Only in time; but that which is only living
Can only die. Words, after speech, reach
Into the silence. Only by the form, the pattern,
Can words or music reach
The stillness, as a Chinese jar still
Moves perpetually in its stillness.
Traducció
Les paraules es mouen, la música es mou
només en el temps; però només pot morir
el que només està viu. Les paraules, després de parlar,
van cap al silenci. Sols amb la forma, l'estructura,
poden les paraules o la música arribar
a la quietud, como un gerro xinès es manté movent-se
perpetuament en la seva quietud.
En un dels seus quartets, TS Eliot fa un admirable ús del mot 'still', que en anglès pot tenir dos significats: 'encara' i 'quiet'. Aquest mot participa del joc de paraules d'Eliot, comandat per 'stillness', que li permet transmetre la comunió entre la idea de quietud en el temps i la de quietud física dels objectes en l'espai. Comunió que significa la disolució de les dues dimensions. És un exemple de que una paraula val més que mil paraules. O és més aviat que les paraules suggereixen les idees?
Ja que estem amb quartets, us passo la lectura del mateix Eliot d'un fragment dels seus quartets, amb imatges de powerpoint que, en altres circumstàncies, hauria llençat a la brossa directament
i el meravellós tercer moviment del quartet de cordes Op. 135 de Beethoven*, interpretat pel Quartet Hagen. Després d'escoltar això, m'estenc sobre la torrada de la dimensió única del temps i de l'espai com un formatge Philadelphia. Diví
*L'associació entre els quartets d'Eliot i el de Beethoven l'he trobat en un video que està aquí. Podeu llegir el poema Burnt Norton mentre escolteu la música
5 comentaris:
Ets fantàstic! quina sort que se't pugui llegir...avui estic una mica trista i potser estic massa pilota com diria el Rumbau...
però realment el diumenjam és fantàstic,
Anna
Anna: Doncs no sé si la cançó My Skin de la Natalie Merchant t'haurà animat gaire, i el Tom Waits no és que sigui l'alegria de la huerta que diguem. Però vaja, m'alegro que t'hagin agradats els posts :) Bona nit!!!
Bom Domingo. També el Beethoven no es molt "allegro", peró ens transporta bé lluny.
(Experimentando o meu catalá.)
Molt bom català, Paulo!!!!
Um abraço
Brutal el poema de l'Eliot i grandiós el quartet de Beethoven, la música del qual feia molts anys que no sentia.
Per cert Anna, quan estiguis trista és quan has d'aprofitar i fer música. És allò que en Joan Maragall anomenava "la tristesa feconda". L'Uabmur Arres és un fidel seguidor d'aquesta via i jo també.
Josep
Publica un comentari a l'entrada