La paradoxa de la Sta Teresa de Jesús del 'muero porque no muero', m'ha motivat a buscar més paradoxes i relacions entre contraris. Us presento el primer recull que he fet.
Maig pot ser el mes més cruel?
Maio longo..., maio longo;
todo cuberto de rosas,
para algúns telas de morte,
para outros, telas de vodas.
Rosalía de Castro (1837 - 1885)
La neige
La neige ne fond qu'à un baiser de feu,
Ton coeur ne fond qu'à a un basier d'adieu
(...)
Simone, tu es ma neige et mon amour.
Rémy de Gourmont (1858 -1915)
La nieve no se funde sino a un beso de fuego; tu corazón no se funde sino a un beso de adiós. Simona, tú eres mi nieve y mi amor (Traducció de J.R. Jiménez)
L'aventura és l'aventura
An adventure is only an inconvenience rightly considered. An inconvenience is only an adventure wrongly considered.
G. K. Chesterton (1874–1936)
Una aventura només és un inconvenient considerat de manera correcta. Un inconvenient només és una aventura considerada de manera incorrecta.
I can't live with or without you
Tan a prop, tan lluny
One may understand the cosmos, but never the ego; the self is more distant than any star.
G. K. Chesterton (1874–1936)
Podem entendre el cosmos, pero mai el jo; el nostre jo està més distant que qualsevol estrella.
....
Desire itself is movement,
Not in itself desirable;
Love is itself unmoving,
Only the cause and end of movement,
Timeless, and undesiring
Except in the aspect of time
Caught in the form of limitation
Between un-being and being.
T. S. Eliot, “Burnt Norton”
El deseo mismo es movimiento
no deseable en sí mismo;
el amor es el mismo inmóvil,
intemporal y sin deseo,
sólo la causa y el fin del movimiento,
excepto en el aspecto del tiempo
captado en la forma de limitación
entre el ser y el no ser.
Traducción: Jesús Díaz
Su mantessi desizu est movimentu,
non desizadu pro isse etotu;
s'amore mantessi est arressu,
solu causa e fine de su movimentu,
fora-tempus, e chena desizu
francu in sa figura de su tempus
leadu in sa forma de límine
tra su no-essere e su essere.
Tramunos: Nanni Falconi
Il desiderio stesso è agitazione
Non per se stesso desiderabile;
in sé e per sé Amore è immoto,
ma del muoversi è sola causa e meta,
senza tempo e senza desiderio
tranne che nel suo apparire temporale
catturato in forma di limite
tra non essere ed essere.
Traduzione: Gino Tasca
Us recomano que escolteu la lectura del mateix Eliot, que trobareu a: http://archive.salon.com/audio/poetry/2001/03/22/eliot/
Conversa a Discos Castelló
(Dedicat a en Vato)
C: Tenen l'últim d'en Tutto?
D: Com?
C: Ai, no sé. És que és el sant de la meva nena i, com que li agrada molt l'òpera, el meu fill m'ha dit que li regali l'últim disc d'un tal Tutto
D: No voldrà pas dir el CD 'Tutto Pavarotti'?
C: Pavarotti? Ai, quina gràcia. El veí de la casa d'estiu que la meva filla i el meu gendre van comprar a Mallorca, té un gall que es diu així.
D: Quina casualitat, no?
C: Oi que sí? Doncs és un gall que es posa a cantar a tot hora i, és clar, els dies de vacances que la meva nena i el meu gendre volen dormir fins tard, la bestiola vinga: kikiri-ki i kikirikiiii, des de bon matí i així tot el dia.
D: Coi, pobres.
C: Ja ho pot ben dir. I el meu gendre li crida: Pavarottiiiiiiiiii, calla fill de ....... Ai no m'ho faci dir.
D: I el veí?
C: Està sord. No sent res.
D: Quina creu, no?
C: Ui, passen un calvari. I així, de què li deu venir que el gall es digui Pavarotti?
D: Doncs segurament perquè, com que el gall canta tot el dia, li han posat el nom d'en Luciano Pavarotti, un cantant d'òpera que va ser molt reconegut. Precisament va fer una sèrie de discos que es diuen 'Tutto Pavarotti 1, 2, ...', que vol dir Todo Pavarotti i el numbro de la sèrie. Amb aquests CDs va guanyar molts calers. Són seleccions d'àries d'òpera i napolitanes. Segur que a la seva filla li agradaria molt que li'n regalés un.
C: Gràcies, jove. Doncs dongui'm un 'tutto' d'aquests. Vostè diu que va ser un cantant d'òpera reconegut. És que ja no viu?
D: No, va morir fa poc.
C: Quina llàstima. Bé, que quedi entre nosaltres, però si li haig de ser sincera, el gall no fa gaire que també va morir.
Aquest fragment està tret del concert Pavarotti and Friends. La veritat, fer-li passar al Bryan Adams aquest trago, no sé si és molt d'amics. Mentre el Bryan es desganyita, el Luciano se'l mira com si se n'enfotés. I després va ell, i li surt tot així de fàcil. De totes maneres, quedi constància del meu reconeixement a una veu que m'evocava el sol de la Toscana.
7 comentaris:
T'hauries de miarr el youtube del Pavarotti amb la Liza Minelli, donde las dan las toman,
http://es.youtube.com/watch?v=X23tIynbjCQ
Na
Sí, Na
Només amb la manera que té ella d'entrar i de saludar al Pavarotti, ja deixa ben clar que és 'la seva' cançó i li demostra que és ell qui s'ha de posar a l'alçada. Després es comprova de manera flagrant: no hi ha color. Sí, el vermell llampant, viu i alegre d'una dona que demostra el seu art interpretatiu amb tot el seu esplendor. I el Pavarotti fent com el que es vol lligar a la noia que es mou a la pista amb una gràcia immensa, i es posa a moure's com si trepitgés raïm, tancant els ulls i movent els llavis fent veure que se sap la lletra.
Também cá estive neste Domingo, mais pela noitinha. Paz à alma de Pavarotti.
Boa setmana
El teu Vato és el meu Batu?
A propòsit, no sé si t’ho he explicat: tinc el dubtós honor d’haver conegut Pavarotti –no el cantant sinó el gall de l’anècdota – farà cosa de set o vuit anys a una finca propera a Artà. Aquell estiu els turistes italians de Cala Ratjada anaven una mica mosquejats, perquè la colla d’en Piris i en Sobrino es passejaven amunt i avall amb unes gorres molt cridaneres de color escarlata que portaven brodat amb fil daurat: PAVAROTTI F.D.P. Una idea d'en Batu, segurament.
Uma boa semana para você também, paulo :)
franc: El meu Vato és el nostre Batu. El que passa és que l'he italianitzat :). I, evidentment, el gall del post és el de Cala Ratjada. Si recordes, hem cridat alguna vegada amb en Batu, de camí al Manaos, 'Pavarotiiiiii, fill de p....' Per cert, lo de la dona que pregunta per un cd del 'tutto' a Discos Castelló també és real.
Jo només volia dir humilment que la noia que recita Santa Teresa no crec pas que sigui de l'Opus, més aviat m'inclinaria per una estudiant d'art dramàtic fent mèrits perquè li donin un paper a alguna sèrie televisiva. Sento discrepar.
Josep
Josep: doncs ara que ho dius, la seva cara em recorda la d'una actriu d'aquestes que va començar en una sèrie televisiva- que es deia 'El Súper' a Tele 5. Després va anar pujant de nivell interpretatiu en altres sèries, com ara una que la 1 va emetre en plena època Aznar, dedicada a exhaltar a la Guàrdia Civil, on hi feia de guàrdia civil vocacional perquè el seu pare li va inculcar l'amor a la pàtria.
Curiosament vaig veure el primer episodi d'aquesta sèrie en una pensió a Madrid, a la Gran Via. Un dia després (o potser dos o tres) van caure les Torres Bessones. Que curiós com els fets aparentment més inconexos ens porten al mateix punt, a l'origen del post anterior.
Un salut.
Publica un comentari a l'entrada