Wikifaust

Per a un projecte de la feina, aquesta setmana m'he baixat tota la Wikipedia en anglès i l'he guardat en el disc dur. Les Wikipedies en anglès, català, castellà, francès, i en moltíssimes altres llengües, estan en fitxers en format XML i es poden obtenir des d'aquesta adreça. L'obtenció de les wikipèdies és gratuïta i es poden usar i explotar de manera completament lliure, sense cap mena de restriccions.

Mentre comprovava la barra de progrés de la baixada de la Wikipedia anglesa (són molts minuts, fins i tot hores) em vingué al cap la pel·lícula 'Faust', de Murnau. Concretament, el viatge de Faust- l'home delirós per conèixer- amb Mefistòfil; un viatge en una catifa voladora sobrevolant les regions desconegudes del seu saber. Si considerem la Wikipedia anglesa com un dels més grans reculls del saber humà, amb informació completament actualitzada, podríem trobar una paral·lelisme entre la catifa voladora i la barra de progrés que indica que s'està baixant el coneixement. La diferència, això sí, és que ara no cal tenir d'acompanyant un tipus lleig com en Mefistòfil, i que és el coneixement el que viatja i no tu.

Un cop en el disc dur, i descomprimit el fitxer, se m'aparegué una xifra que, si bé no corresponia a la mesura de tot el saber humà, sí al menys era la mesura d'una referència indiscutible del saber humà. La Wikipedia anglesa té un volum d'uns 13 GB, en text pla, sense imatges. Era inevitable preguntar-me si el meu coneixement enciclopèdic podia presentar-se en aquests termes quantitatius. El nostre coneixement enciclopèdic es podria quantificar en gigues, o només en megues, o potser, en realitat no arribem ni al mega?

Mentre, per amenitzar i elevar les nostres reflexions al límit del sublim, i tornant al tema de Faust, podem escoltar el final de la simfonia 8 de Mahler, basada en el Faust de Goethe. La intepretació és de la London Philarmonic Orchestra, dirigida per Klaus Tennstedt (impressionant, ja ho veureu).

El començament del segon moviment de la mateixa simfonia, aquest cop interpretat per la National Youth Orchestra of Great Britain, dirigida per Simon Rattle.

O bé, ja que estem últimament molt 'liederistes', el Gretchen am spinnrade, de Schubert, interpretat per Kiri-Te-Kanawa, basat en una escena de l'obra de Goethe. Plors per a Faust de la seva enamorada, al so incessant de la filosa.