A: Qui és?
B: És algú que conec
A: Mai no s'acaba de conèixer una persona...
B: ... fins que no surts de viatge amb ella, ja ho sé. Però ara la conec concentrada fent una cosa.
A: No pots conèixer algú per una filmació.
B: Sí, és clar. Però no sabia que amb els ulls vigila les notes- no fos cas que caiguessin de la partitura.
A: Com el Guardià en el Camp de Sègol, que vigila que els nens no caiguin al precipici
B: Si tu ho dius.
A: Doncs ara que ha acabat, somriu. Les notes, com els nens, ja poden anar a dormir. No en falta cap.
B: M'ha agradat aquesta música nocturna
A: 'mbé.
B: Veig que ens entenem.
3 comentaris:
Moltes gràcies Quim!tot un honor...quina entrada més bonica...gràcies
Anna
Això no es pot aguantar! un poeta i una pianista fantàstics junts en un mateix post. Ja he quedat acomplexat per un bon temps.
Que pilota que ets, Josep :D
Publica un comentari a l'entrada