'ansietat, de malaltia, i amb l'angoixa del freelance que no té el pa assegurat. No cal que em digueu que us sembla. M'ho podeu dir després de la publicitat


Bei Mannern, welche Liebe fuhlen - Wolfgang Amadeus Mozart

*Qui no conegui les biografies d'aquests dos grans compositors potser no haurà entès molt bé la distinció que faig entre els Mozart i els Haydn. Si és així, crec que l'entendrà si llegeix les seves biografies a les entrades de la Wikipedia. Hi accedireu fent clic als seus noms.

4 comentaris:

Anonymous ha dit...

Cargolada en el tunel del temps, i ja posats a cercar paral.lelismes, jo hauría sigut la que treu la pols als pianos dels dos compositors, es a dir... una dona de fer feines. Un post interessant, gairebé tant com les condicions laborals i els sous de la majoría dels habitants d'aquest planeta anomenat realitat. Alguns/nes no tenim cap diplomatura ni aspirem a grans ideals, encara que la majoria tenim un master en economía doméstica amb el qual aconseguim estirar un sou indecent fins a final de mes.
Com ja saps, la música sacra no m'entusiama o sigui que ara mateix la canvio per Anthony and the Johnson's al youtube, si el teu estimat floquet m'ho permet. Bacci, ci veddiamo doppo.

Helena.

quim ha dit...

Helena,

M'alegra que consideris el post interessant. Esperaré que em donguis una lliçó magistral en economia domèstica allà al Girona Park. Espero que no em faci pupa i que se'm recompensi amb un Calippo.

Que hi farem si no t'agrada la música sacra... Però mira, si mires el Mark Anthony o els Johnson&Johnson... , o era Masters i Johnson's? :)

Un petonàs

helenna ha dit...

Quim,

Un petit aclariment, s'en diu Espai Gironès, però no pateixis que al Mataró Park també hi anirem, em temo.
Després d'aquest enorme sacrifici, crec que més q un calippo, ens mereixerem al menys un gelat amb un nombre de caloríes considerable, perque com deia la meva avia, els "polos" només son gel i fan mal al coll.
Ahh, et recomano els Anthony and the Johnson's, rés de Mark Anthony... quina mandra, per favor!.
Bacci...

Anonymous ha dit...

Estic amb la Helena,
Antony and the Johnson's i deixa't de tonteries!I sobretot no aneu al Ikea que allà tothom es baralla...
Petó,
na