dissabte, 17 de maig del 2008

Alemany de libretto

No sé un borrall d'alemany. Sé algunes paraules gràcies a les versions bilingües dels librettos d'òperes wagnerianes, i també dels lieder de Schubert i Hugo Wolf. Amb aquest mínim vocabulari, conscient de que algunes paraules que sé pertanyen a l'alemany arcaic ('lenz', com primavera és com dir 'vuesamerced' en espanyol), m'estic orientant aquests dies per Berlín, i per la zona de Brandenburg. I me n'estic sortint prou bé.

Per exemple, una paraula tan wagneriana com 'wald' (bosc) apareix en el nom de bastantes poblacions al voltant del camp de concentració de freakies de la statistical machine translation (amb llac incorporat) que es diu Wandlitz, el meu lloc de residència des del dilluns fins dissabte.



Entre el verd de les fulles d'arbres de boscos wagnerians, apareixen ciutats com les dels clips de Famobil amb noms com 'Schönewald' (bosc bonic). Curiosament, a Wandlitz també hi ha carrers amb noms de personatges wagnerians




A Berlín hi ha llocs encantadors a prop de l'Illa dels Museus, com el Lustgarten. Sabent que 'lust'*, una paraula de lied, vol dir 'plaer', si juntem 'lust' i 'garten' obtenim un resultat obvi. Segur que d'aquesta manera ens comportem com els traductors automàtics estadístics que actúen combinant les dades soltes que han après prèviament d'un conjunt de textos. Ups... perdoneu aquest petit comentari, però a mesura que passen els dies del curs de Traducció Automàtica Estadística, més em crec que els humans aprenem i actuem com màquines.


Us explicaré una anècdota que exemplifica la utilitat del meu seguiment lingüístic de les obres cabdals de la música alemanya. El diumenge, després de deixar la maleta a l'hotel, vaig anar a l'estació de Wandlitz per agafar un tren cap a Berlín. L'estació de Wandlitz és una estació molt bufona enmig dels arbres, on les vies que van a Berlin fan un revolt en un entorn de simfonia mahleriana.



Com que havia d'esperar una hora per agafar el pròxim tren a Berlin, vaig anar al bar de l'estació per dinar una mica i prendre una cervesa. El bar és curiós perquè simula el vagó d'un tren, amb els seients de fusta- com un compartiment de principis del segle passat- i amb un revisor de paper cuché vestit de revisor d'una novel·la de Thomas Mann. Quan vaig demanar la cervesa, sabia que no havia d'agafar una cervesa 'schwarz', perquè la gran soprano Elisabeth Schwarzkopf es diu 'cap negre' de cognom. Una típica 'Frau' de cerveseria em van preguntar en alemany: 'grosse', 'kleine'? I això no em va intimidar. No sé com, pero em van venir al cap tots els contextos on havia vist 'kleine', com la 'eine kleine nachtmusic' (petita serenata nocturna), de Mozart. I jo, més xulo que un vuit, vaig dir: 'kleine', orgullós de sentir-me segur de dir el que volia dir; no de ser un sistema de traducció automàtica estadística que genera la frase amb menys probabilitat d'equivocar-se.


Una joia. El segon moviment de la petita serenata nocturna de Mozart dirigida per George Szell i interpretada per la Filarmònica de Viena.

La cosa 'grosse' va ser l'amanida: una roda de carro plena de fulles i kartoffel. Malhauradament, la il·lusió de ser un Herr Moré, es va esbair ben aviat, quan vaig haver de recórrer al socorregut: how much?

*Lust en anglès vol dir 'luxuria'. Un sistema de traducció estadística trobaria una relació de significat entre el lust anglès i l'alemany?
** En el següents capítols, elogi de la línia recta, cantata de Bach a l'Església Conmemorativa, capuccino a la Literaturhaus, terminal de l'ordinador de l'hotel de Berlin que funciona amb Ubuntu, i visita a Dresden

9 comentaris:

Paulo ha dit...

Herzlich willkommen, ou seja, benvingut.

Algumas palavras soam melhor na versão arcaica. Preferes "Lenz" ou "Frühling"? É mais poético "Du bist der Lenz", não? E "Der Lenz lacht in den Saal"...

E o "Lustgarten" não está longe do "Jardim das Delícias".

Espero ansiosamente pelos próximos capítulos.

Paulo ha dit...

(Pel plaer de llegir.)

Anonymous ha dit...

La paraula més bonica per mi és Wortschatz (vocabulari) tresor de paraules!!
Una abraçada és correcte així, com a colega?
Per cert el Capblau s'ha reactivat.
Una abraçada,
Anna

helenna ha dit...

El meu coneixement de la llengua de Goethe es gairebé tant patètic com el meu català escrit, o sigui que em quedo amb la llengua se Shakespeare. Nice pictures of the lake, Mahler brings me to tears. Enjoy your time in Deutschland but please.... don´t forget the earings und über alles.... come back :-)

Laprí | David ha dit...

Doncs a mi l'alemany no m'agrada gaire, no sé, em sembla una llengua brusca, no sé com dir-ho.

Passa-ho bé per terres alemanyes.

Josep Rumbau ha dit...

De debò que el desconeixement de l'alemany ha estat sempre per a mi una frustació crònica. El què hagués significat cantar l'ària de l'Estrella del Tannhäuser en perfecte alemany! Tot i això, mai no he tingut el coratge d'aprendre'l. Contradicciones de la vida (n'està plena).
Ben tornat jove!

quim ha dit...

paulo: du bist der lenz oohhhhh, meravilha wagneriana.

Anna:a mi tambe m´agrada aquesta paraula. Lo d aixo de l´abracada i col lega no ho acabo de pillar pero vaja, me n´alegro molt que s´hagi reobert el Cap Blau. Una abracada i brusse :D

Helenna:I´ll come back, con la frente nada marchita, y el verde de los waldes marcando mi sien.... :D

David: a mi tampoc m´agradava l´angles fins que vaig sentir recitar un poema a la pel.licula ´The Dead´ del John Houston. Em va sonar a musica celestial. I despres en Kenneth Branagh recitant Shakespeare. Si escoltes cancons de Schubert et pot passar una cosa semblant.

Josep: Encara estas a temps de fer un curs intensiu d alemany.Segur que ja tens un bon vocabulari. Per cert, encara no he tornat. Estic fins a Berlin fins dimecres. Prova d aixo, a banda de que estic escrivint amb un terminal que no va amb windows sino amb Unix- que es increible- com pots haver vist no poso ni un accent ni res pel coi de teclat en alemany

Sara Maria ha dit...

Molt bé aquesta manera d'aprendre un idioma! La veritat és que l'alemany és força lògic a nivell baix, això facilita les coses.

Ferran ha dit...

Diràs que no sóc objectiu, però he trobat especialment lluït aquest post, mixtura d'impressions berlineses i de la música que ens regales cada diumenge.

PS-1: Aquest Adagietto de Mahler... és conegut per alguna pel·lícula, oi? En sé igual de poc de música clàssica com de cinema, però em sona molt a pel·lícula.

PS-2: Ves per on, m'has ensenyat alemany. No coneixia "Lenz", efectivament la versió antiga de "Frühling" com diu en Paulo.

Liebe Grüße!