diumenge, 29 d’abril del 2007

Sonets

Recordant que el dia 23 d'abril de 1616 van morir Cervantes i Shakespeare, he tingut curiositat per veure quin video apareix primer al Youtube si poses 'Cervantes' com paraula de cerca. Curiosament, apareix en primer lloc l'Enigma Cervantes-Cervantes fou català?



He fet el mateix però posant-hi Shakespeare, i el primer vídeo és Sonnet#38, by William Shakespeare.


Aquest vídeo és el primer que he vist d'una sèrie de gravacions de gent normal i corrent, de diferentes edats, professions i estils de vida que es posen davant de la càmara per a recitar sonets de Shakespeare. Unes vegades ho fan pel plaer d'escoltar-se i veure's a ells mateixos. Altres llegeixen per als que estimen, com l'Eleanor que llegeix per a en Bill, i per al seu gos.





És curios haver trobat en el top ten de la cerca 'Cervantes' el tema de la seva catalanitat i després trobar en les primeres posicions de la cerca 'Shakespeare' els seus sonets recitats per gent anònima. Crec que dóna per una reflexió, però la veritat, ara em fa mandra. Em sembla més plaent escoltar el sonet 138, un dels meus preferits, amb una veu que m'ha captivat. El sonet diu:

When my love swears that she is made of truth,
I do believe her though I know she lies,

That she might think me some untutored youth,
Unlearned in the world's false subtleties.

Thus vainly thinking that she thinks me young,
Although she knows my days are past the best,
Simply I credit her false-speaking tongue,
On both sides thus is simple truth suppressed:

But wherefore says she not she is unjust?
And wherefore say not I that I am old?
O love's best habit is in seeming trust,
And age in love, loves not to have years told.

Therefore I lie with her, and she with me,
And in our faults by lies we flattered be.






Només he trobat traduccions en castellà i portuguès. A banda de la traducció en castellà, també poso la portuguesa, que també és música en ella mateixa.

Traducció castellana
Cuando mi amor jura que es todo lealtad la creo, aunque sé que me engaña, para que pueda pensar que soy un joven indocto desconocedor de las falsas sutilezas del mundo. Así, vanamente creyendo que me cree joven, aunque sabe que mis mejores días han pasado, simplemente doy crédito a su lengua falaz: por ambos lados así suprimimos la simple verdad. Pero ¿por qué no dice ella que es infiel? ¿Y por qué no digo yo que soy viejo? Ay, el mejor hábito del amor es confiar en las apariencias, y la edad, en el amor, no ama que le cuenten los años. Así pues, yo miento con ella, y ella conmigo, y en nuestras faltas con mentiras nos halagamos.

Traducció portuguesa

Quando jura ser feita de verdades, Em minha amada creio, e sei que mente, E passo assim por moço inexperiente, Não versado em mundanas falsidades. Mas crendo em vão que ela me crê mais jovem Pois sabe bem que o tempo meu já míngua, Simplesmente acredito em falsa língua: E a patente verdade os dois removem. Por que razão infiel não se diz ela? Por que razão também escondo a idade? Oh, lei do amor fingir sinceridade E amante idoso os anos não revela. Por isso eu minto, e ela em falso jura, E sentimos lisonja na impostura.


I jo contribueixo amb una lectura del sonet 18, que diu:

Shall I compare thee to a Summer's day?
Thou art more lovely and more temperate:
Rough winds do shake the darling buds of May,
And Summer's lease hath all too short a date:
Sometime too hot the eye of heaven shines,
And oft' is his gold complexion dimm'd;
And every fair from fair sometime declines,
By chance or nature's changing course untrimm'd:
But thy eternal Summer shall not fade
Nor lose possession of that fair thou owest;
Nor shall Death brag thou wanderest in his shade,
When in eternal lines to time thou growest:

So long as men can breathe, or eyes can see,
So long lives this, and this gives life to thee.

I la traducció de Juan Ramón Jiménez


¿Te compararé con un día de primavera? Tú eres más amable y más templado; vientos huracanados sacuden los amados botones de Mayo, el alquiler del verano tiene un plazo demasiado corto; unas veces el ojo del cielo brilla demasiado caluroso, y otras está su mirada oscurecida; y todo el que es hermoso algún día pierde su belleza, por ventura o por el cambiante curso de la naturaleza; pero tu eterno verano no ha de palidecer, ni perder la posesión de esa hermosura que tú tienes; ni la muerte se jactará de que tú vagues por su sombra, cuando en líneas eternas hacia el tiempo tú crezcas: Mientras que los hombres puedan respirar; o los ojos ver, en tanto esto ha de vivir y esto te da vida a ti.

4 comentaris:

Anonymous ha dit...

collons!(amb perdó)
quin post més bonic,
An

quim ha dit...

Vaja An, quines paraulotes :)

Anonymous ha dit...

quim...tinc més gana de diumenge...:P
na

Anonymous ha dit...

és que és pont...An