diumenge, 19 d’octubre del 2008

Out of Venice


There is no world without Venice walls
but purgatory, torture
hell itself
Hence banished is banish'd
from the world
and world's exile is death.


No hi ha cap món més enllà
de les muralles de Venècia
excepte el purgatori, la tortura
i l'infern.
Qui s'exilia, per tant,
s'exilia del món
i l'exili del món és la mort.

(W. Shakespeare, sobre Venècia però parlant de Verona a Romeu i Julieta)


Realment hi ha un món que no és el de Venècia més enllà de la Llacuna. Exiliar-se de Venècia comporta ja no ser els que érem en aquell escenari d'aigua. Érem com personatges de novel·la. Tancàvem els ulls i el terra ens gronxava com en un embarcader, esperant el vaporetto. Per les parpelles tancades apareixen pintures, màsqueres i palazzi. El nostre cos entre els llançols adquiria postures d'una Ascensió de la Verge de Tiziano.


Fora de la Llacuna hi ha una vida nova, no hi ha una tortura ni tampoc un infern. En aquest món obrim la porta de casa sense por a caure a l'aigua. Les hores tenen minuts, que s'escolen per sota de la nostra pell gra a gra. Conscients ja del pas del temps, recordarem amb feliç nostàlgia, escenes de la vida passada a Venècia


Gondoliera del Segon Any de Pelegrinatge de Franz Listz, intepretada per Gyorgy Cziffra.

6 comentaris:

helenna ha dit...

Una arrivada per la llacuna impressionant.
Un capvespre en un vaporetto en el Gran Canal.
Una lluna plena darrera el Campanille a la plaça San Marco.
Un llibre de Brodsky trobat en un carreró plè de cristall de Murano.
Un cel contemplat des d'un tercer pis d'una barri Fellinnià.
Uns dies en una ciutat on cada racó és una postal.
Una ciutat que m'ha deixat sense adjectius, compartir-ho.... tot un plaer.

Ferran ha dit...

Un piano en un entorn venecià, meravellós. Alguna foto veneciana, per acompanyar el post?

quim ha dit...

Helenna: sense adjectius, i a vegades sense paraules.

Ferran: l'única imatge que acompanyava el post aquest matí era ben veneciana. Una pintura de Tiziano- l'Ascensió de la Verge- que em va impressionar veure, il·luminada pel sol a través dels vitralls de l'església de Santa Maria Gloriosa dei Frari.

De tota manera, reconec que el post estava un mica despullat. Li he afegit una imatge boirosa. Tinc fotos més lluminoses (ja les aniré posant), però m'ha semblat que aquesta foto s'adiu a les paraules de Shakespeare.

Una abraçada

Josep Rumbau ha dit...

M'alegro de que ho hagueu passat tan bé però... vau fer el passeig en gòndola de nit?

Anonymous ha dit...

Bon dia Sr. Quim, quina barreja de sentiments es respira per el diumenja'm; quina enveja (sana eh!!) gaudir de Venècia i mes si es amb bona companyia ;).
Dedueixo que estàs força be i ja pots imaginar la alegria que em produeix.

Tonets i aquestes coses :)

Mònica

quim ha dit...

Josep: Quina llàstima. Va haver vaga de transports :D

Mònica: Eiiii, quina alegria veure't per aquí. No sé per què però també crec que a tu tampoc et van malament les coses. Si és així, no cal dir que me n'alegro moltíssim, que t'ho mereixes.

Suposo que em creuràs si un dia quedem per posar-nos al dia, oi? :)