diumenge, 14 de novembre de 2010

Hola i adéu

En el post d'acomiadament de la temporada anterior, vaig dir que el Diumenja'm tornaria quan haguéssim de portar jaqueta. Doncs bé, he tardat una mica més del compte en escriure el primer post de la nova temporada, que no és una altra cosa que el post de tancament del blog.

A banda de la mandra, que en el meu cas sempre ha estat proverbial, hi ha altres factors que m'han fet decidir deixar el blog. Un factor important és la consciència de que gaudeixo d'una vida molt diferent de la que vivia quan el vaig iniciar. Ara ja no em cal reflexionar sobre la (in)comunicació presencial ni virtual, ni sento aquella fredor que m'hauria congelat fins i tot al tròpic. Ara que estic amb un estat d'ànim completament oposat, crec que és el moment de tancar el Diumenja'm. M'agrada el que simbolitza aquest acte.

Un altre factor que m'ha fet pensar que més valia deixar-ho és la impressió que tinc de que el blog, no el meu sinó el blog com a mode d'expressió, ja no dóna més de sí. Ben aviat sortiran nous espais molt més creatius, fascinants i divertits, i amb més possibilitats per expressar aquest JO tan gros que portem al cos. Em sembla que l'arraconament dels 'blogs artesanals' a favor de blogs de reconeguts periodistes en els Premis Blocs Catalunya 2010, no ha fet un favor a l'evolució d'aquest gènere que abans podíem dir nou, i que, amb premis com aquest, pot esdevinir mimèticament en un gènere tan clàssic com un article d'opinió d'un diari, o la crònica d'un viatger del segle XVIII. Crec que cada cop més es premia la involució creativa i les paraules segons qui les diu. Ara bé, com diu Lawrence Durrell, les paraules maten l'amor, com tota la resta.

Les coses es devaluen, altres prenen valor, les ciutats viscudes amb un amant es viuen també amb un amant nou, la vida canvia, evoluciona, com la música pot estar governada per la tonalitat o bé per l'atonalitat i la dissonància. Això sí, els diumenges han de ser per la vida plena, exhultant, i per la música. Per tant, ladies and gentlemen, en aquest post d'acomiadament no poso cap música. Us convido a que la poseu vosaltres.

Moltes gràcies per seguir-me, i una gran abraçada.

14 comentaris:

the silver blue sea ha dit...

Una abraçada, Quim!

Ferran ha dit...

Temia que l'acomiadament hagués estat per omissió. T'esperava cap a finals de setembre, que juraria que és quan acostumaves a tornar de les vacances blocàires. Bé, si més no tenim la constància del punt i final; que ho sigui de la catosfera, però no de les trobades catosfèriques, quan es doni l'ocasió.

Una abraçada, Quim.

nur ha dit...

Per portar, com sempre, la contrària, et diré que no penso com tu: que els blocs "artesanals" conviuran amb els més elaboradets i sobretot subvencionats per alguna empresa. M'agrada pensar que existiran blocs amics com el teu fins ara i com aquell que fa molt de temps ens va fer riure tant.

Et trobarem a faltar, no cal dir-ho, però, com diu el Ferran, esperem trobar-te a qualsevol trobada (catosfèrica o no) pel Maresme.

Una abraçada ben gran, Quim :)

Paulo ha dit...

Hola Quim.
Já não me recordo de como descobri o Diumenja'm, mas desde essa altura foi sempre com muito agrado que o visitei aos Domingos à tarde, ou noutro dia qualquer. Fico contente por saber que estás bem, mas triste por saber que perdeste a vontade de partilhar os textos que eu me divertia a ler no meu pobrezinho Catalão.
Adéu i una abraçada, ou até um outro encontro.

Franc ha dit...

Va, jo poso la meva banda sonora d'acomiadament. No fa res que no sigui Wagner, oi?

http://www.youtube.com/watch?v=cnY9ea_q3nI

Fins aviat, Quim.

DooMMasteR ha dit...

Una abraçada company! Ens continuem veient a la vida real, eh?

Anònim ha dit...

Me'n alegro molt!. Que et vagi molt bé amb qui segur que et mereix i sobre tot que no pari la música.
Una abraçada sincera,

Helenna

Sara Maria ha dit...

Una abraçada, si mai tornes ja ens ho diràs... De totes maneres t'esperem de visitant!

quim ha dit...

Hola,

Us retorno les abraçades que em doneu. Moltíssimes gràcies.

Silver, espero que tot vagi molt bé, amb alegria i esperança.

Nur, sí com no podia ser d'altra manera, pensem diferent en el tema blog :) Però jo sóc més pessimista. Abans era molt més divertit, perquè els bloggers de la catosfera treballàvem amb un material que li anàvem donant forma. Crec que ara que el Facebook, amb el Frontierville, ens té ocupades les hores de lleure, permetem que les formes clàssiques ocupin el lloc que anem deixant, i a més també permetem que el blog es vagi encarcarant, amb tics i condicions sine-qua-non per ser promocionats, com la de seguir una determinada tendència política. Ostres, ara que m'acomiado, per fi em desmeleno i sóc políticament incorrecte. Ja era hora potser, no?

Paulo, querido amigo. Uma das coisas boas deste blog é ter você como leitor. A tua presença online a cada semana me deu muita alegria e eu prometo a intervir em teu blog, para manter essa relação, bela íntima. Um abraço muito forte, meu amigo (perdona al Google Translate per la traducció).

Franc, no sé si has posat la cançó per la lletra, però ha estat molt escaient. Ja veus, per tu també hi ha hagut canvis. Sobretot, que abans només escoltaves Tomàs Luís de Victoria i Thomas Tallis, i ara poses The Divine Comedy. Està molt bé, oi? :) Parlem i parlem d'altres canvis vitals.

DoomMaster: sí, i tant, que ens anirem veient. Per cert, una abraçada de part de la L****

Helenna: gràcies per l'abraçada. Sí, la música continuarà, com suposo els fragments de peli. The show must go on. Espero que tot et vagi molt bé. Un petó.

Sara Maria: sí, seré visitant (i ho sóc ja) del teu blog gastronòmic. Però pensa que de moment estic al nivell de 'cocina para inútiles' Una abraçada

Josep Rumbau i Serra ha dit...

Hola noi,
M'has deixat de pedra però ho entenc. Jo mateix estic dubtant què fer al mateix respecte, tot i que em frena l'existència del llibre.
Espero que ens puguem veure aviat i fer una bona xarrada.
Una abraçada,
Josep

Josep Rumbau i Serra ha dit...

Vés a veure el meu blog i et trobaràs amb una petita sorpresa.
Josep

quim ha dit...

Josep,

Moltíssimes gràcies per la sorpresa que has deixat al teu blog. El cert és que m'ha emocionat. Com li deia al Paulo, una de les coses més satisfactòries d'haver fet el blog és haver tingut l'oportunitat d'establir afectes i complicitats que van més enllà de la sensibilitat musical.

Ens veiem aviat, i una gran abraçada.

Anònim ha dit...

Benvingut al món real!
una abraçada i gràcies pel teu blog!
Anna Capblau

panel çit ha dit...

thanks for sharing