dissabte, 6 de desembre del 2008

Criatures de Prometeu

Els éssers humans ens acceptem com imperfectes. Expressions com 'equivocar-se és de savis', 'qui té boca s'equivoca', 'ningú és perfecte' són píndoles d'acceptació que ens fan anar per la vida. Crec que aquest és un tret distintiu dels humans, com ho és l'afany de ser Prometeus, i crear criatures artefactes que simulen un comportament intel·ligent, com Frankestein,- el modern Prometeu, segons el títol de la novel·la de Mary Shelley- en HAL de 2001: una odissea a l'espai, o un sistema de traducció automàtica.


Ludwig Van Beethoven; "The creatures of Prometheus"

No deixa de ser curiosa l'antipatia que els humans sentim per les nostres criatures prometeiques. Ho demostra el plaer que ens produeix veure com l'astronauta Dave mata a poc a poc en HAL amb un tornavís. Sembla que quan es tracta d'aquestes criatures, hàgim de ser més exigents, més sensibles als seus defectes, i publicar als diaris les seves errades, o bé organitzar rodes de premsa per posar-los en evidència. En canvi, no recordo ara mateix cap roda de premsa ni cap notícia relacionada amb una traducció humana dolenta. Segur que han passat coses molt greus per culpa d'una mala traducció humana en un informe mèdic, judicial o militar, però no han tingut un impacte tan mediàtic com que un traductor automàtic 'catalanitzi' els cognoms d'uns opositors en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, fet que va motivar la compareixença en roda de premsa de la Consellera de Justícia per disculpar-se.




Dave matant HAL amb un tornavís

Amics i coneguts que saben que sóc del gremi de la traducció automàtica m'envien notícies i també articles d'opinió que fan pública una anècdota divertida que té un sistema de traducció automàtica com a estúpid, inútil i destraler protagonista. Se suposa que haig d'esbossar un somriure, i posar els ulls en blanc com devien fer els primers cristians quan un centurió se'n fotia de la seva fe, i admetre que la tecnologia fa males passades, com va dir la Consellera de Justícia.

Cal saber, però, que abans de publicar una traducció que ha fet un traductor automàtic, uns tècnics lingüistes han de corregir el text. Així doncs, qui va fer la mala passada de la traducció dels cognoms dels opositors no va ser la tecnologia sinó el corrector que no va fer la seva feina, o bé el responsable que no va tenir en compte que s'havia de fer aquesta correcció. És com si culpéssim a la impressora de les faltes d'ortografia que hi ha en un document. Al cap i a la fi, tot és humà, massa humà, com va dir Nietzsche, i com sembla que va reconèixer la Consellera, que també va admetre un error humà (però això no va sortir al titulars.)

Davant de l'expressió 'la tecnologia fa males passades', la criatura de Prometeu que tradueix no protesta, ni polemitza, ni pren decisions pròpies, com en HAL, el qual es va rebelar en defensa pròpia, perquè sabia que, precisament per ser una màquina, acabaria essent desendollat pel seu primer i únic error. Potser la seva incapacitat per rebel·lar-se li assegura la supervivència, i continúa fent petites coses sense impacte mediàtic, com quan en Paulo llegeix aquest bloc donant-li al botonet del traductor que hi ha a la dreta (en el cas de que no sàpiga català) i jo després li contesto un comentari en portuguès sense saber un borrall d'aquesta llengua.

Bé, bé... Nietzsche, 2001 una odissea... Evidentment no hi pot faltar en aquest post el Also Sprach Zarathustra de Richard Strauss, basada en l'obra de Nietzsche i que obre la pel·lícula. Aquí la teniu. Una bona oportunitat per saber com continúa l'obra després dels famosos primers compassos, no?




9 comentaris:

helenna ha dit...

Avans de coneixe't, creia que un traductor automàtic era un aparatet tipus calculadora que et permetia saber el que menjaries en algun restaurant del extranger.
En aquest post, estàs "en tu salsa", plas, plas, plas :-)
Quin descobriment el que segueix després de les primeres notes de la banda sonora de 2001,Odissea en el espai, m'ha encantat.

PS: Sóc una "negada"per les noves tecnologíes... però has de saber que des que he descobert la digital, prometo trabajar en ello :-)

Els del PiT ha dit...

Bé, com havia promès, aquí estic per dir-te quatre cosetes:

1- M'agrada la primera frase del post, diu molt de nosaltres.

2- En referència a aquesta altra: "no recordo ara mateix cap roda de premsa ni cap notícia relacionada amb una traducció humana dolenta", m'ha fet recordar que quan va sortir publicat "El Celler" de Noah Gordon va esdevenir notícia (almenys així ho vaig entendre jo) el fet que no fos una traducció ben feta. Això va fer que em decantés per comprar la versió en castellà.

3- Vaig començar el blog en català amb traductor automàtic pel castellà i d'altres llengües fins que vaig fer-ne la prova que em va gairebé obligar a crear el blog en castellà perquè era incapaç de llegir els posts sense riure...

i 4- M'apunto la idea d'escriure un post a la setmana... original, si més no.

-Salut! (Que no és la cinquena)

Paulo ha dit...

Algumas vezes fico sem compreender o que está escrito exactamente no teu blogue, Quim, e a criatura de Prometeus pode ajudar-me a esclarecer as dúvidas. Mas nem sempre isso acontece. Eu não me atreveria a acreditar cegamente na tradução automática como a Conselheira de Justiça confiou. É que são muitas as vezes em que o tradutor me leva por caminhos mais obscuros e labirínticos que os teus textos belos e claros.

Saludos.

Josep Rumbau ha dit...

Interessants les teves opinions sobre el món de les traduccions automàtiques. En quant a "Així parlà Zaratustra" el trobo una mica feixuc i no és el què m'agrada més de Strauss. He de reconèixer que, en general, Richard Strauss em resulta una mica massa espès. No calen tants instruments, tanta densitat i tant soroll per fer bona música. Ja sé que em diràs que això també passa amb Wagner, però a la música de Wagner no li sobra mai res oi?, o si?

quim ha dit...

Helenna: doncs hi ha uns paios que pensen vendre telefons mòbils amb càmara que llegirien la carta, enviarien el text a un sistema de traducció automàtica i t'enviarien la traducció amb un sms. Això sí, el cambrer no ha de ser impacient, el restaurant no pot ser de menú del dia en hora punta, i no pots demanar llenguado (sole) si no vols que et donin una sola de sabata.

M'alegro moltíssim pels teus descobriments musicals i digitals. Estamos en ello, doncs :)

Sergi: doncs precisament ara recordo la notícia d'una mala traducció al català del títol d'una història de l'Asterix. De tota manera, estic convençut que hi ha hagut desgràcies per culpa d'una traducció humana que no han sortit als diaris. Deu ser que el català i les tecnologies lingüístiques són un binomi llaminer periodísticament parlant.

Concordo com o que dizes, Paulo. A prova disso é o teu comentário. É muito melhor se você ler na tua língua original. Muito obrigado. Um grande abraço

Josep: a Wagner no li sobra res, en absolut. El seu Tristany n'és la prova. Diríem que a un èxtasi gloriós li sobra un segon? No pas, oi?

Paulo ha dit...

Também concordo com o Josep quanto ao "Zaratustra" e a alguns dos outros poemas sinfónicos de Strauss, embora não me causem aquella por que causa o "Mercado Persa" :). Mas já não podemos dizer o mesmo se se trata de "Salome", "Electra" ou "Die Frau ohne Schatten". Aí, Strauss superou-se a si próprio, não?

Abraços.

helenna ha dit...

Avisa'm quan els paios aquests de Sabadell comercialitzin l'invent. En un restaurant de Heidelberg vaig demanar un schnitzel i em van servir sole (dur com una sola de sabata?).

I sí, estic d'acord amb el Josep i amb tu, als éstasi glosiosos no s'els pot treure ni una miléssima de segon, siguin del tipus que siguin.

Grüsse, küsse i happy birthday Diumenja'm :)

quim ha dit...

Jo, com en Paulo, també trobo que la Salomé és una altra cosa: una música que no empatxa tant. Ara que la lletra adaptada de l'obra d'Oscar Wilde, Déu n'hi do.

Helenna:seràs la primera en saber-ho, lo del sistema aquest traductor de menús. Per cert, moltes gràcies per la felicitació d'aniversari pel Diumenja'm. Küsse for you :)

nur ha dit...

Home, home, una llista de noms no se sol posteditar, no fotem! Però, vaja, efectivament, algú hauria d'haver fet alguna ullada abans no es publiqués allò, d'acord.

Ai, pobra Montse, que tothom me l'ataca :P