Te al Sàhara

Hi havia una vegada tres noies de les muntanyes, que es deien Outka, Mimouna i Achia. Les tres desitjaven fer una cosa: volien prendre el te al Sàhara. Es guanyaven la vida ballant en els cafès de Ghardala, però estaven sempre tristes perquè es delien per beure un te al Sàhara, i a Ghardala els homes eren llejos i barroers. Però passaven els mesos i no podien sortir d'allà; no tenien prou diners per viatjar al Sàhara a prendre-hi el te.

Un dia aparegué un príncep targuí, alt i formós, muntat en un cavall negre. Parlà amb Outka, Mimouna i Achia i els explicà com era el desert, com vivia la seva família, i com eren els targuís. I elles escoltaven, amb els ulls ben oberts. Llavors el príncep els va dir: balleu per a mi. I elles van ballar. Després el targuí va fer l'amor amb les tres. A cadascuna d'elles, els donà una moneda de plata i se'n va anar a trenc d'alba, cavalcant amb el seu cavall negre, en direcció al sud.

powered by ODEO

Girls of Alexandria

Després d'aquella nit, les tres noies estaven més i més tristes. El lloc i els homes els semblaven encara més miserables i llejos, i no deixaven de pensar en el jove príncep que vivia al Sàhara. Van passar molts mesos, i encara no tenien diners per anar-hi. Si conservaven les monedes de plata era per amor al príncep. Però un dia van dir: no podem continuar així, sempre tristes, delint per prendre un te al Sàhara. Així que hi anirem. Encara que sigui amb els pocs diners que tenim. I van reunir tot els diners que tenien, fins i tot les monedes de plata, i van comprar una tetera, i una safata, i tres vasos per prendre el te. La resta va servir per pagar a un home que havia de travessar el desert per a que les deixés cavalcar amb la seva caravana.


powered by ODEO

Wael Kakish of Zaman

Així van arribar al Sàhara. A la posta de sol, van apartar-se de la caravana, amb la tetera, la safata i els tres vasos, i van anar a cercar la duna més alta per prendre-hi el te, amb tot el desert als seus peus. Caminaren molt fins arribar al cim de la duna que creien que era la més alta, i quan ja preparaven el te, Outka va dir: 'allà veig una duna més alta'. I van tornar a caminar una bona estona fins arribar-hi. Quan creien que podien beure el te a la duna més alta, Mimouna va dir: 'veig una duna encara més alta. Segur que es pot veure fins In Salah des d'allà'. I van recollir-ho tot, i es van dirigir a la duna que Mimouna creia que era la més alta. Però un cop allà, Aicha va dir: 'mireu, allà hi ha la duna més alta. Segur que es pot veure fins Tamanrasset, on viu el targui'.

El sol es va aixecar, i elles continuaven caminant. Al migdia tenien moltíssima calor. Però van arribar al peu de la duna, i pujaren, i pujaren. Ja al cim, estaven tan cansades que van voler descansar abans de fer el te; però primer van treure la tetera, la safata i els vasos. I van quedar adormides...

Dies després passà una caravana, i un home va veure quelcom al cim de la duna més alta que hi havia allà. I quan va pujar per veure què era, va trobar Outka, Mimouna i Aicha. Estaven ajagudes, com si dormissin encara, i els tres vasos de te estaven plens de sorra. Així fou com les tres germanes van prendre el te al Sahara.

Aquesta és una adaptació del conte que un personatge explica a la novel·la El Cel Protector de Paul Bowles. Un conte que s'ha fet famós perquè va inspirar la cançó Tea in the Sahara, de The Police. De tota manera, aquest post el va inspirar la lectura d'aquest relat en el jardí d'un hotel de Marrackech, on m'hi vaig sentir com a casa.