diumenge, 20 de desembre de 2009

Setmana fantasmàtica

Els asmàtics són gent pacient, que han après de ben petit que cal esperar per tornar a sentir-se bé. Saben que durant els dies de puja, no poden fer res, excepte deixar que el temps els arrossegui lentament a un moment indefinit en què els sembla que els pulmons deixen de tenir pols i sorra al seu interior. Però això sempre està més lluny de les vint-i-quatre hores.

Mentre no arriba la recuperació, quan passen al llit les hores nocturnes insomnes, amb el llum encès, o quan els familiars no hi són perquè estan treballant, els asmàtics concentren les novetats del dia en el pam de paret més proper als seus ulls.  Per això, abans era important tenir empaperades les parets de l'habitació. Una flor estampada podia contenir una selva amb criatures que entretenien l'infant, el qual, pantejant, es coneixia perfectament a sí mateix gràcies a la projecció de la seva pròpia imaginació.

Ara que tinc les parets de la meva habitació llises, sense empaperar, he passat per una setmana asmàtica portant a terme una tasca solitària. Una tasca solitària però tan estimulant com la de descobrir criatures a la paret. He hagut de fer una selecció de la integral de Mozart, que anirà a un iPod. L'iPod, amb la música de Mozart seleccionada, serà el regal de Nadal que una amiga de la meva germana li farà al seu marit. Quina tasca més agradable i entretinguda. Però, per on començar a destriar, quin criteri aplicar per rebutjar unes peces i no unes altres? La solució al dilema va ser, a banda de posar allò que no pot faltar (Réquiem, Flauta Màgica, etc.), evocar les notes que escoltaria una tarda d'hivern al llit, comfortant el meu panteig.

Us deixo una peça de la selecció mozartiana que em va acompanyar una tarda de vacances de nadal asmàtica, gràcies al meu estimat aparell de ràdio que posava sota el coixí. Abendempfindung an Laura, interpretada per Elly Ameling, una de les meves veus més estimades, amb Dalton Baldwin al piano. Podria haver posat altres músiques associades a tardes semblants: el tercer moviment de la tercera simfonia de Brahms, La Bella Molinera de Schubert, Capulets i Montescos de Prokofiev...  Bé, ja les posaré. Avui em ve molt de gust que escolteu aquesta petita meravella.

2 comentaris:

Eli ha dit...

BONES FESTES!!!
;-d

Josep Rumbau ha dit...

Aquesta cançó de Mozart és una meravella i ja s'albira el romanticisme que havia de venir uns anys més tard. T'imagines si Mozart hagués viscut més i hagués entroncat de ple amb el Romanticisme? Esgarrifa pensar-ho.