En un seminari que vaig anar aquesta setmana, el ponent, que era un professor de la Universitat de Michigan, va començar a parlar dels 'yáju'. Que si yáju per aquí, que si yáju per allà. En realitat, estava parlant del nostre Yajú (escrit Yahoo). I vaig pensar: 'mira, una altra paraula de propietari equivocat, perduda en el llimb entre el que és i el que no és, compartint espai amb 'les naik' (Nike), i altres paraules que vaig aprendre a pronunciar durant la carrera, com 'Arkansas'.
Si aneu a Forvo, trobareu un compendi de pronunciacions de paraules de tot el món, organitzades per llengua i per categories (marques, llocs geogràfics, acrònims, etc.) Us recomano entretenir-vos buscant la pronunciació real d''Arkansas', 'Nike', 'Barack Obama' o 'Hillary Clinton', per exemple.
Aquestes paraules tenen lletres d'una melodia que no és la nostra; si més no, no tenen la música que nosaltres li posaríem. Quan escolto la pronunciació real de 'Nike', no sé... m'imagino en Magic Johnson vestit de primera comunió. No sé vosaltres. En canvi, em venen al cap dos exemples de conjunció perfecte de lletra i música. El primer és un número del Pierrot Lunaire d'Arnold Schoenberg, amb el seu recitat cantat (o Sprechstimme) tan suggerent i inquietant. Música amb recursos mínims, però capaç de crear una atmòsfera densa, de terror nocturn (jo en vaig tenir de petit i sé de què parlo).
El segon exemple és la grandiosa Fantasia i Fuga sobre el tema B-A-C-H, de Franz Listz, qui juga amb les lletres del nom Bach i la denominació de les notes en alemany. Us poso la interpretació de Noel Rawsthorne, a l'orgue de la catedral de Liverpool. Ah, i si sabeu l'intríngulis tècnic-musical d'aquesta fantasia seria fantàstic que ho expliquessiu.
10 comentaris:
Molt, però que molt interessant aquesta pàgina. Sí que sobta com en diuen d'algunes paraules allà a l'altra banda de l'oceà.
Jo, però, tinc el mal costum de dir expressament malament algunes d'aquestes paraules i no dic mai, per exemple, yutiub ni diré mai, tot i que ho sabia naiqui.
És clar que tampoc no diré escopinya ni bé i diré sempre berberetxu i buenu. Digueu-me punyetera!
nur: sí, a vegades pronunciar malament expressament és un acte de rebel·lia. Jo em negaré sempre a dir 'ANNNNNa', per exemple.Va en contra dels meus principis ètics i lingüístics. Com a lingüista sóc un defensor de l'economia del llenguatge i no entenc perquè s'han de fer les coses més complicades, quan la tendència és simplificar-les. Amb una N n'hi ha prou, crec. Això sí, textE, és una cosa que em surt espontàniament, sense ànim de rebel·lia :)
Hahahahaha, que venjatiu que ets! No t'hauria d'haver dit res! :P
Aquí a Madrid, hi ha un canal de televisió, que es diu Canal 7, on hi ha una que fa un programa del cor, i sempre que diu alguna cosa en anglès, la diu malament. Crec que ho fa aposta perquè després la treuen a un programa de la Sexta que es diu Sé lo que hicisteis... i així li fan una mica de publicitat al programa.
En quant a nike, jo sí sabia que es deia "naiki" però jo sempre en dic "naik", costums ja. Recordo una vegada veient los simpson a canal + França, que en comptes de dir "jomer" li diuen "omer", a França són més punyeteros amb això, em sembla.
Molt interessant el post i el link que ens ofereixes, Quim.
Amb la pronúncia, de vegades un no sap si és millor ser purista i respectar la forma que tens incorporada, amb tota naturalitat, o bé adaptar-se a la pronúncia habitual del lloc on ets. A segons quines oïdes els resulta pedant que diguis "naiqui", per exemple.
Molt interessant.
nur: venjatiu joooo?? què dius!!! :P
Laprí/David: Quina ilu que em fa que comentis aquí. Jo sabia lo de 'naiki' de fa temps, pels meus amics aficionats i jugadors de básquet. Quan estudiava la carrera, com que es pensaven que sabia anglès, em posaven a prova en plan: Quim, Quim.... saps el que són les 'naiki'?
El tema de la pronunciació m'ha deixat algunes vegades malament. Quan era profe d'anglès, els deia als meus alumnes de turisme que 'pub' i 'bus' es pronunciaven 'pab' i 'bas'. Llavors venia una alumna amb el seu nòvio de Sheffield i em posava en evidència perquè el tio de panxa cervesera pronunciava 'pub' i 'bus'. I jo, és clar, per justificar-me deixava el nòvio i als de Sheffield com separatistes associals perquè no pronunciaven segons l'anglès estandard que em feien aprendre.
Ferran: Jo sóc dels que pensen que un s'ha d'adaptar al moment i a la persona que tens davant. Entre les persones que no s'adapten, i es mantenen amb el seu purisme de la pronúncia, solen haver bastants que tenen complexe d'inferioritat lingüística i pensen que d'aquesta manera dignifiquen la seva llengua. Altres tenen un complexe d'inferioritat social. Això sobretot es manifesta en alguns anglesos, que tenen interioritzat l'ús de la llengua com un tret de classe. La manera de sentir-se no 'contaminats', pels 'estrangers' és fer veure que no t'entenen si dius 'TrafalgÁr Square' i al cap d'una força estona diuen: Ooohhh, you mean 'TrafÁlgar Square'
Davant d'algú que de manera ostentosa diu 'ANNa', per exemple, penso allò de: qui no té feina el gat pentina. Sóc defensor del principi d'economia del llenguatge. Potser és l'edat :D
quim: és que, a més de venjatiu, ets un provocador! vols dir que estalviar-se, fonèticament, una "n" és gaire estalvi? I, d'altra banda, per economia del llenguatge, aleshores parlem només amb sigles: aviam si ens entenem.
L'altre dia a la feina vaig rebre un mail en perfecte català, tret de dues paraules que em feien mal als ullets, perquè semblaven posades amb "calçador". No sé on deia feedback. I el missatge acabava dient-me alguna cosa com: "Digue'm quina decisió preneu asap".
La Joana em va dir que li contestés : "Ets un sob" (si busqueu a la Wikipedia en castellà, en trobareu el significat) :-P
Òbviament, em vaig contenir :)
Nur: els petits canvis són poderosos, com deia el Capità Enciam. I una 'N' menys aquí i una altra lletra menys per allà s'arriba a l'efectivitat màxima amb el mínim esforç: cosa molt de teoria de l'evolució i ecològica, que s'ha posat molt de moda. I si no parlem amb sigles és perquè encara no és efectiu per culpa de l'ambigüetat: SA seria 'Societat Anònima' o 'Santa Anna; o SOB és 'hijo de perra' en castellà o Som Obesos Barcelonins'? Uf, estaríem massa temps per esbrinar-ho. De tota manera, la meva mare em va ensenyar taquigrafia i ho vaig trobar fascinant.
Res, nur.... si ja saps que sóc venjatiu, provocador i, sobretot, exagerat :P
Hola Quim, tens una cosa per a tu al meu bloc.
Hola Quim, tens una cosa per a tu al meu bloc.
Publica un comentari a l'entrada