Això és el que deu haver dit en Trias quan s'ha llevat en aquest diumenge d'eleccions.
Tres antics companys meus d'institut (un també ho va ser de la bàsica) es presenten per a alcalde del meu poble. Han fet carrera, carrera política. La meva carrera (la política) no arriba a superar la d'una mitja. Vés per on, com canvien les coses. Quan estudiàvem COU els ajudava a fer els treballs de literatura i ara em demanen el seu vot per fer-me la vida més agradable; i si fan veure que se'n recorden de mi al carrer em parlen amb aquell to d'alcalde que es fa el trobadís als enterros.
Per alliberar-nos de l'estrés electoral us deixo el final de la meva admirada interpretació de Leonard Bernstein de la Simfonia Ressurrecció de Mahler, de la qual he fet esment vàries vegades. Sí, potser en Bernstein és massa histriònic. Potser sí... Però la inserció de les imatges de la bòveda de la catedral d'Ely fa que aquest final sigui tan emocionant que, després d'això, em pregunto si és tan important que uns dels alcaldables tingui a les seves llistes a l'única professora amb qui em vaig rebotar a l'Institut.
Per alliberar-nos de l'estrés electoral us deixo el final de la meva admirada interpretació de Leonard Bernstein de la Simfonia Ressurrecció de Mahler, de la qual he fet esment vàries vegades. Sí, potser en Bernstein és massa histriònic. Potser sí... Però la inserció de les imatges de la bòveda de la catedral d'Ely fa que aquest final sigui tan emocionant que, després d'això, em pregunto si és tan important que uns dels alcaldables tingui a les seves llistes a l'única professora amb qui em vaig rebotar a l'Institut.
9 comentaris:
Sempre saps arribar al que més t'agrada, la música, comencis per on comencis: avui les municipals. Espero que votis el que consideris més honest. Jo ho faig així.
Pel que fa a la música, saps que no hi entenc, però m'hi estàs fent entrar, fantàstica, un bon començament de dia.
Un petó,
carme
Hola Carme,
Doncs la veritat és que la decisió ha estat difícil. Quan veus que l'equip del que tu i jo coneixem el forma una sèrie de gent que et dóna tres patades a l'estómac, doncs ja em diràs... :)
L'alegria me la dónes tu quan dius que estàs entrant dins la música i que el vídeo del Bernstein ha sigut per tu un bon començament de dia
Un petó i a disfrutar. Ai, hauria d'haver dit 'gaudir' :( ?
Eeeii Sr.traductoronline,
això dels polítics és una estafa...així que avui és pitjor que anar a missa això del diumenja'm...:P
Sort en tenim del Bernstein eh...que sino...
ala, i a treure virus pel nas...aigua de mar diuen que va bé
Anita
T'entenc, això dels equips és fomut, però segur que has fet el millor pel teu municipi. Em refio i molt del teu seny!
Pel que fa a la música, és ben cert, però posa-m'ho facilet eh :-).
Quant disfrutar..... m'encanta fer-ho i la paraula també. Pots estar ben tranquil!!!
més petons
carme
Per sort, aquest cop hi havia un personatge denostat en altres temps, però que has descobert que més d'un dia et resolia un problema (i no precisament anodí —es pot dir anodí?—). A mi m'encanten les eleccions i sobretot els resultats electorals. Cadascú té els seus vicis: tinc un amic que és fanàtic de l'Eurovisió i a mi, vés, m'agraden les nits electorals, que cada cop són més curtes.
De totes les eleccions habidas y por haber, les meves preferides són les locals. Tot i que hagi hagut d'anar al col·legi electoral a les 8 del matí i després de mitja hora romancejant per allà, m'enviessin a casa, insisteixo, són les meves predilectes: perquè la gent a qui votes és coneguda, propera; perquè no solen ser tan corruptes (més que res per la mida del poder) i perque fins i tot pots trobar polítics amb votació o convicció per contribuir a millorar el benestar del poble.
Perquè fins i tot et pots trobar que amics que admires es presentin a les eleccions per un partit com 'Gent d'Alella' (i que guapo ha quedat l'Àngel a la foto!), tot i que no els puguis votar. Coi, avui hauria pagat per votar a Alella!
Fe d'errades: polítics amb votació = polítics amb vocació
Mare meva, quants comentaris en un sol dia. Que guai!!! :)
Anita (Tikaram): sí, sempre ens quedarà Bernstein, menys mal. I ja porto dies treient virus fins i tot pel clatell. Lo de l'aigua de mar m'ho apunto per la pròxima vegada de encostipats i alèrgies vàries. Te n'has aplicat tu també?
Carme: em sap greu però el meu seny no és gaire fiable últimament. Les meves compres primavera-estiu ho poden atestiguar. En quant a la música, doncs no cal posar-t'ho gaire facilet si ja t'entussiasma la Ressurrecció de Mahler. Jo hi vaig entrar amb la Pastoral de Beethoven que sentia dels anuncis de la mantega Tulipán, o amb les dramatitzacions de la Butterfly que feia en Quiles, un amic i contrincant d'escacs del meu pare.
Ah, i si t'agrada disfrutar, doncs a disfrutar, a gaudir i fruir, tot junt.
nur: reconec q les iniciatives del personatge en qüestió m'han resolt algun problema. Gràcies a ell he pogut mirar el correu amb el meu portàtil a les dotze de la nit enmig de la riera perquè tenia una incidencia amb els meus proveïdors d'adsl.
A mi també m'agraden les nit electorals, sobretot la de les últimes generals, aquella q mirava TV3 i escoltava també el Jiménez Losantos. I també m'agradaven les nits eurovisives i en el seu temps anul·lava compromisos per poder veure nits d'expulsió de Gran Hermano. I també una final de la Champions.
M'hauria agradat que la gent que es presentava per l'alcaldia haguessin sigut admirats amics meus. Però què hi farem! No es pot tenir tot.
Has posat música que els polítics no escolten. Ells no ressusciten perquè no saben "morir-se".
Sí, decidit, m'agafo un abonament de temporada a platea de Diumenja'm. Molt guai aquesta simfonia!
Publica un comentari a l'entrada