diumenge, 19 d’abril del 2009

Shakespeare a la papillote

Obro l'embolcall de paper de plata i torno a apreciar l'aroma de les músiques shakesperianes de quan el meu anglès no arribava al First Certificate.


Matins lluminosos al llit, malalt sense anar al col·legi



Parting is such sweet Sorrow - Nino Rota

La memorable introducció del Henry V, de Kenneth Brannagh. Clavat a la butaca, des del primers compassos. O... for a muse of fire, that would ascend the brightest heaven of invention...



Escoltar la narració de la mort de Falstaff, a Henry V, i no poder evitar un nus a la gola



La música d'aquells Estudio 1 que feien a la tele. I després, una música tan nocturna. La nit que es pot veure al llit, projectada a la paret.


Dance of The Knights - Prokofiev

(1) Fantàstic el contrast entre el toc modern del saxo a Prokofiev a la Verona dels Capulets i Montescos, i els tocs arcaitzants de les bandes sonores més recents de Nino Rota i Patrick Doyle

2 comentaris:

helenna ha dit...

Precioses aquestes bandes sonores. Estic temptada d'endur-me la meva Toshi al Tamuntana i escoltarles allà.
Bromes a part... què m'en dius de la música de La Misión, d'Ennio Morriconne?, m'encantaaaaaa.

quim ha dit...

I si les escoltes al bar de Freakytown? Quan esmorzem allà, prometut posar música de la Misión, algun dia...

Un petó