diumenge, 8 de novembre de 2009

Beckmessers

I

El senyor Sixtus Beckmesser, a Els Mestres Cantaires de Nurenberg, fa de censor en les proves per entrar a la prestigiosa institució. Fidel defensor de la tradició, apunta en una pissarra les vegades que l'aspirant es desvia de la norma de bona composició i cant.



Siegfried Jerusalem i Hermann Prey fent de Beckmesser en una producció dels Mestres Cantaires a Bayreuth (no sé l'any)

II

En David és un noi d'Alcorcón que un dia va decidir aprendre català. Va comprar un diccionari castellà-català a la llibreria del seu barri i així, després d'aprendre algunes paraules, i de fer alguns exercicis de gramàtica, va començar a escriure en la llengua d'Espriu. Tot sol, el jove madrileny va anar aprenent la llengua, amb l'ajuda dels pocs llibres escrits en català que trobava a Madrid, de les sèries de TV3 que podia mirar gràcies a la parabòlica, i de les xerrades pel Messenger amb gent de Catalunya. Ha assolit un nivell de competència suficient com per escriure un bloc completament en català. La seva redacció és fluïda, espontània, com si escrivís en la seva llengua materna. Allà on jo dira 'l'últim any' ell diu 'el darrer any', i poquíssimes vegades cau en el parany dels barbarismes.

III

La Caterina és una filòloga catalana que no llegiria mai Joyce en anglès si ho pot fer en català. Somriu amb superioritat quan corregeix punts volats, accents o dièresis en un document escrit per un professor o un periodista. No té interès per Falla, ni per Machado. No ha sentit parlar mai de la música indie, i no té inconvenient en admetre que no sap qui és Amancio Prada. Això sí, no entén que pugui haver algú que no sàpiga la lletra de Laura, d'en Lluís Llach. La Caterina va avaluar en David a la prova de nivell de català per optar a un lloc de treball a Barcelona. Segons ella, en David està per sota del nivell C, que és el nivell mínim exigible.

IV

En Quim treballa en el processament del llenguatge natural des de fa bastants anys. Escriu un bloc que actualtiza cada diumenge. En Quim escriu el bloc en català, i fa faltes. Fa més faltes que en David. Potser la seva deixadesa en l'ús de la llengua és indicativa de que el món estret dels Beckmessers i les Caterines s'acaba; però com diu la cançó dels REM, el món s'acaba però ell se sent la mar de bé.

5 comentaris:

helenna ha dit...

La meva admiració pel David, de qui m'has parlat sovint.
De la "Caterina" ja en coneixes la meva opinió....
Al Quim el conec una mica millor i en puc opinar.... Collons Quim, una carrera universitària, un màster i una vida dedicada al llenguatge i encara fas faltes??????, imperdonable! :-D

Una abraçada molt gran

quim ha dit...

Sí, sí, ja sé què en penses de tots plegats, helenna :D Això, sí, una cosa és una vida dedicada al llenguatge i una altra és una vida dedicada a una sola llengua. I, collons, que avui som dimarts. Que això estava més pelat de comentaris que un desert. Per una vegada que em mullo, desdeluegut!

Un petonasso molt gran.

helenna ha dit...

Ahahahahaha, no saps com me'n alegrut que per fí em facis cas!.
Mulla't, mulla't...

Petons!

DooMMasteR ha dit...

Bon dia, Quim!
M'has fet recordar aquella tarda/nit que ens vam veure tots. Haurem de repetir, no? ;-)

Josep Rumbau ha dit...

Aquest David és un crac! i la Caterina una poca solta. Potser sóc massa visceral però ho sento així i ho dic, què cony! Entre la Caterina i en Beckmesser em quedo amb el segon, al menys sabia música!