My November Guest
MY Sorrow, when she's here with me,
Thinks these dark days of autumn rain
Are beautiful as days can be;
She loves the bare, the withered tree;
She walks the sodden pasture lane.
Her pleasure will not let me stay.
She talks and I am fain to list:
She's glad the birds are gone away,
She's glad her simple worsted gray
Is silver now with clinging mist.
The desolate, deserted trees,
The faded earth, the heavy sky,
The beauties she so truly sees,
She thinks I have no eye for these,
And vexes me for reason why.
Not yesterday I learned to know
The love of bare November days
Before the coming of the snow,
But it were vain to tell her so,
And they are better for her praise.
R. Frost
El meu hoste de novembre
La meva Tristesa quan està amb mi,
Creu que aquests dies foscos
Amb la pluja de la tardor
Són dies meravellosos;
(...)
S'alegra de que els ocells hagin desaparegut
S'alegra de que el seu gris simple i vulgar
Ara sigui una boirina platejada que s'arrapa
A tot arreu.
Els arbres, desolats, abandonats
La terra descolorida, el cel pesant,
Ella creu que jo no aprecio
Les belleses que Ella veu
I s'enfada amb mi per això.
No ve d'ahir que conec
L'amor dels dies pelats de novembre
Abans de l'arribada de la neu.
Però no serveix de res intentar convèncer-la
I aquestes coses són més pròpies de la seva admiració.
Recorda, recorda...
Remember remember the fifth of November(*)
Gunpowder, treason and plot.
I see no reason why gunpowder, treason
Should ever be forgot...
Recorda, recorda el cinc de novembre
pòlvora, traició, i conspiració,
No veig cap raó per oblidar
la pòlvora, i la traició.
(*) Cançoneta d'infants que fa referència a l'intent de Guy Fawkes de fer volar el Parlament el 5 de novembre de 1605, com molt bé sabrà qui hagi vist la pel·lícula V de Vendetta. Conmemorant aquest dia, es celebra a Anglaterra la Bonfire Night, amb focs d'artifici i la crema de ninots que representen en Fawkes.
Novembre mediterrani
El meu novembre també està fet de dies de sol enlluernador, en un cel net i tendre de dissabte. El meu novembre també és a la platja deserta, al pàrquing de l'estació buit al migdia, en la Riera quieta, i en els ditets daurats de les fulles de plataner. Entre les ombres blaves allà on no hi toca el sol, veig com s'allarga el temps de novembre en el capvespre, estirant-se amb la costa cap a la ciutat, cremada per un foc d'or vell de retaule.
7 comentaris:
Noviembre:Frio
Recuerdos:Sonrisas
Soñar:Gratis
Ñona:http://es.youtube.com/watch?v=BtbeSd05NEQ
Da mucho de si el post ( mejor me freno) ...
Noviembre...Novembre...
qué bonic...veig que poc a poc et vas recuperant del viatget...i quina sort que tens de ser on ets...fes un entrada d'aquesta tarda...sisplau...
Na
Desconeguda :) Sí, el mes de novembre dóna per molt. M'agrada, i no cal que es relacioni la seva bellesa amb la tristor o la melangia, com diu el poema del Robert Frost. Aquest poema també dóna per molt. Precisament avui he estat una bona estona comentant l'encert per mi de veure la tristesa com un hoste. Per cert, molt adient el teu video, molt de 'noviembre dulce', oi?
Na: Ara ja no són hores de fer entrada (tindria tan per escriure que ja se'm faria dilluns), i em fa mandra. Això sí, m'he quedat bocabadat. Ha estat esplèndid. Ho tornen a fer el 20 d'abril i no t'ho pots perdre.
Per cert, abans no volia dir que hagi estat un encert meu haver vist que el poema considera la tristesa com un hoste. No, l'encert és del Robert Frost en presentar-la aixi.
I espero, Na, que et milloris ben aviat :)
El novembre és fantàstic perquè... també ho és el maig! Què bò, poder disfrutar del millor que ens ofereix cada estació! :)
Segueixes sent el poeta de la Xarxa i cada vegada n'estic més convençut. M'agradat molt el troç final quan gloses la teva local tardor.
Josep
Ferran: sí, és bo treure el suc de les coses, lo bo i millor. A vegades, només falta posar-li una banda sonora. Per això algunes vegades penso que els reproductors de mp3 o els ipods, que et posen una banda sonora al que mires mentre camines, ens ha ajudat a tenir una percepció més poètica, com li vulguis dir, de nosaltres mateixos i del que ens envolta. Bé, això els ho deixo als gurus de la comunicació i les tecnologies.
Josep: moltes gràcies. M'agrada especialment que t'hagi agradat la part final. Em pensava que no es notaria que parlava del meu poble ;)
Publica un comentari a l'entrada