El meu primer Mahler va ser amb Abbado i la Resurrecció.Un doble LP amb la Filharmònica de Los Angeles.Tens raó, Quim, aquesta Resurrecció ens mata... de gust.
Jo hauria preferit trobar una interpretació d'en Bernstein; sobretot aquella amb la Simfònica de Londres i la Janet Baker, de la que he parlat vàries vegades. Uf, allò sí que és sublim.
6 comentaris:
Aquest Abbado ens matarà...
Per fi ja ha passat setmana santa!
petó,
na
Jo hauria preferit no posar l'Abbado però era el que hi havia... :(
Com que per fi ha passat setmana santa? Si demà sant tornem-hi!!!
im
No he pogut veure ni sentir els posts de video. En en seu lloc hi ha un espai en blanc.
Josep
Vaja, Josep. Doncs ho he mirat en diferents ordinadors i sí es veuen.
El meu primer Mahler va ser amb Abbado i la Resurrecció.Un doble LP amb la Filharmònica de Los Angeles.Tens raó, Quim, aquesta Resurrecció ens mata... de gust.
Jo hauria preferit trobar una interpretació d'en Bernstein; sobretot aquella amb la Simfònica de Londres i la Janet Baker, de la que he parlat vàries vegades. Uf, allò sí que és sublim.
Publica un comentari a l'entrada