Passió

Jo vaig fer la bàsica en un col·legi religiós. Quan s'acostava la setmana santa 'el padre'- que així li dèiem al capellà director del cole- ens passava unes diapositives a la classe de religió que il·lustraven la passió de Jesucrist. Ens impressionaven les il·lustracions però el que ens produia esglai era la manera en què el padre relatava el sofriment de Jesús. Recordo que ens deia coses com aquesta: imagineu-vos el moment en què van aixecar la creu. Un cop dret, la força de la gravetat tirava el cos de Jesús cap avall i, per això, els claus li anaven segant encara més les mans i les anava destrossant de manera lenta i continuada. La meva mare i la dels meus companys estaven molt preocupades perquè sovint teníem malsons i ens despertàvem a la matinada cridant que vèiem el cos de Crist clavat a la creu.

No sé, potser aquell padre, com el Mel Gibson al rodar la pel·lícula La Passió, creia que amb l'evocació del patiment de Jesucrist un comprèn millor el seu sacrifici per a la humanitat i així es reforça la seva fe. Amb mi no va funcionar aquest mètode. Prefereixo la litúrgia d'escoltar cada divendres sant la Passió segons Sant Mateu o de Sant Joan de J.S Bach a casa. Ja fa uns deu anys que ho faig. No sóc home religiós però reconec que no m'importaria que la música de Bach em convertís. De fet, m'arriba molt més el missatge i el trasfons espiritual de la Passió si escolto l'ària Blute Nur



o el duet que en dic de l'ensurt (o 'susto') perquè si l'escoltes en CD i no estàs previngut, l'entrada sobtada del cor enmig de la tranquil·la melodia dels dos cantants et fa donar un bot increïble.



Realment, el que a mi m'interessa és que un tema tan tràgic com el de la Passió pugui ser reconvertit en una obra que s'interpreti, fins i tot, amb alegria. Si no, fixeu-vos que bé que s'ho passen aquests homes i dones a l'assaig d'un número de la Passió segons Sant Mateu, amb els seus abric i bolsos penjant de les cadires, i els seus peus seguint el ritme.