Així comença la comèdia de Shakespeare Twelfth Night, o Nit de Reis. Li farem cas, tot i ser una tarda de dissabte. S'ha de reconèixer, però, que aquesta tarda té tot el ritme mandrós de les migdiades i els crepuscles dominicals. A més, el dia de Reis és un dia escaient per fer dues coses. La primera és acomiadar-nos de les festes de Nadal i la segona és contemplar tranquil·lament els colors de la posta de sol d'una tarda d'hivern al so de música lenta i dolça.
El comiat de les festes el farem amb un video clip d'en Paul McCartney que m'evoca una nit de Reis que vaig viure fa molts i molts anys, amb llumetes de colors de l'arbre de Nadal, calor de calefacció i retransmisió de la cavalcada per TV3 des de Blanes.
La contemplació dels colors del capvespre hivernal la farem de manera isabelina. Escolteu Come Again una cançó de John Dowland (músic contemporani de Shakespeare) interpretada per l'Sting. Comproveu si, com diuen alguns, un cantant que canta la versió lenta del Don't stand so close to me al CD All this time té les facultats adequades per cantar les cançons tan sentides i malencòniques de Dowland. Jo crec que sí, sens dubte. Fixeu-vos en quina ambientació més nadalenca l'Sting i el llautista Karazamov supliquen a l'estimada fotent-se de fred al Rockefeller Center (llàstima de la trompeteta del final, però no és d'estranyar: estem en una gala de Nadal d'un canal de televisió americà).
Aquí teniu la lletra i una traducció aproximada
Come again,
sweet love doth now invite,
thy graces that refrain
to do me due delight.
To see, to hear,
to touch, to kiss,
to die with thee again
in sweetest sympathy
Come again,
that I may cease to mourn
through thy unkind disdain
for now left and forlorn.
I sit, I sigh,
I weep, I faint,
I die, in deadly pain
and endless misery
All the day
the sun that lends me shine,
by frowns do cause me pine,
and feeds me with delay
Her smiles, my springs,
that make my joys to grow.
Her frowns the Winters of my woe.
All the night
My sleeps are full of dreams
My eyes are full of streams
My heart takes no delight
Vine un altre cop
l'amor dolç em convida ara
a tastar els teus encants que tu
no em deixes gaudir plenament
Veure, escoltar,
tocar, besar
morir amb tu un altre cop
amb el més dolç afecte
Vine un altre cop
per a que la meva tristesa
deixi de mortificar-me
pel teu despit amarg
ara, abandonat i rebutjat.
Sec, sospiro
ploro, em desmaio
moro, amb dolor mortal
i una desgràcia infinita
Tot el dia
el sol que em fa brillar
pel teu fosc gest
pateixo i em sento
ple d'imapaciència
El teu somriure,
la meva primavera
que fa créixer la meva alegria
el teu gest cenyut, l'hivern
que em fa tanta por
Tota la nit
el meu son està ple de somnis
els meus ulls plens de llàgrimes
i el meu cor sense alegria.
Us deixo també una altra cançó de Dowland interpretada per l'Sting: Can she excuse my wrongs? (Ella em perdonarà les meves faltes?). Diu la llegenda que la va escriure el comte d'Essex a la seva amant, la reina Isabel I d'Anglaterra, suposada reina verge. Efectivament, ningú li va perdonar els seus 'wrongs' perquè va ser decapitat, pobret.
El comiat de les festes el farem amb un video clip d'en Paul McCartney que m'evoca una nit de Reis que vaig viure fa molts i molts anys, amb llumetes de colors de l'arbre de Nadal, calor de calefacció i retransmisió de la cavalcada per TV3 des de Blanes.
La contemplació dels colors del capvespre hivernal la farem de manera isabelina. Escolteu Come Again una cançó de John Dowland (músic contemporani de Shakespeare) interpretada per l'Sting. Comproveu si, com diuen alguns, un cantant que canta la versió lenta del Don't stand so close to me al CD All this time té les facultats adequades per cantar les cançons tan sentides i malencòniques de Dowland. Jo crec que sí, sens dubte. Fixeu-vos en quina ambientació més nadalenca l'Sting i el llautista Karazamov supliquen a l'estimada fotent-se de fred al Rockefeller Center (llàstima de la trompeteta del final, però no és d'estranyar: estem en una gala de Nadal d'un canal de televisió americà).
Aquí teniu la lletra i una traducció aproximada
Come again,
sweet love doth now invite,
thy graces that refrain
to do me due delight.
To see, to hear,
to touch, to kiss,
to die with thee again
in sweetest sympathy
Come again,
that I may cease to mourn
through thy unkind disdain
for now left and forlorn.
I sit, I sigh,
I weep, I faint,
I die, in deadly pain
and endless misery
All the day
the sun that lends me shine,
by frowns do cause me pine,
and feeds me with delay
Her smiles, my springs,
that make my joys to grow.
Her frowns the Winters of my woe.
All the night
My sleeps are full of dreams
My eyes are full of streams
My heart takes no delight
Vine un altre cop
l'amor dolç em convida ara
a tastar els teus encants que tu
no em deixes gaudir plenament
Veure, escoltar,
tocar, besar
morir amb tu un altre cop
amb el més dolç afecte
Vine un altre cop
per a que la meva tristesa
deixi de mortificar-me
pel teu despit amarg
ara, abandonat i rebutjat.
Sec, sospiro
ploro, em desmaio
moro, amb dolor mortal
i una desgràcia infinita
Tot el dia
el sol que em fa brillar
pel teu fosc gest
pateixo i em sento
ple d'imapaciència
El teu somriure,
la meva primavera
que fa créixer la meva alegria
el teu gest cenyut, l'hivern
que em fa tanta por
Tota la nit
el meu son està ple de somnis
els meus ulls plens de llàgrimes
i el meu cor sense alegria.
Us deixo també una altra cançó de Dowland interpretada per l'Sting: Can she excuse my wrongs? (Ella em perdonarà les meves faltes?). Diu la llegenda que la va escriure el comte d'Essex a la seva amant, la reina Isabel I d'Anglaterra, suposada reina verge. Efectivament, ningú li va perdonar els seus 'wrongs' perquè va ser decapitat, pobret.
3 comentaris:
ostres...
quina barreja nano...o no tan nano...?què curiós aquest sting...estic encara intentant pahir-ho...
per cert gràcies, per avançar-te un dia :)
Hola Anna,
Doncs... no sé si sóc tan nano. Quan l'Sting cantava Messsage in a bottle jo estudiava a l'institut. O sigui, calcula... I no t'amoïnis, que l'Sting es paeix molt bé. A mi m'ha anat de fàbula escoltar-lo cantant Dowland per pair aquestes comilones nadalences.
I sí, m'he adelantat perquè, de fet, el dia de reis és com un diumenge, encara que caigui en dissabte. De totes maneres, estic preparant el post pertinent per aquest diumenge.
Quim
Publica un comentari a l'entrada