L'emocionada interpretació del segon moviment del concert per celo i orquestra de Dvorak, amb la London Philharmonic Orchestra, dirigida per Carlo Maria Giulini
Na: aquest moviment sempre m'ha conmogut, potser per la història que hi ha al darrera: una història trista. No és que m'agradin les històries tristes especialment però, depèn del moment, la música que surt del dolor sovint et recomforta i la fas teva.
Ups, lo bo de no estar fent pont és que em puc connectar a Internet (no em funciona l'ADSL a casa).
M'agradaria dir que aquesta música, a banda de ser el meu homenatge a Rostropovich, vull que també ho sigui per al tiet Joan. La tarda del dia que vam saber que havia mort d'un atac de cor, aquesta música em va ajudar molt. Per això des de llavors la vaig fer meva.
6 comentaris:
Coincidència: hem escollit la mateixa versió per il·lustrar l'eternitat de Rostropòvitx.
Una feliç coincidència :)
i perquè escolliu aquesta obra?
na
Na: aquest moviment sempre m'ha conmogut, potser per la història que hi ha al darrera: una història trista. No és que m'agradin les històries tristes especialment però, depèn del moment, la música que surt del dolor sovint et recomforta i la fas teva.
:-X
Ups, lo bo de no estar fent pont és que em puc connectar a Internet (no em funciona l'ADSL a casa).
M'agradaria dir que aquesta música, a banda de ser el meu homenatge a Rostropovich, vull que també ho sigui per al tiet Joan. La tarda del dia que vam saber que havia mort d'un atac de cor, aquesta música em va ajudar molt. Per això des de llavors la vaig fer meva.
Per a tu, tiet.
Publica un comentari a l'entrada