Un altre motiu d'obertura 'excepcional' del bloc, però és que la Diumenjada que vam celebrar ahir dissabte a Arenys de Mar paga la pena. Aquí teniu el testimoni gràfic d'aquest esdeveniment, després d'havern-nos acabat la fideuà
La foto és del 'Dottore' Rumbau- m'he pres la llibertat d'agafar-la del seu bloc- i està feta amb una màquina de fotos que no és de color metàlic, ni tampoc cap en una butxaca. Encara es fan fotos amb màquines així. És una de les coses que vam saber ahir, entre d'altres que resumeixo seguidament
1. A Arenys és impossible trobar un barret protector del sol per a home, tot i ser dia de mercat.
2. En Franc és un mestre de cerimònies excel·lent.
3. És possible beure un tallat amb gel
4. Segons en Josep, no hi ha un moment més místic que fotografiar papallones al Montseny. Ni Tibets, lames ni mandangues.
5. El bloc de la Na és críptic
6. El complement que portava l'Ona no era una ombrel·la
7. La Carme, com jo, ha tingut males experiències amb màquines expeditores de bitllets de tren.
Quan dines o sopes íntimament amb una persona fumadora és fàcil de mesurar l'èxit de la trobada per la freqüència en que aquesta persona deixa la cendra al cendrer. Si no se n'adona que la cigarreta es va consumint entre els dits, pots estar ben segur que la cosa va bé. En el cas d'un dinar com el d'ahir, l'èxit el mesuro per si els comensals prenen un segon cafè i si els cambrers ens paren l'aire condicionat, una manera subtil de fer-nos fora. Això és el que va passar ahir. Després, per tirar avall el dinar, una passejada fins a Caldetes amb la Na per la platja, parlant de lo dura que és la vida del músic i de la necessitat que ella i jo tenim de continuar amb els nostres blocs, perquè hem de continuar revolucionant el llenguatge estètic bloguístic i perquè no podem apartar-nos d'aquesta missió per la qual ella i jo hem estat cridats (no sé si va ser la sangria de cava-strepsils el que em va fer parlar així, però haig de reconèixer que vaig tenir un 'momentazo' iluminao Carlos Jesús total).
Vull agrair la vostra presència, sobretot la d'aquells que van desplaçar-se des de Barcelona, aventurant-se fins i tot a venir amb la Renfe. Gràcies per compartir una estona ben amena i interessant. No serà pas l'última diumenjada que organitzarem, segur.
1. A Arenys és impossible trobar un barret protector del sol per a home, tot i ser dia de mercat.
2. En Franc és un mestre de cerimònies excel·lent.
3. És possible beure un tallat amb gel
4. Segons en Josep, no hi ha un moment més místic que fotografiar papallones al Montseny. Ni Tibets, lames ni mandangues.
5. El bloc de la Na és críptic
6. El complement que portava l'Ona no era una ombrel·la
7. La Carme, com jo, ha tingut males experiències amb màquines expeditores de bitllets de tren.
Quan dines o sopes íntimament amb una persona fumadora és fàcil de mesurar l'èxit de la trobada per la freqüència en que aquesta persona deixa la cendra al cendrer. Si no se n'adona que la cigarreta es va consumint entre els dits, pots estar ben segur que la cosa va bé. En el cas d'un dinar com el d'ahir, l'èxit el mesuro per si els comensals prenen un segon cafè i si els cambrers ens paren l'aire condicionat, una manera subtil de fer-nos fora. Això és el que va passar ahir. Després, per tirar avall el dinar, una passejada fins a Caldetes amb la Na per la platja, parlant de lo dura que és la vida del músic i de la necessitat que ella i jo tenim de continuar amb els nostres blocs, perquè hem de continuar revolucionant el llenguatge estètic bloguístic i perquè no podem apartar-nos d'aquesta missió per la qual ella i jo hem estat cridats (no sé si va ser la sangria de cava-strepsils el que em va fer parlar així, però haig de reconèixer que vaig tenir un 'momentazo' iluminao Carlos Jesús total).
Vull agrair la vostra presència, sobretot la d'aquells que van desplaçar-se des de Barcelona, aventurant-se fins i tot a venir amb la Renfe. Gràcies per compartir una estona ben amena i interessant. No serà pas l'última diumenjada que organitzarem, segur.
15 comentaris:
Llegint els comentaris ja m’olorava la gran qualitat humana d’aquest personal. Tots molt peculiars, també, perquè sinó no s’entén com s’hagin enganxat a un blog tan extravagant.
La fideuà bona, però potser amb massa tomàquet (i poc aire condicionat).
Ei Franc,
M'agrada això de 'bloc extravagant'. Lo de l'aire condicionat anava ben bé per zones, que en la part baixa del menjador estava a tope i potser ara estaríem tots estornudant o tossint :)
Me n'alegro molt que ho passéssiu bé. Ja se us veu contentets a la foto, ja :)
Coi, la fideuà (prohibida!) porta tomàquet? No ho hauria dit mai!
I la propera quedada hauries de convidar al Pòsit, que hi tens la mà trencada i segur que allà no fa fred ni calor (zero graus):P
Molt bona crònica, quim. I, certament, el Franc, exquisit.
Ptons,
carme
Realment jo no hagués pogut explicar-ho millor. És que ets el poeta de la Xarxa!
La següent diumenjada però, proposo que la fem a dalt del Montseny i anirà precedida d'una passejada entre arbres centenaris i rierols amb tritons. I per poc que es pugui ho hauríem de fer un dia de cada dia i no en cap de setmana que tot està a ple de gent. La podríem titular: "laboralmenjada montsenyera"
Josep
nur: una altra cosa que potser hauria d'haver posat en el llistat de coses que vam saber: la fideuà porta tomàquet (jo tampoc ho sabia). En realitat el Martínez i el Pòsit són el mateix però vaja, apuntada està la proposta.
carme: m'alegro que t'hagi agradat la crònica.
josep: ostres, em sento molt honorat per aquest títol 'poeta de la xarxa'. Gràcies, gràcies. Per cert, està molt bé la proposta de la 'laboralmenjada montsenyera'. Si ens podem organitzar per anar-hi un dia de cada dia seria molt interessant.
A veure. La/el fideuà, com també alguns arrossos, porta una base o sofregit anomenada ‘marca’ que serveix per suavitzar el plat alhora que potencia el gust del fideu. Els ingredients van al gust del cuiner, però clàssicament consta d’all, ceba, pebrot, i SÍ, TOMÀQUET. El que mai no hauria de fer la marca, penso, és tenyir de color el fideu –en el cas de dissabte un rosa salmó– ni dominar sobre el sabor del brou. És l’opinió d’un ‘cocinillas’ amateur.
Doc, jo també m’apunto a veure tritons i caçar papallones (amb la màquina de fotos).
Carme, no havíem quedat que els llatins som bruscs de boca i maneres? M’has fet envermellir encara més que els fideus. Agraït.
Siempre que llegas a casaaaa
me pillas en la cosinaaaa
embadurnada de harinaaaa
con las manos
en la masaaaaaa...
;)
Franc, les reaccions i/o opinions, tot i ser llatines, sempre responen a l'actitud de qui les provoca. Insisteixo, vas estar exquisit o, si t'agrada més, ets tot un senyor! :-).
Una abraçada,
carme
Quim, ja saps que jo d'òpera en sé poc, aquest fragment, de quina és? Penjaràs el youtube? :-).
Ptons,
carme
carme: si ets tan aficionada als programes televisius de cuina recordaràs segur el programa de l'Elena Santoja que es deia 'Con las manos en la masa'. I el fragment que he reproduït és de la sintonia, feta pel Joaquin Sabina i Vainica Doble (on hi cantava la Santoja).
Ho pots veure aqui:
http://www.youtube.com/watch?v=pCxFbGXtQF0
Gràcies, quim!
És que de cuina tampoc en sé i aquests programes no me'ls he mirat mai.
Ja veus, sóc plena de mancances...
Un petó,
carme
Ostres tu, si que va ser un èxit aquest dinar! 12 comentaris neng! estàs fent un pic, ves en compte no se't trenqui l'ordinador eh!
Jo m'apunto a la "laboralmenjada montsenyera"!
La veritat que va estar molt bé!!
Gràcies,
Anna
Ostres, sí. El nombre de comentaris s'ha disparat. S'ha de reconèixer que la polèmica fideuà i tomàquet ha influit però també crec que el dinar ha tingut molt a veure. I això em fa (em posa?) molt content.
Creo que nunca una fideua, dio tanto de si….y el tomate!!
No es que sea una gran experta en la cocina, pero me resultaba divertido ver como se iba desarrollando el tema, muy buena la apreciación del Franc, ya estaba yo sufriendo… por el tema culinario ;)
No seria yo sino puntualizara una cosa, en la cual me siento aludida...
Discrepo totalmente en el hecho de que el éxito en una velada se puede medir, si se consume o no un cigarro o por la ceniza, como buena fumadora puedo constatar que no es así…y es que el vicio es el vicio independientemente de la compañía ;).
Pero sobretodo ha sido interesante como un grupo de gente, que se han conocido en este medio que les une la misma afición o pasión, puede llegar ha tener tantos puntos en común y puntos tan dispersos, pero en el que se respira un ambiente distendido y agradable.
Espero estar en la próxima y tener el placer de conoceros
Saludos ;)
(Quim,un mocador?)
Betty
Publica un comentari a l'entrada