Uns volen la llum del dia
Judit demanant al Duc de Barbablava que deixi entrar la llum del sol a les cambres del seu castell (El Castell de Barbablava de Bela Bartok)
... i altres no volen veure la llum del sol
Res importa ara fins que caigui la nit,
Aviat estaré amb Zeffka, sento com em crida.
Amb gust retorçaria el coll de tots el galls que canten;
Llavors ningú ens diria que és hora d'aixecar-nos.
Oh, si estéssim com aquella nit sense final, sense albada,
Ningú ens separaria de la nostra abraçada.
Cançó 22 de 'Diari d'un desaparegut' de Leos Janacek
Oh eterna Nit,
Dolça Nit!
Nit d'amor
Gloriosament sublim!
En els teus braços
Consagrats a tu,
Força vigoritzadora
Sagrada i elemental
Lliure del perill del despertar!
Com agafar-ho,
Com deixar-ho,
Aquest goig
Lluny de la tristor
De la separació
Que porta el Dia
I la llum del sol!
Fragment del duet del segon acte, escena segona, de Tristany i Isolda de Richard Wagner.
Meravellosa i...ai, qualsevol qualificatiu es queda curt per aquesta interpretació del duet per part de la Kirsten Flagstad i en Lauritz Melchior.
4 comentaris:
Realment la Flagstad canta de mort. Vull dir que, després de sentir-la ja et pots morir. El Melchior ho fa molt bé però no té l'excel·lència de la seva companya.
Ave,Oh wagneriana criatura!
Josep
No sé, no sé... en Melchior és molt Melchior.
Per cert, ja sóc un fan del Dermota. Hauràs vist que he posat dues àries seves a la Diumenja'm radio
Sim, Melchior é muito Melchior.
Llastima que Flagstad e Vickers non tinguin potut cantar "juntos"... Ella la mitllor Isolde i el en mitllor Tristan, jo crec.
Um abraço.
Paulo, no futuro Vickers será um convidado de honra em Diumenja'm
Publica un comentari a l'entrada