dissabte, 12 d’abril del 2008

Premi Dardo


La sara maria i la nur m'han atorgat el premi Dardo. Com la sara maria diu, el premi

reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades.

Com que és un premi-cadena, haig de donar-lo a cinc blocs que, per a mi, també el mereixen. Els donaré a cinc blocaires que m'han acompanyat durant dos anys. Els seus blocs tenen molta gràcia, i acompleixen abastament els requisits del premi. A més, són alternatives boníssimes a dos gèneres que no m'atrauen especialment, però que dominen bastant la nostra catosfera: els blocs ploramiques, i els blocs Cosmopolitan. Sense més preàmbuls, aquests són els guanyadors:

Laprí: trens, afany d'aprendre, trens, inquietuds, trens, intel·ligencia, trens, ment oberta, trens, tot un exemple per a un quarentó com jo. N'aprendreu molt d'ell, no només de trens.

DoomMaster: vida quotidiana, moltes vegades copsada en l'enquadrament artístic d'una càmara. Si jo poso videos del Youtube per evocar les experiències personals, ell posa fotografies. Les fotografies són seves, i això fa que pensi que és més admirable.

Alepsi: un talent innat, un animal narratiu de primer ordre. Quan veig els seus llarguíssims posts, no em fa gens de mandra llegir-los de cap a peus, des de la primera fins a l'última línia. Tenen la capacitat de mantenir-me clavat mirant la pantalla; ni lectures en diagonal ni res. Preferireu els seus posts a les monsergues de colegueo afectat, i de dona que està falsament a voltes de tot, a l'estil d'una nostrada escriptora col·laboradora en algun programa radiofònic.

Menxu: La primera comentarista del Converses del Tren. Només per això ja forma part del meu 'corasonsito'. Però és que l'haig de premiar perquè no sé si ella ha influit l'Alepsi o ha estat al revés, o són bessones i han begut de la mateixa llet literària. La veritat és que, per a mi, les dues són, narrativament, molt semblants. Potser m'agrada més l'estètica del bloc de la Menxu.

And.. last but not least..

Nur: ho sento. Si dic que et torno la pilota perquè tu també em vas dir que no et donés el premi, diràs que sóc venjatiu. Si dic que gràcies a tu, i al nostre divertiment a quatre mans, hem conegut a gent molt maca, em diràs que sóc pilota. Així que... et dono el premi porque 'hoy es hoy'. Se sienteee. Ah, i també he mirat el bloc que em vas recomenar i que, certament, estic completament d'acord en què rebi el premi. Barreja de vida personal, familiar i TICs. Una barreja ben atractiva, on en cada text hi podem aprendre moltes coses:  el Graellsbloc

8 comentaris:

nur ha dit...

Quim: gràcies pel premi, de totes maneres la meva imatge surt força malparada. Jo em queixaré diguis el que diguis? Se me está agriando el carácter? Grrrrrrrrrrrrrrrr :-P

quim ha dit...

nur: potser és el que diries (o no), però hauria d'haver afegit que m'agrada que sigui així. Són coses que fan que m'alegris el dia :)

Família Graells i Roca ha dit...

Gràcies, Quim. La família Graells estem encantats amb el teu comentari. Una abraçada internàutica!

Ferran ha dit...

Aquest Brideshead revisited a La teva sel·lecció musical m'ha arribat al coeur, Quim. No em cansaria mai d'escoltar-lo!!

quim ha dit...

família graells: m'alegro molt que us hagi agradat el comentari. Seré un seguidor del vostre bloc, no només perquè té un plantejament molt original, sinó també per actualitzar-me i conèixer nous recursos interessants a Internet.

Ferran: Uf, ja fa dies que hi és el Brideshead. Ostres, hauria d'actualitzar el Diumenja'm Rediou. De tota manera, aquesta peça no la toco. Fons negre, lletres blanques, la música.: Jeremy Irons, Claire Bloom, Laurence Olivier.... Evelyn Vaugh's Brideshead Revisited. Capítulo 1: In Arcadia Ego. Mare meva, quins temps. :D

Laprí | David ha dit...

Moltes gràcies quim, aquest ja és el tercer, jeje.

Aprendre de trens està molt bé, però també d'altres coses, tot i que aquesta tarda he anat a veure trens a Getafe, jaja.

Doncs això, moltes gràcies, i perquè vegis que de trens s'aprèn, estic preparant un post dedicat a tu, i a tothom en general, per diferenciar les 446 de les 447, jajaja, ja ho veuràs :D

menxu ha dit...

Mil.. i mil... i mil... i mil gràcies!
M'ha fet molta il·lusió que després de tant temps sense passar per Converses del Tren pensessis en mi :'D

DooMMasteR ha dit...

Moltes gràcies!!!

No sabia que aquest era el teu bloc :-)